Comunitats històriques... o histèriques

Per María Teresa Puerto Ferre

(I). CATALUNYA

La repetida cantinela de “comunitat històrica” corejada per les tres autonomies privilegiades: catalana, basca i gallega , sempre ha segut un reclam d´engatussament, llançat als nassos de tots els atres historics Regnes d´Espanya,.Objectiu? : crear complexos en els atres i, al mateix temps, generar grans privilegis per a si mateixos...

-

Pero d´a on naix esta cacicada exlusivista de voler ser més i millor qu´els atres?. Perque naix de l´EGOISME infinit i de l´ambició sense limits d´uns cacics que varen tirar una accelerada carrereta alla pel 1932 i, aprofitant-se del caos i debilitat republicans, varen arramblar en una denominació que,en realitat, NO te ni la mes mínima validea històrica . Es pur barbarisme històric:una regió nomes pot ser lo que, històricament, ha segut sempre; i NO es, lo que s´ha volgut inventar d´ella ...

El veterà intelectual Americo Castro , en el seu llibre postum: “El nom i el quí dels espanyols”(Taurus,1999) ens dóna una definició redona d´estos `magicians de la cienciaficción´:”El nacionalisme separatista te els seus orígens en els rics del lloc, es a dir, en els senyors feudals encara pervivients, en un ramalada de caciquisme” . Es a dir, que ha segut una oligarquia provinciana la que ha perpetuat un sistema de “castes” afavorit per les idees antañones, les creencies religioses , patriòtiques, localistes i terruñeres. Ha segut “l´ ignorància perpetuada la que ha cultivat els tòpics del victimisme, l´autocompassió i l´aldeanisme engrandit com a sobiranisme i racisme” .. En resum, es la volta del feudalisme medieval, en l´ajuda del terror com a soport vehicular “d´els neo_senyors feudals” .

La denominació de “històrica” per a l´autonomia catalana es “modelníssssima!” : data del 9 de setembre de 1932 quan les Corts Republicanes d´Azaña varen ratificar l´Estatut Catalá per 114 vots contra 24. Des del 12 d´abril de 1931 el caudillet cacic de l´esquerra separatista catalana, el coronel militar Francesc Maciá (un valencià, naixcut en Crevillente) s´havia anticipat a Madrid en la proclamació de la II República (bastarda) Espanyola quan va dir allò de : “En nom del Poble de Catalunya, proclame l´Estat Catalá” ..

Això de “l´estat catalá” no va ser acceptat en Madrid i, després de “negociacions” entreguistes, l´expressió va ser substituïda, posteriorment, per “Generalitat Catalana”; Al poc, va quedar convenut un procediment de relacions constitucionals equitatiu pera les dos parts. La Constitució Republicana estipularia, més tart, els Estatuts locals que passarien a regir la vida regional .

A pesar de tot, l´Estatut Catalá va provocar una oposició considerable en el rest d´Espanya pels aparences de separatisme sospitós que hi ha hagut, sempre, darrere de tota inciativa dels cacics feudals catalans.

(II) . BASQUES.

I Vasconia? . Els vasco_nacionalistes sempre han anat a remolc d´els exits i rapinya catalana des que el destarifat Sabino Arana va transplantar a Vizcaya la llavor del nazi_onalismo separatista que havia aprés en Catalunya durant els seus anys d´estudiant en l´Universitat de Barcelona .

Per pur mimetisme , el 17 d´abril de 1931 , junt a l´històric “Roble de Guernica” els nacionalistes bascs varen intentar una imitació improvisada i un clon descolorit de la proclamació de l´Estat Catalá , feta en Barcelona cinc dies abans per Maciá i Company .

Pero va ser una ceremonia sense exit ni ressonància que va ser seguida per projectes i estudis per a posar en peu un Estatut Basc. Per a això el foll de Sabino Arana va mobilisar al conservadurisme carlí més carca i més reaccionari en Estella , la vella ciutat carlina i allí varen elaborar les bases del seu Estatut.

En juny de 1932 , somés a votació, l´estatut Basc va ser rebutjat pels navarresos ,pero va ser aprovat pels municipis d´Àlava , Biscaia i Guipúscoa . No obstant, les Corts Constituents republicanes VAREN SUSPENDRE indefinidament les discussións de l´Estatut Basc. MAI ho varen aprovar . Va ser un fiasco, pura histèria mimètica ...

(III) GALÍCIA

I Galicia? . Ací el tema va ser encara mes pintoresc . El partit mes important de Galicia en els primers dies de la II República Espanyola era l´ORGA (Organisació Regional Gallega Autònoma) que estava dirigit pel nefast Casares Quiroga (perpetrador, junt a Azaña, del clima de provocació guerracivilista anterior a l´esclat de la guerra incivil) . Este individu va ser el redactor de l´Estatut Regional Gallec del cual el projecte es va votar en desembre de 1932 .

L´ambient popular no era, per a res, propici i les Corts Constituents Espanyoles el varen marginar fins que “va morir” a l´inici de la guerra incivil. L´Estatut Gallec va ser , pertant, un atre fiasco de la histeria mimetica nazi_onalista.

(IV) VALENCIA

I Valencia qué? . L´històric Regne de Valencia es va quedar sense Estatut durant la II Republica. I, en tres pams de nassos i de manera indecent, va quedar embargat el seu nom (Regne) , la seua Real Senyera, i la seua Llengua Valenciana , baix el quimeric proyecte capitalista-burgés de la dretONA catalana per a DESTRUIR-LO i EXTERMINAR-LO : s´havia dissenyat la Grand Catalunya i , la subsidiaria creació , dels “paissos catalans” en la que l´historic Regne de Valencia es convertia en un apendix del centralisme barceloni ...

L´estupidea del proyecte va arribar fins al `delirium tremens´ d´ANULAR la nostra identitat històrica i els nostres símbols històrics que varen ser ningunejats fins a la seua substitució per barbarismes historics elaborats pels satrapes catalans . I, en este proyecte d´extermini juridicohistòric , l´esquerra traïdora va tindre un gran paper colaboracionista que s´ha prolongat fins a hui :es va entregar,rendida, als seus amos catalans.

Quan, ya ficats en democracia, va arribar a les Corts la tramitació del nostre Estatut Valencià de 1981, se´ns va negar fins al pa i la sal. Un llibre recentment publicat ;”Política i polítics valencians:del tardofranquismo a l´Estatut d´Autonomia” (Gules.2002) de B. Sanz i J.M.Felip denúncia , clarament, que, durant la Transició , va ser el PSOE, en la persona d´Alfonso Guerra, qui va impedir que la Comunitat Valenciana adquirira el rang de “comunitat historica”, com li l´havien donat a Catalunya, Vascongades i Galícia , les quals, sense mereixer-ho, ya ho havien conseguit .

A la mort de Franco, i en aquells inventats fums-histèrics , els satrapes del neofeudalisme nazi_onalista varen fabricar , durant la Transició Espanyola , els seus falsos “nacionalismes historics”, carents de fonament i raïlamenta.

Tot va ser tot un invent ambicios i romantic , montat pels rics del lloc per a unflar el seu ambicios i histeric ego , renovat en 1978 . Bascos i catalans varen fer carrereta , pressurosos, per a donar el primer mos i arrossegar tota sort de privilegis i prebendes aprofitant, com de costum, la debilitat del moment i exigint el seu “autonomisme asimètric” . o siga, el d´embut: lo ample per a mi, lo estret per als atres .

I d´aquells inventats fums ha eixit tot el colpisme anticonstitucional dels nous estatuts , dissenyats pels avariciosos satrapes del separatisme historic qu´hem “gojat” i ...seguirem “gojatnt” si no son frenats. I gojarem , també, del nazi-onalisme histeric, que MAI va ser històric.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari