Fet i veritat

Per Vicente L. Simó Santonja

Recordaran vostés que fa ya alguns dies dediquí alguns espais a l’història, fets comprovats, que abocaren a que la romanisació i son llatí vulgar derivaren una diversitat de romanços perque volia estranyar-me i que s’estranyaren de per qué per als catalanistes no fon possible un romanç valencià, i sí un romanç català, que nos portaren els repobladors. Un fet al menys dubtós pero que servix per a negar l’existència de la llengua valenciana, que segons ells és catalana. Pertoca rematar la faena.

Giambattista Vico (1668-1774), advocat, filòsof i protosociòlec napolità en “Principi d’una scienza nova” (Principis d’una ciència nova) pontificà una cosa certa: lo verdader i el fet es convertixen l’u en l’atre i coincidixen. Si volen, existix un nexe entre el fet i la veritat, que és reconeguda pels resultats del fet. L’història i la vida són producte fets pels hòmens; i si l’història demostra l’existència d’una romanisació és que tal cultura i llengua tingueren lloc en un temps determinat, i per suposts en tots els llocs romanisats.

La filologia és la ciència que s’ocupa dels texts escrits per a reconstruir la cultura que produïren els texts, i que es troba en ells. El terme és grec, i son evolució interessant. Omnicomprensiva de la Gramàtica, la Retòrica, l’Història, l’Epigrafia, la Numismàtica. Evolució clàssica llatina, Humanista… pero fins el segle XIX no naix la Filologia comparativa, conseqüència del moviment romàntic. El XX contempla el naiximent de la Llingüística moderna de la mà de Saussure, lo que fa necessari distinguir entre filologia i Llingüística (comparació de llengües, reconstrucció de texts, edició i interpretació lliterària).

Pero la Llingüística no viu a soles, no pot viure sense l’Història, l’Història de la Lliteratura, la Teoria Lliterària, la Crítica Lliterària. Mentres la Filologia estudia el llenguage per a conéixer als hòmens que parlaren i parlen en el seu entorn cultural. La Llingüística estudia el llenguage, parlat i escrit, per a establir ses regles i les relacions internes. Una i atra deuen reconstruir fets històrics, sense oblidar que els fets són veritat, i no calen interpretacions contradictòries ni incoherents.

Si és certa l’afirmació de que hi ha tantes Filologies com cultures, negar l’existència d’una Filologia valenciana supon negar l’existència d’una cultura valenciana. Est és l’erro que no pare, ni pararé de denunciar, perque vullguen o no vullguen negar l’existència de la llengua valenciana, dir que tot és llengua catalana és al cap i a la fi negar l’existència d’una cultura valenciana. Este fet seria contrari a la veritat. I com el fet és un atre, que sí tenim una cultura valenciana diferent i diferenciada de la catalana, la veritat és que tenim una llengua valenciana, diferent i diferenciada de la llengua catalana. Vullguen o no vullguen.

Anècdota: fa un grapat d’anys, en cert Colege Major, hi hagué una taula redona valencià-català. Un moderador neutral; un catalaniste moderat i raonador i yo mateix. Un alumne va fer este preguntat ¿i per qué la guerra valencià-català no ve d’antic, i és moderna? La resposta era clara: segles abans els fets no eren objecte de discussió, i és a principis del XX quan alguns catalanistes descobriren la gallina dels ous d’or; si la llengua valenciana era catalana, s’omplia un buit “debades” encara que interessat. Els valencians estaven tranquils i la “romanística oficial” cregué que era veritat lo que era mentira, perque no “coincidia” (lo que explicava Vico) en els fets. Els fets foren uns atres diferents. La mentira, el desconeiximent dels fets i sa manipulació nos han portat a on estem ara, ficats en una “convergència” catalana ¿imparable? ¿Deuen els valencians de bona fe admetre tanta “negació”? La falàcia deu estar al descobert.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari