Lluis Revest i Corzo i l´ortografia (I)

Per Josep Maria Guinot i Galan

Entre els primers escritors del "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", el mes important es, sense cap dubte, don Lluis Revest i Corzo, archiver bibliotecari, professor de l´Institut d’Ensenyança Mija, investigador incansable i un home verdaderament erudit, qualitats envejables que hi ha que posar al costat de les seues grans virtuts humanes i cristianes i del seu tracte afabilissim, condicions que feen d´ell un ciutada model en tots els ordens.

Entre les obres que publicà, casi totes en castellà, hi ha un llibret escrit en valencià, que es titula "La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu", publicat en 1930. Est opuscul -d´unes setanta pagines en octava-, a pesar del seu poc volum, te un contingut tan dens d´idees llingüistiques, sobre l´orige, la denominacio, ortografia i normalisacio de la llengua valenciana (en una epoca en que estos temes no estaven precisament de moda), que a pesar del temps transcurrit, encara s´està discutint apassionadament.

Ara be, el tractat es una arma de dos talls: per un costat conté un dogmatisme ingenu sobre l´unitat de la llengua catalana, no transportable al moment actual, i la conveniencia d´acabar en l´anarquia ortografica valenciana en aquell temps reinant, per mig de l´adopcio de les normes catalanes, conceptes que han explotat fins a l´abus els catalanistes, i que els historiadors imparcials moderns han tirat per terra, a pesar de que a força de repetir-les com a "cientifiques" s´havia fet d´elles uns dogmes incommovibles; pero, per una atra part, conté aquell llibret una serie de reflexions sabrossisimes en materia d´ortografia i normalisacio llingüistica, que els contraris a nostra llengua silencien en absolut, perque no els conve airejar-lo, lo qual es una autentica manipulacio, perque si don Lluis es bo quan afavorix als catalanistes, tambe ho serà quan afavorix les tesis valencianistes, cosa que ocorre a lo llarc de tot el treball.

Igualment procedixen els catalanistes quan se tracta de les mal anomenades "Normes de Castello”, de caracter purament ortografic, de l´any 1932, i de les quals fon signatari el senyor Revest junt al P. Fullana. D’este gran filolec valencià es ben coneguda la seua possicio en relacio a les referides "normes", pero no tant l´actitut del senyor Revest, la figura del qual ha segut tan bambolejada en la prensa de Castello en motiu del cinquantenari de les "normes", i ben injustament per cert, perque si hui vixquera, el senyor Revest estaria al costat de la reforma ortografica de l´Academia de Cultura Valenciana i no entre els seus detractors.

Publicat el 03/01/1988