L´"Acord" de l’Academia sobre el "ric repertori lèxic i fraseològic valencià" (III)

Per Agusti Galbis

Continuant en un estudi per damunt de les perles sembrades per els nostres “il·lustrissims”, l´apartat 3.8., porta per titul “Les unitats fraseològiques, generalment pròpies de la comunicació oral espontània” Tenim: “a estall, a soles, a tothora, al remat, bona cosa, fer parlar, fer rogle, més aïna / més aïnes, ser oli en un cresol, tindre seguida, tirar (traure) el lleu, traure trellat”

¿Qué vol dir “pròpies de la comunicació oral espontània”? ¿Qué no apleguen a servir ni per a la comunicacio oral “a conciencia”? I per supost, imagine, que tampoc per a la comunicacio per escrit.

Anem a vore eixemples que contradiuen als nostre “il·lustrissims”. Estudiarem a soles els tres primers:

A ESTALL.

Llibre del Consolat del mar.

Cap CXCIX: “Si algun maestre d´axa o calafat pendra o fara alguna obra a estall...”

Manual de consells medievals de Xàtiva. Anno a Nativitate Domini millesimo CCC ° LXX octavo

“…que preguaven lo dit consell que la obra del dit pont se donàs a stal o.s fes per aquella millor manera que al dit consell plagués... o al pas del molí d´en Jacme Pich o en altre loch, ne si la dita obra se darà a stal…”

Capítols i elecció dels oficials de la fàbrica de la Llonja. 20 novembre 1481

“...hajen a tenir per contents d. llurs salaris o estalls…”

A SOLES.

“Lo Spill o llibre de les dones”

334 Lo desplaer

335 ffon meu a soles:

336 trobi violes

337 en lo meu ort

“Lo Passi en cobles”

974 cridant a Iesus vengues prop de si

975 y a soles los dos en tal consistori

976 del fet que no era a ell tan notori

977 demanda li feu dient prest axi

“Lo Sompni de Johan Johan”

2401 Qui ab cunyats entra en missa

2402 se n’hix a soles.

2403 E donchs que us par d’estes resoles,

2404 mosenyer meu?

“Tirant lo blach”

“...quant es gran repos practicar de raons a soles ab aquella persona que hom ama.”

“Com lo filosof fon davant lo Rey a soles dins una cambra...”

Los Jurats de la ciutat de valencia. 31, maig, 1441

“…revocant la dita lexa ab un codicil, lexà tot lo dit argent seu a la dita muller del dit maestre Jacme Roig a soles, e axí és morta.”

A TOTHORA.

Privilegis d´Onda. 1335, maig 26.

“...car segons la carta de la població dessus aplegada, e los furs preallegats, a tot hora...”

Jardinet de Orats.

520 començare invocant tot hora

597 Minerva grant y trasparent Aurora

“Reportori general y breu sumari per orde alphabetich de totes les materies dels Furs de Valencia”. Nofre Berthomeu Ginart. 1608.

“Instruments y actes publichs tot hora fan plena fe. For 17. rub de sententiis,&c fol 164”

Com es pot vore, ni els nostres classics del sigle d´or valencià ni els redactors de llibres de dret de l´epoca, feen cas als “nostres i·lustrissims” ¿Quina es la rao per la qual es volen desacreditar les particularitats valencianes? ¿Es eixa la misio de l´AVL?

He comentat que l´objetiu de l´Academia es fer un "totum revolutum", una revolica, que diluixca les caracteristiques que individualisen la llengua valenciana. En aixo, la fan desapareixer. ¿Eixemples? Vejam algunes de les paraules que trobem en el “Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià”, que forma part dels “Documents Normatius” de l´Academia:“noi, noia; nois, noies m. i f. [Ó]”, (chiquet); “tarda; tardes f.”, (vesprada) “verola (pigota); “abans-d’ahir adv” (despus ahir) veroles f. [Ó]” (pigota), “xarampió; xarampions m.” (pallola) “totxo, totxa; totxos, totxes adj. i m. i f. [ó]” (rajola) “bufera; buferes f. [é]” (albufera)...

L´articul 3 de la “LLEI 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua” establia que es misio de l´Avl “…vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló”. ¿Formen part “noi, tarda, abans d´ahir, verola, xarampió, totxo, bufera…” de la tradició lexicografica, literaria valenciana? ¡¡No!! ¿Formen part de la realitat llingüistica genuïna valenciana? ¡¡No!! ¿No es aço un flagrant incompliment de la lley? ¿No existix forma legal de plantar-los cara i defendre-nos? ¿O es que tenen bula per a fer lo que els rote?

Vegem que esl nostres “il·lustrissims” manipulen a estall i a tothora. A vore si es queden a soles.

cites

Pero es el caso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia. Su lengua, la valenciana, difiere lo bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propios
Salvador de Madariaga