Valencians i catalans III

Per Agusti Galbis

En maig de 1410, muigué el rei Martí sense deixar descendencia. Entre els pretenents a la corona, destacaven Ferran d´Antequera i Jaume d´Urgell. Havien de decidir "nou persones eletes al Parlament sobre la declaracio de qui havia de ser nostron Rey e Senyor, tres de cascun Regne: Arago, Valencia e Principat de Cathalunya" ("Llibre de memories")

Al poc de temps de morir el rei, escomençaren els moviments del comte d´Urgell, per a guanyar-se el favor dels valencians. De 1410 data una carta que consta en el manuscrit del Padre Diago "Apuntamientos para continuar los anales del Reino de Valencia" (reproduida per Ventura Pascual y Beltran en el Volum I p 448 del "III Congrés d´Historia de la Corona d´Aragó"), i que envià als Jurats de Xativa. Diu: "....Y como hayamos nascido de la rabaça, arbol y cepa, de donde todos los reyes de Aragón han baxado: y además desto nos hayamos criado con la leche Valenciana y Catalana: y tengamos claro conoscimiento de los Privilegios, Drechos usos y libertades de los dichos Reynos...." Vegem, que molta "llet valenciana" quan els interessa i tenim poder de decisio. Hui, que el nostre poder de decisio es troba a l´altura del betum, catalans i catalanistes dirien: "Leche Valenciana y Catalana", igual a "mucha leche catalana". "Oi què si?"

Des de 1399, el rei Martí, havia imposat com a Governador del Regne de Valencia al català Berenguer Arnau de Bellera. Era un carrec de designacio real. Llegim en el "Libre de memories": "...e lo dit Governador mosen Bellera era de nacio cathala e tenia voluntat la Ciutat de Valencia alças per Rey al Compte de Urgell.". Este català feu mes mal que una pedregada i fon l´orige de mes d´una batalla, "...insta ... lo Consell de la ciutat de Valencia... pera anar y destruir la vila de Nules, per quant mosen Berenguer de Centelles era de voluntat del Infant Don Ferrando.."

El dia 24 de Juny de 1412, fon el dia del "compromis", en Casp. Els representants valencians foren Sant Vicent Ferrer, el seu germa Bonifaci (traductor de la Biblia "de llengua llatina en la nostra valenciana") i Pere Bertran, en sustitucio de Genis de Rabassa, per malaltia. Els vots dels germans Ferrer foren per a Ferran d´Antequera. Pere Bertran es va abstindre. El resultat final de sis vots per a Ferran d´Antequera, ¡un i mig! per al Comte d´Urgell, i mig per a Alfons de Gandia, pareixia que deixava prou clares les coses.

Vaig a reproduir, per curiosa, la justificacio que fa San Vicent Ferrer del seu vot a Ferran d´Antequera: "No ha hui hom al mon mascle e legitim, que tan acostat sie al nostre rey En Martí, ne al rey En Pere........ Mols gossers dien ¿E qui será rey? .......Item mes vos dic: que de part de pare e de mare aquest rey es tot aragones e valencià: lo seu pare fo lo rey don Johan de Castella, concebut fo en regne de Valencia, nat a Tamarit de la Litera, nodrit en aquest regne: mas lo avi, el rey don Andrich be s´mostrà cathalà e aragonés, que foragitá lo rey don Pedro, qui destruí aquest regne."

Pero... els catalans tenen mal perdre, i pronte el Comte d´Urgell, montà un bon cartapell, fent-se fort en la ciutat de Balaguer. El 18 de setembre de 1413, es llegia en Consell carta del rei, parlant dels "...demerits e crims, que ha comesos...", demanant "...nos enviets cinchcents homens...". El 3 de novembre , "vench nova a la ciutat de Valencia.... com lo Senyor Rey havia pres la ciutat de Balaguer, per raho e causa de la rebelio contra lo dit Senyor Rey feta per Don Jaume Durgell". La historia acabà de la següent manera: "Lo dit Compte apres fonch portat al Castell de Xativa, y alli mori presoner"

Hem assistit a un nou desencontre entre valencians i catalans. Catalans i catalanistes, fins no fa molt de temps, feen responsable a Ferran d´Antequera, de tots els mals dels catalans i per tant de l´univers. Hui, segons es despren de la introduccio que consta en el llibre "Epistolari de Ferran I d´Antequera", pareix ser que ya no fon tan roïn i que li perdonen la vida.

Durant el curt regnat de Ferran d´Antequera, els catalans continuaren fent de les seues.En 1414, Joan Mercader, Batle General del Regne escriu dos cartes al rei Ferran d´Antequera perque havia enviat a un català "Un bon hom de Barchinona", a qui havia constituït com a "receptor e collector general en tots vostres regnes....". En la primera de les cartes li diu al rei que aixo no ho pot fer, perque el català, "no es del regne de Valencia, e per fur, vos no devets comanar offici alcú en aquest regne a estranger, sino dos officis, ço es, guovernació e batlia general". En consequencia, li diu en la segon carta, "supplich vos senyor que li manets que se´n vaja....", demanant-li que tinga a be, "manar al dit comissari que en bona hora se´n torn....." ¿Quan no hauriem guanyat els valencians si haguerem actuat de la mateixa manera en tots els comissaris catalans que empestaren la nostra Universitat durant els anys 60 inoculant el veri i les mentires del catalanisme?

Encara estem a temps d´aplacar les llevantances que han alçat i les calumnies que han sembrat, per tot, els catalanistes.

cites

La trenta e dues es que aquesta terra ha lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres, he ha presos los millors. E no res menys trobarets dins aquesta beneyta ciutat qui us pot ensenyar les principals lengues del mon. Axi com son lati, ebraych e morisch
Francesc Eiximenis