Pot ser per ad alguns una figura, una estàtua que s´alça donant la benvinguda, com antigament les creus de terme o peirons, advertint als viagers que s´acosten a la ciutat de Valéncia, com quan transitaven l´activa via Augusta de la romanisació. Un símbol visible eixit de les mans del més quallat artiste Nasio Bayarri, en mig de l´avinguda humana motorisada, que du el nom, d´este poeta. Un recort lliterari. Un colege o institut baix les lletres de glòria del seu llinage, testimoni de que alguna cosa tenen llegida les autoritats cíviques u educatives, i per això li fan recort. Una película, hui també CD, que pobrament nos el presenta, tan simple en la seua faceta de guerrer per les armes i pel llit... Pero estem oblidant, sense reparar en més, que Ausias March fon, ha segut i seguirà sent la figura senyera que descolla, per damunt, en el cim de totes les llengües que hui els filòlecs engloben en el sistema occità romànic, naixcudes del llatí descompost pels parlants i elevat a la glòria lliterària per escritors immortals. I precisament fon el poeta valencià qui, sentint-se hereu de tot allò, trià, reconegué i practicà com a més excelsa la llengua viva, la del seu parlar de naixença, aquella que l´acaronà en la seua intimitat creativa "leixant a part... el parlar dels trobadors" perque, la valenciana prosa del seu poble, li era més que suficient a l´hora i punt de posar-la en lo més alt caramull del món conegut, sense necessitar res més, ni cap afegitura dels qui ara volen tindre la seua exclusiva, negant-lo per a la pròpia valencianitat immortal.

Perque dilluns, 3 de març, recordem la mort d´este poeta, oferint-li una missa a les cinc de la vesprada en l´altar major de la Catedral, en ell farem sufragi també per a les ànimes de tots els escritors valencians que nos precediren; perque durant tot lo dia acompanyarem, com ya fa XX anys, la tomba del més gran lletraferit, depositat sobre el mabre negre sepulcral les flors agraïdes del testimoni i el prec, per a que des de la seua pau nos la torne en alegria als parlants del poble i als escritors de la seua llengua, tots valencians com ell nos ensenya a reconéixer-nos. Nos convoca la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i allí estarem.

I no deixem passar l´oportunitat de recordar, pels fets, que el nostre poeta viu a través de les lletres, perque també la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, quasi únic referent de valencianitat, quan tants s´afanyen en enfosquir-la, amagar-la o suplantar tal referència que nos identifica i agermana com a marca i orige de valencians, organisa un acte acadèmic, com també ha fet ya preciosa costum, i que enguany recordant l´aniversari d´Alfons el Magnànim, aquell gran rei valencià de la casa d´Aragó, tindrà lloc en la sala que al mateix es dedica en el centre cultural de La Beneficència, a partir de les 19 hores del dia adés indicat, que és demà dilluns. Allí se farà la recepció oficial al nou acadèmic l´Ilm, fra Benjamin Agulló, qui nos obsequiarà en son discurs sobre la figura del Pare Fullana, personage impagable en la codificació de la llengua valenciana. Com mana el protocol li respondrà l´Exm. Sr. Decà Simó Santonja. I a més tindrà la part de sempre en este dia per a la Secció de Llengua i lliteratura valencianes, donant conte de les distintes activitats mampreses i fent la presentació oficial, en la segona edició, "Els verps en llengua valenciana i la seua flexió" obra que està portant a terme Juli Amadeu Àrias, l´èxit de la qual demostra l´interés dels escritors per flexionar com toca els verps de sempre valencians. Mentres uns atres gasten irresponsable i perillosament els diners de tots, per tal d´impondre pintoresques flexions i maneres despersonalisadores, els de sempre treballant com toca. Per molts anys que el recort i testimoni d´Ausias March nos acompanye, per a ser i reconéixer-nos valencians indefugibles.