El pronom nosaltres i lAlqueria Blanca

El pronom nosaltres i l´Alqueria Blanca

Per Julio Filippi Domínguez

Em va passar uns dumenges arrere, fullejant un periòdic en edició valenciana, quan vaig llegir que escomençava una nova série de televisió, que després, al vore- la anunciada per la televisió, em va despertar un cert interés. La série en qüestió s´emitix pel nostre canal autonòmic, i crec que també està produïda per Canal 9- Televisió Valenciana, el guió i els actors també son casi tots valencians. La série es diu aixina; “L´alqueria blanca”, i escomençe a les 10 de la nit dels dumenges. Per lo poquet que vaig poder vore, es tracta d´una série, que en principi, pareixia tindre una mica de paregut, en la novela de Blasco Ibáñez “Cañas y barro”. L´inici de la série, em va fer recordar als protagonistas, de pot ser la millor novela valenciana del segle pasta, i als seus personages; Tonet, Canyamel, Veleta, el tio Paloma i Sangonera, que si no recordo mal va morir d´una fartà de botifarres i la vida que portava la gent humil en l´Albufera de principis del segle XX.

Blasco Ibáñez no va patir l’immersió llingüística que nos toque viure a nosatros, per ad això ell en l´any 1902 quan va acabar la seua obra més coneguda, “Cañas y barro”, podia escriure sense complexos; “– ¡Sangonera ha mort! ¡El teu companyer! Ara l´acadèmia política de la Figueres li donaria un tiró d´orelles a Blasco Ibáñez i li ho faria traduïr al català “Sangonera és mort, el teu company”. Blasco Ibáñez, en la seua obra escrita en castellà introduix vocabulari en llengua valenciana… ¡Chimo, Chimo, tira que t´entren! I també ¡Malait! ¿Es que estas borracho?- “El abuelo le aplaudía cuando atisbaba una fòcha o un collvert”. Blasco Ibáñez utilisava la grafia “CH” perque, ¿quina lletra hi ha més valenciana que la “ch”? Per algo nos coneixen per los “chés”.

Tornant a la nova série de Canal 9 “L´alquería blanca”, només faré un chicotet anàlisis de lo que penso sobre el conjunt de la série.

L´argument gire al voltant d´una familia valenciana de mitat del segle XX, en la Espanya franquista, i és una mescla d´amors i desamors en embolics d´una familia ambiciosa i poderosa en atra familia treballadora i honrada, els membres d´esta última fan front en honor i fortalea a les adversitats que a voltes done la vida. Be, este argument al telespectador li pot agradar o no. Personalment i com a part positiva de la série televisiva em va agradar molt la fonètica utilisada, molt valenciana i sense eixa malsonancia que és propia, de la fonètica catalana.

¿La part negativa? Si la série esta argumentada en un poble de la Valéncia franquista dels anys 50 sobren catalanismes com “amb”. En conter de Miquel lo valencià i autèntic seria Micalet, també sobre l´arcaisme “altre”. La paraula que més sobre de totes, és el pronom masculí i femení “nosaltres” utilisada en esta novela televisiva valenciana.

No em faig a l’idea que als anys 50 els valencians de poble utilisaren “nosaltres”, en eixos anys, els valencians no tenien vergonya de parlar lo que escoltaven en casa, que no és més que el pronom “mosatros”. Aixina ho confirmen els escrits de l´época:

“de mosatros” (Martí i Gadea: Burromaquia alicantina, 1904, p.43). “No mos la pegue a mosatros” (Civera: Els baches del mal camí, 1912, p.214). “Dona, que mosatros no moseguem” (Semanari El Cullerot, Alacant, 17 Abril 1898). “se burlaran de mosatros” (Peris Celda: ¡Noy! ¡Ché! y ¡Olé!, 1929, p 15).” Mosatros a tots donarem de coca en oli un bon moset” (Torregrosa: Pasodoble en Llibret Foguera, Carrer de Sant Vicent, Alacant, 1944).” Pero mosatros som dos persones que…” (Alcaraz J., Vullc besarte, 1931, p 5). DHIVAM. Ricart García Moya.

Mentrimentres, els liders del PP i el PSPV, continuen en el seu antivalencianisme. L´últim deliri del tàndem Camps-Pla, és el següent. El president afirme, que la nova assignatura que s´han inventat els socialistes de “Educación para la Ciudadanía” (adoctrinament progre encobert) es done en anglés, i l´atre, el socialiste diu que en anglés es done la religió.

Ché, i estos dos, ¿perque no parlen de donar classes de valencià en llengua valenciana?