L’idioma català sempre m’ha caigut molt simpatic i el valencià m’enchisa; ara, quan d’uns anys a esta part se practica eixa adaptació o “unificació” unívoca del valencià al català i contemple eixes averracions gramaticals tan ridícules i nyonyes, m’entren ganes de plorar i no pararía mai.
Si Deu vol, no m’agradaria morirme sense vore que algún d’eixos senyors que manen ho fera en sensatea i tornara a renàixer el valencià de tota la vida, és a dir, el que parla la majoria d’habitants de la nostra preciosa Regió Valenciana.
Vicent Climent Aparisi. Pobla de Farnals
• Articul publicat en la seccio de “Cartas al Director” del periodic “Las Provincias”, el divendres, 26.3.2010.