¡Ayyy! Rosa Regás

Per Julio Filippi Domínguez

Fa uns pocs dies, va presentar la seua dimissió, la directora de la Biblioteca Nacional, Rosa Regás, perque segons ella, el nou ministre de Cultura, César Antonio Molina, l´acuse de “no fer res”. Per una banda, els valencians podem estar molt contents per la seua dimissió al front de la Biblioteca Nacional. Per atra banda no podem estar totalment d´acort en les afirmacions del ministre, perque esta dona si que ha fet treball, ha treballat com a bona nacionalista que és, es a dir, per la causa nacionalista. El treball que ha fet la Sra. Rosa Regás en el poc temps que ha estat en el càrrec, ha segut en contra de la llengua i la cultura valenciana. Per això, els valencians que nos preocupem pels nostres signes d´identitat, si que sabem lo que ha fet, o millor dit, lo que ha desfet la Sra. Regás.

Lo primer que va fer (o desfer) esta dona, nacionalista catalana, fou descatalogar la catalogació que tenia la Biblioteca Nacional de les obres en VALENCIÀ (VAL) , CATALÀ (CAT) i BALEAR (BAL), i posarlo tot en CAT. Perque segons ella tot es català. Regás deuria de saber que de la llengua valenciana, ningú va dubtar de la seua entitat idiomàtica, ni de la singularitat pròpia, ni de la seua independència durant segles, fins que va naixer el nacionalisme català.

Després, com es veu que l’inspiració per a escriure ad esta dona ya no li arribe, s´entreten en retirar l’escultura que hi ha en reconeiximent al filòlec, historiador i migevalista, Ramón Menéndez Pidal de la Biblioteca Nacional, perque a la Sra. Regás no li agradava el personage de Menéndez Pidal. Tots sabem que Menéndez Pidal defensà la llengua valenciana i pot ser que frases com esta del filòlec emprenyaren a la Sra. Regás “es la lengua valenciana, la primera lengua romance literaria de Europa”, ¡ay Rosa, quines coses tens!

Entre atres mèrits en els que es pot despedir Rosa Regás, trobem també la recent desaparició de dos incunables del segle XV, (dos mapesmundi de Tolomeo) i tot l´embolic en que ha ficat al ministre, afirmant, que el furtament dels incunables eren obra d´un embaixador que es trobe en Argentina… que és un complot perque la Guardia Civil ya es trobava a punt de recuperar els incunables…tot això mentres ella es trobava de vacacions en Girona i si el ministre no la pare, ix per mig el Vaticà i per fi ¡ya té un nou argument per a la seua pròxima obra!

També va dir que els funcionaris eren uns delinqüents, (els que no eren progres com ella i no la recolzaven) perque no estaven a favor de la política que feya en la BN.

Balafiar diners públics, més de 1.300.000 €, en despeses de representació, i es que això d´anar de compres en los diners de tots els contribuents pareix que als progres los mole, i en lo que s´aforren es poden permetre chaletaso de “facha” en Girona, com mira per a on la Rosa Regás.

Després afirme als mijos de comunicació, de que s´alegre que cada volta es venga poca prensa escrita, perque segons ella és de dreta o d´ultradreta i damunt es vanaglòrie de que ella mateix porte molt de temps sense llegir cap tipo de prensa.

Ara, el nou ministre té l´oportunitat de refer tot el saqueig cultural que esta catalanista nos ha fet al poble valencià. Ho té molt fàcil, només son tres passos a donar. El primer, des de hui admetre que en els impresos actuals, es puga determinar la llengua que volen els escritors. El segon pas, fer impressos per a la seua distribució a les editorials en les quals conste junt a les atres llengües oficials d´Espanya: el valencià, perque és igual d´oficial que el vasc, el gallec i el català. I la tercera, la més fácil, agarrar l´ordenador i tornar a ficar el VAL per el CAT, les obres que han segut catalogades aixina, des de que la Sra. Regás estava al front de la Biblioteca Nacional.

Rosa Regás, probablement mai llegirà estes llínees, pero els valencians que estimem la llengua valenciana i la cultura d´esta terra, només podrem recordar-la per lo mal que ha fet ad esta terra. Aixina que més que Rosa Regás, la podríem cridar Rosa Re-pet, per allò dels gasos dels pets i el tuf a imperialisme i a catalanisme que ha deixat en documents valencians tant importants del nostre patrimoni.

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall