El "Dictamen" de L´Academia sobre la denominació del Valencià (II)

Per Agusti Galbis

Es precis un segon articul per a donar a coneixer l´intent de manipulacio masiu que supon el famos dictamen. Parlem en primer lloc de la "Selecció de testimonis valencians on es documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels valencians."

La cita de les actes del "procés de canonització de sant Vicent Ferrer", es corresponen a declaracions d´un occità. ¿A on esta el testimoni valencià? - La cita falsament atribuida a Bernat Fenollar, correspon a dos catalans. ¿A on esta el testimoni valencià? - Onofre Pou fon català ¿A on esta el testimoni valencià? - Continuen en una cita de Manuel Milà i Fontanals, català. ¿A on esta el testimoni valencià? - I no contents, encara tenim, que la cita de 1925 es d´un atre català i la de 1926 d´un mallorquí i un català. Entre atres, tenim la del "català de Sueca", molt representativa, per cert. No hi ha dupte de que si la seleccio l´hagueren nomenat ""Selecció de testimonis catalans on es documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a la llengua dels catalans.", segur, segur, que no haurien dit tantes falsetats.

Es interessant constatar que els catalans historicament han tingut molt d´interes en relacionar el valencià en el català. Hi ha que dir també que els catalans antics eren molt mes respectuosos en la llengua valenciana que els pancatalanistes actuals. Sabien de la seua existencia i la respectaven. Del interes historic dels catalans per la llengua valenciana, en temps i una canya, parlarem en mes extensio mes avant.

Continuant en el dictamen, hi ha que denunciar, que un dels camins de la manipulacio es l´estrategia d´embolica-ho tot, intentant provocar confusió. Parlen de la "Selecció de testimonis valencians on es documenta la consciència de compartir una mateixa llengua amb catalans i balears". No se si sera necessari explicar als nostres "il·lustrissims" la diferencia entre "compartir una mateixa llengua" i "haver compartit una mateixa llengua". Es una important questio de temps. Totes les llengues que venen del llati, han compartit una mateixa llengua, i per molta conciencia que tinguen d´aixo, no son la mateixa llengua. Citen en este grup a Furiol Ceriol, qui diu respecte d´una versio de la Biblia en llengua valenciana, “Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza…” ¿Es pot dir més clar, que les diferencies que hi han, no fan posible ninguna pretesa unitat? Citen tambe unes linees de Gaspar Escolano, qui en el mateix llibre que citen diu: “…de suerte que arrimando algunos vocablos groseros que hoy en dia se quedan en la catalana, poniendo en su lugar de la latina los que bastavan, cepillando los que tenían mal sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias que la conocen por natural, ha venido a tener nombre por sí y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las mas dulces y graciosas del mundo”. ¡Si senyor! ¡Conciencia de compartir una mateixa llengua! ¿Es cientific tallar un argument per a on conve per a intentar justificar lo injustificable? Com no hi ha espai ni es el lloc d´entrar pormenorisadament, comentarem per ultim en este apartat, que el citar al Pare Fullana com a testimoni "on es documenta la consciència de compartir una mateixa llengua amb catalans i balears", podria ser equivalent a que un valencianiste citara a Fuster per a defendre l´especificitat del valencià, i supon, o no estar be del cap, o estar fora de la realitat.

Per a documentar "…l´us de la denominació de català o llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians", tornen a tallar per a on els convé un raonament de Vicente Boix, que en realitat acaba diguent: "El agregado de tantas lenguas formó, como era de esperar un tercer idioma", al qual li posa nom: "llengua valenciana". Es dir Vicente Boix diu justetet lo contrari de lo que afirmen.- Saben tambe manipular feches a plaer, perque quan citen "traduïda de Llatí en vulgar Valencià: per los Reverents mestres de la Seu de València en l’any MCCCCXIIIJ.", els valencians deguem saber que la cita real segons es pot vore tant en el llibre que citen com en el facsimil de la pagina 243 del llibre “Crides, pragmàtiques, edictes, cartes…", publicat per l´Universitat de Valencia, fa referencia a l´any: MCCCXCiiij (1394), NO MCCCCXIIIJ (1414). - No se´ls cau la cara de vergonya quan citen falsificacions, ya que respecte de la cita de " lenguaje català clar e manifest estill”, el català Antoni Bullbena i Tusell, escriu en 1906 a la “Societat Catalana de Bibliofils” diguent:“…ab greu dolor haguerem de veure que tota ella era un agregat d´errades y de falsedats…Per que sabuda com es la fatlera dels valencians en fer prevaldre lo llur dialecte, en les obres per ells editades, no és probable que siga valenciana la flamant edició". Per cert, l´articul de Bullbena es titulava “Qui a u castiga a cent avisa”. I yo em pregunte: ¿Te algun castic este intent masiu d´engany al poble valencià?

Com els nostres academics tot ho fan tan rebé, i son tan refins, el 6 de maig de 2005, publicaren en el DOGV una "correcció d´errades" del dictamen, de sis pagines, perque "S´ha observat una errada tipogràfica en la publicació de la numeració esmentada…" Si els "il·lustrissims" consideren erro, algun del extrems que he posat de manifest, el poble valencià te dret a esperar la corresponent "correcció d´errades". Si no hi ha correccio, els valencians tindrem ben de manifest la manipulacio i l´intencionalitat en l´engany.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari