¿Música de casa?, pues va a ser que no

Per Julio Filippi Domínguez

Música de casa, música de la nostra terra, música en la nostra llengua. Aixina escomençe un programa musical, que l´emissora municipal, emitix tots els dies, de dilluns a divendres de 5 a 6 de la vesprada (tarda per al locutor de veu greu i profunda).

La veritat és que la ràdio és un bon invent, fa que els que treballem, passem un espai de temps, en el que podem escoltar música, interessants debats polítics, “magazines” d´actualitat i aixina, entre discussions d´uns tertulians, la publicitat , la cridà de rigor d´Eduart a ràdio Ulldecona,” la tarde con Cristina” i el “ diario pop” passem el dia entretinguts.

Pero el dia que vaig descobrir l´apologia de cultura catalanera que promocione “ràdio Benicarló emissora municipal”, estava fart d´escoltar les mateixes cançons que tots els anys tornen per l´estiu, i vaig decidir canviar i ficar l´emissora municipal que també de quan en quan escoltem. Al rellonge toquen les cinc de la vesprada i el locutor (de veu greu i profunda) nos fa la introducció ad este programa. Música en la nostra llengua… “ tananananananananana” i escomençe una persona a cantar en català i a rascar una guitarra en més pena que glòria. Si no recordo mal, la cançoneta que pareixia no acabar mai dia aixina, ” soc de sanc ben catalana, soc de la terra del Ebre”( sic), ¿ no afirmava el locutor ( de veu greu i profunda) que era música de la nostra terra?¿ no era música de casa? En un primer moment vaig pensar que m´havía equivocat al buscar l´emissora i sense voler aní a ficar una catalana, pero no, el locutor ( de veu greu i profunda) era el mateix que pels matins done els parts meteorològics( en perfecte català per supost),” temps per al temps” oblidanse de l´orage valencià. La segona cançó que escoltem era d´una persona que em pareix que va morir i que naixqué en el Regne de Valéncia, pero que no va viure ad esta terra , s´en va anar a Barcelona capital i desde la capi catalana afirmava sentir- se català i insultava als valencians que no s´agenollaven als desijos del Imperi Català,. La cançó també pareixia no tindre remat, el pobre home rascan la guitarra “ racaracacaac”, no se que contava d´uns “ ocells”( en llengua valenciana ocell no existix, l´equivalent és pardal) i torna-li la rascà de guitarra “ racacacacacacaca”. La següent és d´un cantant molt famós i que té algunes cançons boniques, Joan Manel Serrat, pero este tampoc és ni “de la nostra terra, ni de casa” això si, també cante en una de les dos llengües del Regne, en llengua castellana. El puncha- discs, continue martafallant el plat en lletres com “bona nit Barsalona” i” canya per un tubu”, després torne un atre rascador de guitarres “ racacacacacaca” i entre supliques i precs dels meus companyers de treball i la son que ens està agafant per culpa del programeta catalaniste no ens queda més remei que canviar l´emissora. Per casualitat la primera que trobem és Rock and goal a on sentim per primera volta en la vesprada, un guitarrista de veritat fent música sense cap subvenció que no siga la de la boljaca de Chuck Berry o Brian Setzer.

Ara que la regidora nova de cultura, tindrá ganes de treballar, li demanaria que d´una vegada fique orde i no permitixca programes d´este tipo. Si es vol fer un programa de música i en llengua catalana, em pareix correcte, que el façen, pero no és ètic enganyar als benicarlandos en mentires afirmant que és musica de casa, de la nostra terra i en la nostra llengua. Per que ni Serrat, ni Llach , ni els Pets ni Lax busto son valencians i per tant no son de la nostra terra , ni fan música de casa ni en la nostra llengua.

Perque ¿no s´han parat a pensar mai els polítics valencians quants maldecaps nos hauriem aforrat si li haguerem fet front a la mentira i la manipulació catalanera en programes com el de “ràdio Benicarló, emissora municipal”?

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari