Requiem per a unes normes (II)

Per Josep Maria Guinot i Galan

Per mes que un senyor respectable, u dels que firmaren les "Normes de Castello", diguera en la taula redona de Gandia, el dia 19 d´agost, que de les "Normes de Castello", que caben en un llibret chicotet, s´ha parlat, se parla i se seguira parlant, com de la Biblia, pels sigles dels sigles, en el curs de la discussio va quedar ben clar que en realitat les "Normes de Castello" estan completament mortes, puix estrictament no les seguix ningu, ni en la lletra ni en l´espirit que van ser redactades, pero que ya no val la pena parlar mes d´elles.

La rao fonamental es que, els qui diuen seguir-les, en realitat escriuen baix la normativa de l´Institut d´Estudis Catalans.

L´invocacio de les "Normes de Castello" no es mes que una excusa per a no acceptar les de l’Academia de Cultura Valenciana i seguir en les de l´Institut i tota la codificacio llingüistica fabriana. Aço es va confirmar en les sinceres paraules d´un autorisat filolec catala que anem a comentar.

L´oracio funebre de les "Normes de Castello", poc coneguda entre nosatros, la va fer en l´Universitat de Barcelona el professor Germa Colon, en l´acte inaugural del curs 1982-1983 (5 d´octubre) en el qual tributava un homenage a Pompeu Fabra, al complirse 50 anys de la publicacio del Diccionari General de la Llengua Catalana, i tambe els 50 anys de les Normes de Castello de la Plana. El discurs de don Germa Colon versà sobre el tema "Les Normes de Castello i unes consideracions ortogràfiques".

Despres de les salutacions de rigor, el professor Colon (que per cert, va naixer en Castello, encara que haja consagrat tota la seua vida a la defensa de les tesis catalanistes sobre la llengua valenciana) entrà en materia soltant la primera "carcassa": "Les Normes de Castello" -digué- han esdevingut avui un simbol de la unitat de la llengua catalana. El det d´associar el nom del meu poble nadiu a la cohesió de l´idioma, em fa aixi mateix senti-me´n satisfet. Si no era per aixó hauria demanat permis per triar un altre tema. Cas us haig de fer quan confessió: fins ara jo amb prou feines coneixia aquestes bases ortografiques".

Prenguen nota els llectors: un senyor de Castello, professor de romaniques, al cap de quaranta anys "amb prou feines" coneix les Normes de Castello que va a homenajar. ¿Les alabarà cumplidament? Al contrari, lo que les dona es un solemne puntilló. "Vaig aprendre a llegir i a escriure el català -continua el Sr. Colon- en els anys 40, devorant el que queia a les meves mans, sense canons. Quan mes endevant vaig veure al "Boletin de la Sociedad de Cultura Castellonense " les famoses bases, vaig adonar-me tot seguit que practicament eren les de l´institut i amb jovenivola lleugeresa vaig atribuir-les a l´afany d´uns senyors qui en lloc d´obeir, volien figurar. Avui, amb major perspectiva, reconec les dificultats i entrebancs que l´obediencia cega a les de l´Institut d´Estudis Catalans hauria congriat a Valencia".

No mes un breu comentari: unes normes "practicament catalanes" per a una fonetica valenciana. ¿No havien dit els de l´Avenç que escriure en la mateixa ortografia el valencià, el mallorqui i el catala era "contra natura"?

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)