Presentacio del llibre

Presentacio del llibre "Morfologia de la Llengua Valenciana"

Per Josep Maria Guinot i Galan

Palau de la Musica, 03/02/1992

La llengua valenciana, des del punt de vista cientific, és la llengua que es parla, com nativa, en la major part de l´antic Regne de Valencia: la llengua que nosatres els valencians ham heretat dels nostres majors i que tots parlem o coneixem, encara que no tots la escrigam.

S’intenta baix pretexte filologic o cientific (en realitat per interessos extranys o per ignorancia) negar l´existencia de la llengua valenciana, dient que és un dialecte del català, i se nos nega el dret de usar-la a nivell de cultura. S´ha dit que parlem en valencià, pero que escrigam en català. Baix el eslogan d´una unitat de la llengua que ara no existix, i de les normes de Castello, calcades en les del català i que no mes servixen com a bandera per a amagar la traicio a la llengua valenciana, al seu vocabulari i a la seua gramatica, volen acabar en el valencià, sustituint-lo pel catala de Barcelona.

Tots els presents coneixen l´abus que suposa l´introduccio del catala en els centros d´ensenyança, en la televisio, en certs mijos de comunicacio, i en tot lo que depen de l´actual administracio politica regional, en perjui del dret de nostre poble a usar la seua llengua, dret reconegut per l´Unesco, i arreplegat per la Constitucio, l´Estatut d´Autonomia i la Llei de l´us del valencià. I tot aixo en nom de opinions de filolecs romanistes, mal portades al camp llingüistic, i propiciades per estaments academics, que invadixen un camp al que ningu els ha cridat.

El que els romanistes, al classificar les llengües romaniques enclogueren el valencià en l´area catalana no te ningun valor (tambe tots els romanistes, inclosos els catalans, inclogueren el català en el grup provençal). Dita classificacio no te ningun valor. En confessio de l´eminent filolec alemà Meyer Lübcke, la classificacio es bastant arbitraria, purament practica i sense cap valor cientific.

Per atra part la pretesa "unitat" de la llengua no existix. Va poder existir als principis, quan s´originaven del llati o en el sigle d´or de la llengua, quan els catalans deprenien a escriure dels nostres classics, pero no ara. La llengua que actualment parla el poble valencià es diferent de la que parla el poble barceloní, la qual es practicament la base del català "normalitzat" que se nos vol imposar. La llengua valenciana te una antiquisima i brillant tradicio lliteraria, una fonetica substancialment diferenciada de la catalana, moltes particularitats morfologiques i sintactiques, a mes d´un riquissim vocabulari propi, particularitats totes elles que fan del valencià una llengua suficientment diferenciada, per a tindre una gramatica i diccionaris propis i una normalisacio llingüistica propia.

Pero no es del cas fer aci una defensa de la existencia de la llengua valenciana. Es la nostra, i prou. No tinc res que dir a l´activitat dels filolecs, que es en si molt sana, pero me permitireu que diga: "sabater a les teues sabates".

Lo que aci es ventila no te res que vore en la filologia. Que estudien i profundisen els filolecs sobre els origens de la llengua; que fassen ciencia filologica; pero que no passen d´ahi. En cap lloc els filolecs invadixen les funcions de les altes academies de la Llengua. Els filolecs nos podran dir, si el català ve o no ve del galo-romà, o el valencià del llati, pero de ahi no se seguix que tinguen que dir-nos com ham d’escriure o com ham de parlar: aixo perteneix en totes les nacions cultes a les Academies; les normes ortografiques, el vocabulari, la morfologia o la sintaxis no poden estar canviant continuament segons els canvis politics o les variables opinions dels teorics. L´Universitat, la Generalitat, la Diputació, l´Ajuntament, els consells de Cultura de la Generalitat o de l’Ajuntament, etc… tenen el deure de deixar este problema en mans de la Real Academia de Cultura Valenciana, com ho fan tots en Madrid, Barcelona, Galicia i Pais Vasc, i tot lo mon a acatar l´unica llegitimada, per la seua autoritat i prestigi, per a velar per la conservacio i purea de la llengua. Eixa es la verdadera solucio per a acabar en totes les discordies.

Per a acabar, aprofite l´ocasio per a felicitar a les Falles de Valencia per haver adoptat per als seus escrits i activitats les normes ortografiques de la Real Academia de Cultura Valenciana.