Recorts dels meus viages per Amrica

Recorts dels meus viages per América

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

Fa ya uns quants anys vaig fer la meua primera visita a diferents països d´Amèrica. El primer lloc va ser Veneçuela. Penso que es molt difícil d´oblidar l´ambient que´s respirava en el seu port marítim, en La Guaira. Mes de cent barcos de totes les nacionalitats descarregaven les mercaderies en els molls i cap a un del costats del port, sense parar, eixien els viagers constantment per l´aire. Per la nit, tot l´entorn portuari era una sala de festes per a la gent de la mar i per a la gent que treballava en la càrrega i descàrrega, tot aquell entorn estava ple de llocs de ball i a mes a mes n’hi havien mes de deu mil dones dedicades a la prostitució.

Un dia després vaig fer la primera excursió a la capital de la nació, que des de poc temps era la nova autovia ascendent que portava als passagers fins la ciutat de Caracas, on la primerenca visió era una plaça i en mig de la mateixa, un comerciant ab un megàfon, situat al costat d´una pila de caixes per a morts, pregonava la calitat i la comoditat de les mateixes i mes cap al centre vaig aplegar a la plaça Candelaria, lloc on es reunien en aquell temps els espanyols, i en el seu entorn ple de tasques, bars i restaurants típicament espanyols, especialment Bascs i Gallecs.

En aquell temps la moneda de Veneçuela, el bolívar, era a un canvi d’un bolívar per setze pessetes. Hi havia molt de moviment per tots els costats de la ciutat i donava la sensació d’una nació forta i econòmicament molt bona, mes, fora de la capital, les coses no eren com pareixia, ya que moltes poblacions amontonaven mils d´homens que estaven sense treball, vivint en la misèria i en la necessitat i sense dubte, aquell era un païs ric mes, en mans de quatrecentes families, que en les seues mans tenien tot el poder econòmic i polític d´esta nació.

Valéncia, Barcelona, Maracaibo, Barquesimeto i moltes atres ciutats eren una reproducció en menut de lo que era la nació. Grans mansions per un costat i mils de barraques per un atra part i un immens territori amaçònic ple d´una maravellosa vegetació i d´aigua en paisages que semblen paraisos perduts.

Esta era la Veneçuela que vaig trobar ya fa molts anys, per l´any de 1960, diferent a la que vaig tornar a trobar en la meua darrera visita feta en 1997, on per un billet de cent pessetes es tenia un canvi de 300 bolivars i ya no n’hi havia casi espanyols en la plaça Candelaria, ya no es podia anar tranquil pel carrer, ya no n’hi havia la pau d´atres temps passats, mes en la Guaira, seguix havent tantes o mes prostitutes com en la primera visita que vaig fer i com he dit, n’hi havia moltes.