En els últims Jocs Florals de Lo Rat Penat acaba de guanyar la flor natural Manuel Navarro Navarro. Admirable persona, excelent vat. Est ingenier tècnic i agent comercial, autor de poesia festiva, fon ya guardonat en la flor natural en els Jocs Florals de Paterna (any 2000) i també nomenat escritor de l’Any per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana. No crec que li fera falta haver publicat molt, en vers, per a considerar-lo com a bon poeta. Puix, la poesia és el fruit d’un art, d’un dò que se posseix i no producte d’un treball costós de qui busca métrica i rima per crear allò que dona pena. No, est autor és un poeta perque fa versos i està dotat per a crear poesia.

Té geni poètic, imaginació sobrada i gràcia senzilla. Sap que el vers és sò i rima, cadència i norma, acort i melodia, compàs i música… Té l’inspiració fàcil i, en fi, coneix l’art poètic i respecta aquelles tres màximes, com afirmaven La Fontaine, Molière i Racine: 1ª: obéir a la raó. 2ª: aprofitar el saber per a engendrar plaer, i 3ª: convéncer i instruir. Casi res, diria més d’un versador, pero fàcil per a qui és poeta, perque Deu li va donar eixa gràcia. Aixina que, felicitém a Manuel Navarro, pel guardó conseguit i esperém se prodigue més escrivint per a goig dels lectors.

I ara, els convide a que, en un esboç de la seua creació, se banyen vostés en les aigües de sa tendra poesia, de “Pinzellades en blau”: “La mar se vist espaiet / quan el dia es desperea, / en la bata d’aigua blava / que un volant de sal blanqueja. / La fina roba interior, / tota blanca bromera, / li va acaronant el cos / cada matí, quan l’estrena. / Les sabates de coral / la van calçant, en perea, / mentres cobrixen les cames / calces de daurada arena. / I quan un cinturó d’ones / la breu cintura torneja / la mar se queda vestida / com si fora una princesa…”.

I tasten, també com a remat, este traç descriptiu del músic mestre Rodrigo, en “Els ulls del sentiment”: “En mig d’una foscor d’immensitat, on viu un sentiment en plenitut, desperta creatiu, un atribut / que deixa l’esperit en llibertat. / La música se torna així en la veu / que expressa lo que viu en l’interior / d’un cor ple de registres, creador, / que pot, els ulls tancats, parlar en Deu.” Està clar, que Manuel, per molt Navarro i Navarro que siga és un bon poeta valencià.