Temporada de rebaixes en els “minims valencianistes”: conformar-se o resistir

Per Rogle Constanti Llombart

El passat dia 30 de juny apareixia en LAS PROVINCIAS un articul de n’Angel Calpe, membre de la AVL, en el qual pontificava de nou (ya ho havia fet en un altre articul el dia 2 del mateix mes) sobre temes que ultrapassen els estrictament llingüístics i, sobre els quals, voliem manifestar la nostra opinió.

El doctor Calpe veu una “societat valenciana mes segura d’ella mateixa”, pero lo que hi ha en realitat es una societat tristament conformada. ¿Qué passà en els “hippies” dels 60 que volien canviar el mon? Que se cansaren de lluitar contra el sistema quan veren que no podien en ell. Es lo que els està passant als valencians, s’han cansat de lluitar per la llengua perque han vist que, mane qui mane, no canvia res. La perdua de “visceralitat” en este tema no es un reflex de la madurea de la societat, sino el testimoni de la seua derrota. Per supost, es natural que es senten orgullosos de la prosperitat econòmica, de les America’s Cup, i altres per l’estil; aço res te que vore en el tema lingüístic.

Diu que “l’AVL intenta situar-se en una posició central” encara que “la simetria no es perfecta”. ¡I tant! Mentres els catalanistes han vist que poden continuar escrivint en català, perque la llengua catalana practicament sancera forma part d’eixe “ampli marc general” de la AVL i nomes llamenten haver de soportar l’expressió “idioma valencià”, els valencianistes han de vore cóm destrosen l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la morfosintaxis, etc. (El restant dels valencians es mouen entre el conformisme –com ya hem dit ades– i la pura indiferencia: tenint el castella, ¿per qué haurien de preocupar-se pel valencià?)

Per una part el doctor minimisa tot lo que el valencianisme ha d’engolir-se quan diu que “els usuaris de les normes del Puig es troben fora del sistema precisament per l’ortografia”, quan es la llengua sancera la que està sent suplantada, i per una atra exagera la “ràbia i enuig” dels catalanistes per les minses concessions de la AVL al valencià; per a despres afirmar contradictoriament que “eixa minoria es troba còmodament instal·lada dins del sistema que voldria subvertir”.

Pero l’explicació d’eixa aparent contradicció està clara, i es que en realitat eixa indignació es fingida perque saben que la AVL està al seu servici; una prova: el doctor Calpe si que usa l’expressió “llengua valenciana” pero la AVL ni l’utilisa ni pensa utilisar-la, perque no creu en eixe terme. ¿Cóm de baixos queden per al doctor Calpe eixos “minims valencianistes” dels que parla quan admet colaborar en persones a les que el simple nom “llengua valenciana” el produix oix?

Una atra prova: quan en eixa Gramàtica s’accepta (de mala gana) algun traç valencià, nomes es per acabar considerant la forma catalana com a mes recomanable. Pareix que el expert Angel Calpe ignora un fet ben conegut en llingüística: que les llengües que s’imponen ho fan per rao de prestigi; i eixa es la missio de la AVL, prestigiar el catala per damunt del valencià. Les concessions a la llengua valenciana son marginals, secundaries i, sobretot, provisionals. L’adoctrinament en l’escola i la pressio dels mijos de comunicacio faran que la gent abandone el incult valencià i se passe al prestigios catala (aixo si, en el nom de valencià, per a no descobrir el joc).

Ademes, eixa asimetria no se suavisarà, sino que encara s’intensificarà mes a mida que vagen substituint als membres de la AVL, incorporant cada volta mes i mes pancatalanistes, i mes radicals. De totes maneres aço es secundari, perque l’assunt clau es la llegitimitat d’una institucio que, faça lo que faça, ha de ser obeida cegament per tots. Si un dia s’emborracharen tots en un ple de la AVL i decidiren qualsevol aberració (una mes), automaticament sería llei. Ni tan sols voldriem per a la RACV un poder absolut sobre la llengua. La AVL es una excepcio en el mon per a este tipo d’institucions. Vintiuna persones (encara que tingueren autentic prestigi, no com estes que hi ha ara), no poden apropiar-se d’una llengua que es patrimoni del poble. S’ha de combatre a la AVL, independentment de les seues decisions, per pura conviccio democratica, per a tornar-li la llengua al poble.

Angel Calpe es u mes dels tants ¿valencianistes? que estan tan obsesionats en fer front a les postures castellanisants que, en la seua busca d’aliats, volen vore diferencies essencials entre el catalanistes moderats i els radicals. No se donen conte que, moderats o no, un catalaniste i un castellaniste tenen la mateixa visio intrinsecament provinciana del fet valencià. Es tan impensable que els seus moderats colegues de la AVL arriben alguna volta a considerar al valencià al mateix nivell (ni pensar en demanar alguna cosa mes) que el catala, com pensar que alguna vegada Rita Barberá (per posar un eixemple notori) puga considerar el valencià al mateix nivell que el castella. No es una qüestio racional, sino emocional. Des de la seua mentalitat sucursalista, no es que pensen que el valencià es inferior, es que senten que es inferior. I contra aixo no valen arguments.

I relacionat en aço està la reiterada acusacio al valencianisme de no haver segut capaç de “connectar amb l’esquerra valenciana moderada”. Es al contrari. De dins del valencianisme han eixit un cabaç de tercerviistes que, sistematicament, han segut engolits pel catalanisme, perque esta es una ideologia sectaria que no admet miges tintes, o estas o no estas.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari