El llibre de cuina del periodic “Mediterráneo”

Per Xavier Gimeno i Alonso

El periodic castellonenc “Mediterráneo” (el de major venta i difusio en la provincia de Castello i ciutat i, que pertany al “Grupo Zeta”, editor, entre atres, del diari “El Periódico de Catalunya”), està fent una promocio d’un llibre de cuina per mig d’uns cupons per a conseguir-lo.

El llibre en qüestio es titula “La cuina de bolets de l’àvia”, ya nomes en eixe titul a mi que no m’esperen i desijaria que els castellonencs no ho compraren, segur que n’hi han llibres millors en el mercat que no eixa catalanà que mos volen vendre, encara que no l’he vist son titul ya ho diu tot.

Als castellonencs nos agraden els bolets, sobretot els rovellons, be torrats o fregits en el seu acompanyament, pero de “l’àvia” d’aixo res de res. Mai havem dit en Castello i m’imagine que en tota la terra valenciana eixa paraula. En Castello quan volem referir-nos a la mare de ta mare o ton pare diem “agüela”, encara que hui en dia als chiquets els seus pares lis ensenyen a dir “yaya”, en normalisat “iaia” que encara es pijor.

¡¡Senyors del periodic “Mediterráneo”, una publicacio que val per a Catalunya no val per a nostre Regne de Valencia!! L’idioma valencià no es lo mateix que el catala, encara que vullguen ara impondre-nos eixe normalisat (un llenguage hibrit que ni es valencià ni es catala), per mig de l´Academia Valenciana de la Llengua (catalana).

Posaré uns eixemples per a que vegen vostes, senyors llectors, que no m’invente res:

-     Agüelo, (Baldoví, Chusep B. L’agüelo Pollastre, Valencia, 1859)
-     Agüeles, “y agüeles tambe” (Liern, Rafael Mª. La toma de Tetuán, 1864, p.30)
-     Agüelacho, “agüelacho matapuses” (Barber. De Valencia al Grau, 1889)
-     Agüelo, “els agüelos de matros eren més felisos” (Canyisaes, Monóver, 1913)
-     Agüelo, “y de m’agüelo soc net” (Breva, Vicent. Ilusions d’un soldat, Castello, 1916)
-     Agüelo, (Fullana, Lluis. Voc. 1921)

(DHIVAM, Diccionari Historic del Idioma Valencià Modern, Ricart Garcia Moya, Valencia, 2006)

En canvi, no tenim cap referencia de les paraules “avi”, “àvia” o “avis”, paraules estranyes per als valencians. Hui en dia, estan ensenyant en les escoles eixe llenguage hibrit (normalisat), quan realment tindrien que ensenyar la nostra llengua, la llengua valenciana, codificada i regulada per la Real Academia de Cultura Valenciana que li diem Normes d’El Puig i que foren oficials durant el Govern preautonomic, entre 1979 i 1982.

* Articul d´opinio enviat al periodic "Mediterráneo" a la seccio de "Cartas al Director" i no publicat.  

cites

Las cualidades de la lengua valenciana son: su brevedad, la abundancia de monosílabos, la suavidad y la cantidad de palabras de origen árabe, griego y latino
Carlos Ros Hebrera

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: