En Gaet Huguet Segarra, procer castellonenc

En Gaetà Huguet Segarra, procer castellonenc

Per Josep Maria Guinot i Galan

Don Manuel Sanchis Guarner en l´introduccio "De la meua garbera", de Josep Pasqual Tirado, parla de la llengua de Castello i diu que tenia bons conreadors en Salvador Guinot, García Girona i Francesc Ribes; definidors, en Lluïs Revest, i "valedors" en Gaeta Huguet. Del "definidor", don Lluïs Revest, nos havem ocupat en una ocasio anterior, en la que demostrarem documentalment el seu amor a la "llengua valenciana" i la seua ferma posicio front a la “barcelonisacio" de la llengua. Hui volem parlar del "valedor" de la llengua vernacula, l´ilustre patrici castellonenc En Gaeta Huguet Segarra, de qui tan poc se parla, a pesar dels millons de pessetes que va deixar a la Fundacio que porta el seu nom, i que te per fi la defensa i promocio de la llengua valenciana, que en Castello tots parlaven. Mes avant, si Deu vol, nos ocuparem dels "conreadors", casi tots ells colaboradors del Bolleti de la Societat de Cultura Castellonenca.

Gaeta Huguet Segarra va naixer en Castello de la Plana, en l´any 1882. Fill d´un atre ilustre castellonenc, Gaeta Huguet Breva, qui va ser professor de frances, primer, en Sudamérica i posteriorment, en Nova York, i que al regressar a Castello s´afilià al partit de Pi i Margall i va ser diputat provincial i regidorl; ademes de politic, era colaborador de diversos periodics i revistes de caracter valencianiste, com "Patria Nova". D´ell, en un articul publicat en el "Bolleti", a la seua mort, escrivia don Lluïs Revest estes paraules: "Caigue aquell home a qui l´apassionament generos per una idea fou esdevenir simbol a qui un poble sancer anomena Patriarca de son matern parlar. Fon l´enamorat cavaller del verb valencià, dic, de la regio valenciana"

De son pare, va heretar Huguet Segarra les idees politiques i socials, la seua passio valencianista, l´amor a la llengua del seu poble, i el profunt sentit religios de tota sa vida, sentit del que encara donen testimoni els seus parents.

En el camp politic es destacà Gaeta Huguet Segarra com a fundador del Partit d´Esquerra Republicana, que passaria despres a ser l´Esquerra Valenciana, figurant entre els mantenedors en Castello del periodic "Libertad" (1930) i conseguint per a les Corts de la Republica el primer diputat valencianiste.

El moviment nacionaliste valencià que surgia a principis del nostre sigle en Castello, contava en l´entusiasme per la Renaixença valenciana de Huguet Breva. A ell se deu la fundacio de "La Nostra Terra" la primera associacio valencianista de Castello. El valencianisme, o si se preferix, el pre-nacionalisme valencià, en aquell temps no era exclusiu ni de dretes ni de esquerres, ya que ad ell s´adherien igualment esquerristes, federals en posicio critica front al centralisme, i gent de dreta, els carlistes, valents defensors dels drets forals, pero ni uns ni atres miraven al Nort, mai s´els haguera ocorregut pensar que la seua nacionalitat fora la catalana.

Gaeta Huguet Segarra estava identificat en el nacionalisme valencianista de son pare, pero actuà en una epoca en que este nacionalisme estava mes floreixent, i en aquell moment historic la seua figura es feu molt popular, pels seus mecenages i per ses iniciatives culturals i lliteraries, encara que se distinguira mes com a politic que com a escritor. En giner del 37, trobant-se incomodo en un Castello dominat per forces extremistes, s´en va anar a Paris, a on estigué un temps, i mes tart, fugint dels alemans, va passar a Montpeller, aon va estar poc de temps, fixant posteriorment sa residencia, primer en Marsella, i mes tart en Andorra, aon vixqué, per lo manco tres anys, en Les Escaldes. Al seu regres a Castello, l´any 1954, va viure tres mesos en casa dels seus parents, els Segarra (familia de Segarra Bernat i Segarra Ribes), i mai va ser molestat per les seues idees politiques. Durant la seua ausencia, un familiar seu, que gosava de poders, va anar venent-li finques pero encara va quedar en bona posicio economica, per mes que venguera la seua celebre masia de Benicassim, molt coneguda pels de Lo Rat Penat.

De En Gaeta Huguet queden dos "fundacions", una de caracter local, poc important, i una atra de caracter regional, prou suculenta, de la qual es actualment president efectiu Adolfo Pizcueta i president d´honor l´alcalde de Castello . Va morir el 12 de novembre de 1959.

Publicat en Las Provincias, en juliol de 1988