Valencians i catalans VI

Per Agusti Galbis

Es necessari un articul sancer per a parlar del juriconsult valencià Pere Belluga i la seua obra major, el "Speculum principum", que va escriure des de 1437 a 1441.Es molt possible que enviara una copia del llibre al rei Alfons el Magnanim, l´any 1443, segons es despren de la següent carta dels Jurats de Valencia:"Micer Pere Belluga tramet de present a vostra senyoria, ab un son frare, doctor en decrets, canonge de Sogorb, appellat micer Nicolau Belluga, portador de la present, una notable e singular obra per lo dit micer Pere ab no poch treball e studi compilada, de la qual, som certs, vostra senyoria haura plaer e la haura be per acceptable."

Pere Belluga fon el primer classic del jurisconstitucionalisme tradicional del Regne de Valencia. La teoria del dret que expon Belluga, es troba arraïlada en la realitat valenciana mes palpitant. L´objetiu de la seua obra es exclusivament la defensa de les llibertats del Regne de Valencia, i no de la "Confederacio", com volia el català Valls i Taberner i refutà Elias de Tejada, aclarint que el paper de la Corona d´Arago en l´obra de Belluga, es unicament, el de fer de paisage de fondo sobre el qual es troba el Regne de Valencia. Este ultim diu en "Pensamiento político catalán" que Belluga va donar forma a "la más antigua, y en tantos aspectos la más perfecta, teoría política de los fueros valencianos."

Anem a vore lo que pensa i escriu Pere Belluga respecte de les relacions entre entre valencians i catalans, entre el Regne de Valencia i Catalunya. Les cites que reproduixc a continuacio, donant una idea del seu significat, provenen de l´edicio napolitana del "Speculum Principum", de l´any 1580, comentada per Camillo Borrello, en el qual es deixa clara la patria de Belluga "Petri Bellugæ Valentini", afegint: "Iurisconsulti famosissimi"

En l´apartat "De forma & ordine & c. Rubr", Pere Belluga, despres de fer una disquisicio teorica sobre l´orde de prelacio entre diferents dignitats i entitats, es pregunta quina "provincia", entre Valencia i Catalunya, deu tindre preferencia en les Corts Generals, comprovat que en les sessions hi han hagut altercats. "Restat igitur videre, † quæ prouincia debeat aliam præferre, in curia generali, in Valentia, vel Cathalonia, in sedendo & alijs activus curiæ ,ut vidi iam in curia generali altercari?". Aplega a la conclussio de que el Regne es principi d´autoritat front a qui no es Regne, "dici potest, nam provincia Valenciana est regnum principis auctorita. coronatum mento præxtolledum provinciæ que regnum coronatum non habet.", deixant-ho clar: "Primo Valentinentium. Secundo Barchionensium". Diu que els catalans no deuen usurpar el lloc davant de de qui te dignitat real "Cathaloni non debent sibi usurpare locum ante regalem dignitatem", perque rei es mes que comte, "rex maior est quã comes", explicant que Regne es diu primer que comte en els tituls reals, "Et prius se vocat in suo titul.rex, quàm ut Cómes,unde rex Aragonum Valentia, &cæte".

Proseguix Belluga exponent, per a justificar el dret de preferencia de valencians fron a catalans, que Valencia es "Provincia" mes antiga i mes noble que Catalunya, si anem als origens "quoniam si tu confideras a principio, magis antiqua, & nobilioribus civitatibus erat plena provincia Valentiæ, quã Cathaloniæ"

Diu que els catalans, per a defendre el seu dret, aleguen una sentencia del rei Pere "...quod de sententia domini Regis Petri allegatur in adversum...", aclarint que eixa sentencia no es troba en els llibres de les Corts "...quod dicta sententia non est, in lib.curiæ...", que en el llibre d´actes de les Corts, no res es diu, i que els catalans no tenen escrupuls de mentir.(¡santa paciencia dels valencians! ¡sempre igual!) "liber est matrix scriptura actoru curie vel nullus est, uel non carens scrupulo falsitatis"

Demostra tambe la precedencia temporal del bisbat valencià, aportant les proves consistents en: 1.- durant el regnat d´Amarlei "anno quinto regni domini Amarlei Regis.era...", en sinodo celebrat en Toledo, "in synodo cælebrata, in civitate Toletana" va intervindre Volegen, nomenat El Just, bisbe dels valencians "...intervenit episcopus Vogelen. nomine Iustus, ... Episcopi Valentini...". 2.- Durant el regnat de Recaredo "anno quarto fidelifsimi domini Ragaredis", en nou sinodo en Toledo "...in alia synodo Toletana.." intervingué Murilia, bisbe de Valencia "Murilia in Christi nomine Valentiæ Episcopus". 3.- En un atre sinodo durant el Regnat de Sisenando "in alio synodo edita anno terti, regnan.gloriosssimo princip e,domino Sisenãdo", intervingué i escrigué Mustasius, bisbe de l´iglesia valenciana "intervenit & scripsit Mustatius Ecclefiæ Valen. Episcopus.". 4.- En un atre sinodo toledà "in alia synodo Toletanem", regnant Antasinico "anno quinto, clementissimo domino Antasinico rege regnan", suscriu Anianus, bisbe de l´iglesia de Valencia, "interfuit,& subscrípsit Anianus. Episcopus Valentinæ". 5.- En temps del rei Bamba, foren congregats en concili toledà "in tempore regis Bambæ fuerunt congregati in consilio Toletanen", i hi hagueren de Valencia, perque es diu el terme "dels valencians" "Et ibi agens, de Valentia, dicit terminum Valetinorum"

Consequentment, Pere Belluga demana la "restitutio in integrum":"Maximè quia lata contra † rem publicam Valentinorum, q gaudet beneficio minoris etatis,& sic restitutionis in integrum, ut in l.rem publicam.C.de iure rei publicæ,lib.10"

Torras i Bages, en el seu llibre "La tradició catalana", presenta a Pere Belluga com a català. Es tan ridicul, que aplega a ser patetic. Com no pot evitar llegir lo que llig, diu que estava com "possehit de gelosía contra Catalunya". Descobrim per tant una nova especie cientifica, que es la dels catalans poseïts de "gelosia" contra Catalunya. ¡Quan de desficaci haurem d´aguantar els valencians! ¿Seran els cels dels catalans els que els fan que intenten furtar-nos tot lo que ells no han tingut?

Del "Speculum principum", diu Elias de Tejada: "...fue gran pena no le adoptaran por libro de cabecera los modernos campeones de la libertad en el Reino". I yo em pregunte: ¿Encara estem a temps? ¿Posaran les nostres actuals institucions a Pere Belluga en el lloc d´honor, que per merits, li correspon?

cites

Acaba la Biblia molt vera e catholica, treta de una biblia del noble mossen Berenguer Vives de Boil, cavaller, la qual fon trellada de aquella propia que fon arromançada, en lo monestir de Portacoeli, de llengua latina en la nostra valenciana.
Bonifaci Ferrer (1478)