Valencians i catalans VII

Per Agusti Galbis

El "Dietari del capellà d´Alfons el Magnanim", referit a l´any 1462, nos fa saber que: "Disapte, a XVIII° de març, de mati. fonch l´armada de Catalunya en lo Guerau,(Grau) e prengueren e robaren tot lo que pogueren.". Com no en degueren tindre prou, tornaren i "Divenres, a VII de maig, fonch la armada de catalans altra vegada en lo Guerau, robant lo que podien, e feren la via de Yviça.". ¡Redell quins germanets mes refurtadorets nos han eixit!

El Jurats de la ciutat de Valencia, escrivien el 16 de juny de 1462 “Als molt reverents, nobles e magníffichs senyors los diputat, del General e consell llur, representants lo principat de Cathalunya”, i despres de dir-los que estaven "en molta torbació e congoixa", perque "la majestat del senyor rey hauria empenyorats los comdats de Roselló e Cerdanya a l´il·lustríssimo rey de Frància per certa suma de moneda, e hauria donats a saquo e partits los béns de cathalans......“, els diuen que han "vist en los capitols a aqueix insigne principat atorgats per la preffata majestat, que lo senyor rey en Catalunya, o son primogenit, o successors de aquells, no puxen haver en son consell sino cathalans naturals e domiciliats en Cathalunya, excloent-ne aragonesos e valencians, e que los officials, ministres e homens de la casa del dit senyor primogenit sien cathalans. Car par a nosaltres, no curants dels officis de jurediccio, los quals es raho sien de cathalans, empero, fora los dits officis, apartar aragoneses e valencians del consell del senyor rey e de la casa e consell de l´illustrissimo primogenit es vist algun tan fer prejudici e lesio a la dita germandat e unio de tots los dits regnes e principat..." ¡Pobres Jurats! ¿Encara no s´havien enterat que per als catalans allo de la "germandat e unio de tots los dits regnes e principat" no era mes que bufalaga?

El "Llibre de memories", nos conta lo que succei el 5 de juny de 1462: "En lo mateix e sobredit any los cathalans se rebelaren contra lo Senyor Rey D, Juan, son Senyor, e asetjaren la Senyora Reyna Dª Juana ab son fill lo Infant D Ferrando en la Forza de Girona, e era Capita dels cathalans lo Compte de Pallas...". Fon l´inici de la "Guerra civil catalana" que s´estengué fins al 1472. Continuant en el "Llibre de memories" sabem que "Diumenge, a XIII de noembre, en Barcelona cridaren don Anrich, rey de Castella, de Arago e de Valencia, e compte de Barcelona a mossen Johan de Beamunt per ell, e en Tortosa al fill de don Johan ..." Vegem que els catalans nos volien canviar el rei sense demanar-nos permis. ¡I volien un rei castellà!. Durant la guerra,els catalans oferiren tambe la corona a Pere de Portugal. El capellà d´Alfons el Magnanim nos diu al respecte que "Don Pedro de Portogal, vent la divisio dels catalans e que no´s gosa confiar en ells, ans tots jorns avia congoxes e sentia la divisio entre ells...". Finalment li oferiren la corona al frances Renat I d´Anjou.¡Bona salmorra portaven! Es de destacar que el final de "lo Compte de Pallas", iniciador de la revolta, fon similar al del "Compte d´Urgell": "lo Senyor Rey D Juan lo feu portar pres y es mort en lo Castell de Xativa"

En Consell de 23 de Juny, s´acorda fer sis embaixadors, per a"...intercedir e procurar algun bon medi e repos en les differencies que eren lavors e son encara entre lo dit Senyor Rey e los del Principat de Cathalunya", afegint "e proceir en tot lo faedor ab molta misericordia; hoyda la pertinacia e porfidia dels dits cathalans"

El 18 d´agost, (Epistolari de la Valencia medieval II.), els Jurats escriuen a Pedro d´Urrea, governador del Regne de Valencia, alegrant-se de la victoria del rei "contra los cathalans rebelles prop lo castell de Rabinats", i encara "Dolem-nos, empero, de tantes e tals morts e dans irreparables, per esser vassalls e subdits del dit senyor e com a germans nostres"

Com els catalans, allo de la germandat, no devien tindre-ho massa clar, a pesar d´estar rebolicats en una guerra civil, continuen les "heroicitatas" contra els valencians segons nos relata el "Dietari del capellà d´Alfons el Magnanim": "Diluns, a XXVIIII° de agost, los de Sant Matheu e de tot lo Maestrat e de Morela contra los de Tortosa, ageren gran bregua, que foren morts e presos molta gent del Maestrat. I aplegà la defensa: "Diumenge, a IIII de setembre...Lo maestre de Muntesa, sabent com lo Maestrat era maltractat per los catalans, vench a Sant Matheu; e diluns, a XIIII de noembre, lo maestre, ab tota sa gent, vench contra los de Tortosa, de que foren dels catalans molts morts e pressos ..."

Segons el "Dietari del capellà d´Alfons el Magnanim", "...les gents de Valentia e de tot lo regne stan molt desconsolats, atenent los tans e tan grans dans e mals que los regnes an agut e tenen, per causa dels catalans...".

Considere important reproduir la traca final del capellà: "Digous, a XXVI de noembre e any LXVI, toquada la oracio, per Valencia fonch feta crida real com lo rey de França avia cridat en França la guerra contra lo rey de Arago e terres e gens del dit rey a foch e a sanch, de la qual cosa Valencia e tot lo regne ne an gran tresticia e dolor, considerant los tants e tan grans mals que per causa dels cathalans ha en la major part de la Spanya e casi en tota divisio dels reys, de regnes, de terres, de senyors, discordia e mala voluntat de pares ab fills, dicipacio de bens e de presones, de mals e dapnatges ¡e qui pot dir ni estimar les presones que per causa de vostra libertat son mortes! ¡e quants son fora de sos regnes, perdent presones, bens e heretas! ¡e quantes senyores, dones e donzelles envergonides, e van desolades! ¡O catalans! ¿e quant ni en quin temps aurem reparat tals actes tan criminosos? No volent comportar vostre pare e senyor rey don Johan, e sou vos subjugats a gens estranyes e no conegudes de bens, de presones e heretats, los quals von han batuts, e us baten e batràn ab vergues de ferre, que us fan plorar lagremes de sanch, no avent misericordia ni pietat, per que us dich que libertat demanaveu ab superbi, aveu trobat subiugacio ab humilitat, per força, donant senyoria de vostres presones e de bens a vostres enemichs e presones no conegudes estranyes, oblidant amor e bona voluntat als vostres, e no recordant vos del princep e senyor don Carles, lo qual vos presenta: "Qui se humiliat exaltabitur"; e lo psalmista: "Novit Deus viam iuctorum et regnum in se divisum desolabitur"! ¡O cathalans e principat de Cathalunya; regnes, terres e gents del rey de Arago, plorau e feu dol de tans mals e trebals que de present tenim, e ajau en recordança e memoria de aquel rey e senyor de luable memoria don Alfonso, que, XXX anys absent de sos regnes, e regit e governat e aumentat tots sos regnes, terres e gens, ab pau, concordia, amor e bona voluntat, perque es digna cosa de luable memoria, e aver en recordança e memoria los actes e fets del dit senyor; «e catalans perdre honor e fama en les gents del mon»."

Hui, crec que esta tot dit. No cal comentari.