De tots és sabut, pero per si encara hi ha algú que no ens coneix, som un grup de dònes que des de la nostra fundació estem treballant i lluitant per tot lo valencià en ungles i dents.
Per esta raó l’assunt de l’Acadèmia de la Llengua… ¿Quina llengua?, nos causa un malestar molt gran. ¿Com pot ser que una Academia, se supon que creada per a defendre l’idioma valencià, estiga formada per uns pocs valencianistes i uns ‘molts’ catalanistes i pagats també, a banda dels sòu millonari que reben dels valencians, per l’Institut d’Estudis Catalans?
Perdone senyor Camps, pero entre tots han fet d’una veritat inqüestionable, coneguem una enorme cantitat de llibres que aixina ho afirmen, com és la major antiguetat de la Llengua Valenciana sobre la Catalana, a més del Segle d’Or que dona prestigi a una llengua.
Menéndez Pidal dia que lo que dona autenticitat a una llengua és el seu Segle d’Or.
Puix be senyor Camps d’una veritat inqüestionable s’ha fet una qüestió política perque aixina convé a qui vol furtar-nos lo que ells no tenen.
Les acadèmies de la llengua no poden crear res ni fer doctrina de res. “Limpia, fija y da esplendor”, diu la Española. Asoles poden anar incorporant lo que el poble va parlant, que és el qui crea una llengua. El poble.
Per tot açó li demanem, en nom del poble que disolga una academia que, a més d’emboljacar-se uns diners que per atres moltes coses aprofitarien, no fa més que crear confusions… ¡Ya se sap! “A río revuelto…”.
Prenga en serio, senyor Camps la nostra llengua i faça que una academia formada per personalitats, que les hi han, que no siguen guiades pels diners, i sí pel seu amor a Valéncia i a lo valencià, s’encarreguen d’això.
En açò no pot haver ‘consens’. Sol pot haver una veritat, que és la que tots els bons valencians sabem.
I siga Academia de la Llengua Valenciana.
Teresa Moya Ferrer. Presidenta del Grup de Dònes Valencianes.
• Articul publicat en la seccio de “Cartas al Director” del periodic “Diario de Valencia”, el 17.12.2004.