Per Francesc Bellido de Sant Feliu
Si hem de ser sincers, no son molt abundants els comentaris fets per els intelectuals cristians, al mateix temps que´s portava a terme l´acte de l´expulsió. Un dels que ho va fer, va ser Alonso de Palencia, que era conegut com a representant del “anti-judaisme”, mes lo mateix que uns atres es va vore obligat a mantindre silenci ab relació a les crueltats en que l´expulsió es va derivar, es a dir, es va convertir en una persecució total i davant d´esta situació, atres intelectuals van tindre que tancar els ulls. Mes hi ha un d´aquells que trenca la posició presa per la majoria i preferix anomenar ab claritat i ab tota l´hostilitat que li es possible contra el jueus, tot lo que sap de l´actuació de l´inquisició i del desenroll dels fets relatius a l´expulsió ab tota classe de detalls, este es l´anomenat Andrés Bernáldez, capellà dels Palaus.
L´inquisició, convertida en aquells jorns en una institució molt ordenada i racional com l´anomenen els seus defensors actuals, fa que l´expulsió fora considerada com a uns fets legals i històrics, que naixen per part de l´església sobre el que no n’hi ha que reflexionar i que es convertix en l´opinió de tota la població cristiana dins de tots els països de l´Europa.
Alguns intelectuals espanyols i italians, encara que no podien parlar en claritat per por a ser empresonats per orde dels inquisidors, van fer en secret alguns intents a nivell personal per a poder ajudar a que´l patiment dels jueus fora el mínim i alguns dels seus membres, van trobar refugi dins d´algunes ciutats o en llocs amagats, on podien trobar-se segurs.
Per un atra part, alguns pensadors alliberats del pes de la Teologia, donada la situació, van canviar la seua posició i sentiments cap als jueus i així el famós pensador italià Gicciardini de Florencia, anomena sense pudor l´expulsió dels jueus, i li dona la qualificació com a la major obra dels Reis Catòlics per haver conseguit l´unificació d´Espanya, i a més, diu en els seus comentaris que durant el temps d´Enric IV, tota Castella es trobava en mig de l´anarquia ab el jueus i els hereges ocupant tota classe de càrrecs públics i administratius de l´estat, tenint en les mans una molt forta influencia social i política i que de no prendre mesures ab urgència, en pocs anys mes, el poble espanyol haguera deixat de ser catòlic i fa un elogi a que´ls inquisidors cremaren a cent vint jueus en la ciutat de Cordova, cent deu en València i així atres cantitats a tot lo llarg i l´ample del territori de la península ibèrica.