L´expulsió dels Jueus segons els comentaristes d´aquell temps.

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

Si hem de ser sincers, no son molt abundants els comentaris fets per els intelectuals cristians, al mateix temps que´s portava a terme l´acte de l´expulsió. Un dels que ho va fer, va ser Alonso de Palencia, que era conegut com a representant del “anti-judaisme”, mes lo mateix que uns atres es va vore obligat a mantindre silenci ab relació a les crueltats en que l´expulsió es va derivar, es a dir, es va convertir en una persecució total i davant d´esta situació, atres intelectuals van tindre que tancar els ulls. Mes hi ha un d´aquells que trenca la posició presa per la majoria i preferix anomenar ab claritat i ab tota l´hostilitat que li es possible contra el jueus, tot lo que sap de l´actuació de l´inquisició i del desenroll dels fets relatius a l´expulsió ab tota classe de detalls, este es l´anomenat Andrés Bernáldez, capellà dels Palaus.

L´inquisició, convertida en aquells jorns en una institució molt ordenada i racional com l´anomenen els seus defensors actuals, fa que l´expulsió fora considerada com a uns fets legals i històrics, que naixen per part de l´església sobre el que no n’hi ha que reflexionar i que es convertix en l´opinió de tota la població cristiana dins de tots els països de l´Europa.

Alguns intelectuals espanyols i italians, encara que no podien parlar en claritat per por a ser empresonats per orde dels inquisidors, van fer en secret alguns intents a nivell personal per a poder ajudar a que´l patiment dels jueus fora el mínim i alguns dels seus membres, van trobar refugi dins d´algunes ciutats o en llocs amagats, on podien trobar-se segurs.

Per un atra part, alguns pensadors alliberats del pes de la Teologia, donada la situació, van canviar la seua posició i sentiments cap als jueus i així el famós pensador italià Gicciardini de Florencia, anomena sense pudor l´expulsió dels jueus, i li dona la qualificació com a la major obra dels Reis Catòlics per haver conseguit l´unificació d´Espanya, i a més, diu en els seus comentaris que durant el temps d´Enric IV, tota Castella es trobava en mig de l´anarquia ab el jueus i els hereges ocupant tota classe de càrrecs públics i administratius de l´estat, tenint en les mans una molt forta influencia social i política i que de no prendre mesures ab urgència, en pocs anys mes, el poble espanyol haguera deixat de ser catòlic i fa un elogi a que´ls inquisidors cremaren a cent vint jueus en la ciutat de Cordova, cent deu en València i així atres cantitats a tot lo llarg i l´ample del territori de la península ibèrica.

cites

Es la lengua valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron catalanes sino incluso castellanos
Menéndez Pidal