El retorn de lIslam. (II) Aclariment dalguns conceptes importants

El retorn de l’Islam. (II) Aclariment d’alguns conceptes importants

Per Francesc Bellido de Sant Feliu

Si volem comprendre, encara que fos una primera part de tot lo que està passant dins del mon musulmà en l’actualitat, així com lo que va passar en el passat, tenim que agarrar el camí per dos punts essencials. El primer punt a tractar seria el referent a l’universalitat de la religió com a fet predominant de la vida en els països musulmans i l’atre punt es la seua centralitat. L’ensenyança cristiana mos diu “Donar al Cèsar allò que`s del Cèsar i a Deu allò que’s de Deu”, però esta màxima es totalment estranya a consevol musulmà i per lo tant a l’islam.

Consevol de les tres importants religions que son naixcudes a l`orient, son molt diferents en quan la seua relació ab l`Estat i ab la seua predisposició cap al poder polític. Podem dir que, per eixemple, el Judaisme era associat a l`Estat i mes tart va ser separat d`este i el seu retrobament en el nostres temps actuals, han fet nàixer problemes que encara no han segut resolts. El Cristianisme, en els primers anys després del seu naiximent, de la seua formació i desenroll, va ser apartat de l`Èstat, i va ser el seu antagonista i finalment va aconseguir, mes en davant en el temps, relacionar-se. L`Islam des del mateix moment del seu naiximent es “un Estat” i per lo tant, l`identitat de religió i de govern, es troba indeleblement marcat i segellat per la fidelitat als seus escrits, a la seua historia i a la seua experiència. El fundador del Cristianisme va morir a la Creu i els seus seguidors van sofrir i van ser perseguits, sent una minoria a lo llarg dels segles, donant forma a la seua pròpia societat, a la seua jerarquia, a les seus pròpies lleis, dins de l`institució anomenada “Església”, fins l`adveniment de l`emperador Constantí, on comença un procés paralel, es a dir, la cristianisació de Roma i la romanisació del Cristianisme.

Ab l`islam, es va seguir un procés completament diferent. El seu fundador va ser acceptat com a Profeta, mes est home també va ser soldat i, al mateix temps, estadiste, cap d`un Estat i també fundador d`un imperi. Els seus seguidors es mantingueren sempre en la creença de la seua aprovació divina manifestada per l`èxit i les victòries militars i per lo tant, l` islam, ha estat sempre associat ab la força i el poder des del mateix dia del seu naiximent i no sols el temps en que era viu el “Profeta” i son rebedors de la seua formació i adoctrinament directe, també ab els seus immediats hereus. Esta associació entre religió i poder, entre el poble i la política, ya es manté en l’alcorà i a els atres llibres religiosos que servixen de base d´adoctrinament del credo musulmà als seus fidels. El seu sentit religiós es en tot i es per damunt de tot. Lo anomenat espiritual i lo anomenat temporal, lo laic i lo anomenat eclesial, lo secular o lo religiós, son conceptes dicotòmics en el sentit cristià, mes no tenen equivalència en el mon de l`islam. Tant sols en els temps moderns han començat a aparèixer noves paraules per a nomenar estes dualitats, mes el seu significat es encara mal i difícilment compres per els creyents musulmans i la seua adequació en les institucions musulmanes poden ficar-se`n dubte.