Balanç de les festes d´Elig

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Ya estem en setembre, mes de la volta a la normalitat socio-llavoral i a la realitat educativa. Despres d´un parentesis d´ inactivitat, setembre es presta a fer balanç d´agost, sobre tot, en quant a les festes locals d´Elig, es referix. Nostres ilicitanissims festejos patronals agostenys, encara que finalisaren com sempre cada any, el dia 15, celebracio de l´Assuncio de la Verge -festivitat de la Patrona de la ciutat del Misteri- oficialment acabaren del tot o definitivament el dia 31, en eixa palmera de focs artificials de fi de mes, mes assuncioniste, fester, estiuenc i vacacional, una vella costum de despedir agost.

Est interval de temps des del 15 d´agost fins hui, setembre, ha servit als festers ilicitans primerament per a descansar i repondre forces. Els dirigents i directius de les entitats festeres –Gestora de Festejos Populars i Unio de Festers del Camp en ses comissions, Moros i Cristians en ses comparses i Pobladors en son grup teatral- han fet balanç de les Festes d´Agost 2007. Balanç que tambe realisaren la regidora de Festes i l´alcalde, coincidint totes les opinions –festeres i municipals- en que estes han segut les millors festes dels ultims anys, superant prou a les de l´any anterior.

Les millores i canvis en els trages tipics, l´us del bluso, el passacarrers en el prego en direccions contraries, la carpa-caseta de la Gestora de Festejos, el concurs d´arros en costra junt al Palau d´Altamira, la superacio de la Charanga, la millora de l´Ofrena Floral a la Verge, els espectaculars boats i la perfeccio de les entrades mora i cristiana, la maravellosa representacio de la conquesta de la vila, per Jaume I, les fabuloses obres teatrals historiques i el mercat d´epoca de Pobladors, la superacio de les veus en el Misteri, la palmera de la verge mes alta i ampla que mai i l´esplendorosa ´Nit de l’ Albà´ en menys ferits de lo habitual; incrementaren el nivell i la categoria d´estes festes, en quant a ambients festers. Fora de les entitats festeres, cap senyalar la variada, abondant i qualitativa programacio musical de les barraques municipal i dels mijos de comunicacio.

Apenes finalisaren les festes, fa quasi un mes, i ya estan preparant-se les proximes, quasi sense descansar lo suficient o poc de temps, quasi de seguides. S´intuïxen canvis, millores, reformes, innovacions i esforços des de les direccions organisatives de cada ent fester. Per eixemple, com adavantà el president de la Gestora de Festejos Populars, Fernando Jaén, es proyecta aumentar a 25 el numero de comissions i potenciar l´Ofrena Floral, aixo sense resaltar que en les proximes festes seran molts mes els festers que en lloc de pantalo llarc rayat, portaran saragüells o calço curt. Mes autentic, impossible. I els Moros i Cristians, immersos en son XXX Aniversari, una vegada que consiguiren igualar bandos en la incorporacio de la Comparsa Templaris -autenticament reals i historics els trages- suponc que intentaran afiançar-se i consolidar-se plenament per ad acostar i integrar o involucrar als ciutadans. Pobladors treballarà per superar-se un tant mes, en ses representacions i en son mercat d´epoca i tal volta nos donen alguna sorpresa innovadora.

En esta llinea, pero des de l´Ajuntament, es te pensat treballar per lograr: reduïr al maxim possible la quantitat de ferits per ´carretilles´ (coets borrachos o sense canya), aumentar l´esplendor, l´intensitat, l´altura i l´ amplaria de la palmera de la verge i crear un concurs de pirotecnia; entre atres coses. Estic segur que vistes les passades festes i l´alt nivell conseguit, els proxims festejos patronals del 2008 en Elig encara seran millors. Fins l´any que ve, puix.

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: