La falsa muralla de la llengua (I)

Per Agusti Galbis

En la revista “L´Espill” de la primavera/estiu de l´any 1979, es troba una “Memoria” de Robert I. Burns titulada “La muralla de la llengua”. Burns, despres d´expondre les teories tradicionals que han mantes la pervivencia del romanç, durant la dominacio musulmana, pontifica diguent que “El conjunt dels fets, però, demostra que els dos pobles no s´entenien, i que el mur que els separava era la llengua àrab”. Anem a demostrar un conjunt de fets que tomben per terra estrepitosament, eixa pretesa muralla.

Cocentaina, es conquistada l´any 1244, per Jaume I. La revolta d´Al Azraq començada l´any 1245 i no controlada fins a 1258, deu ser la rao per la qual la carta pobla, data, segons Sanchis Sivera, de l´any 1260. Joan Ponsoda, transcriu part dels llibres de la Cort de del Justicia de Cocentaina, en el seu llibre "El català i l´aragonés en els inicis del Regne de València segons el Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295)”

De 1275 es el document (p. 40), segons el qual “Lorenç e Bernat e Pericón [e] Jafar, fil de Caçim Aben Juçeyr, totz ensamble se claman d´en *(...) Ramonet, , e possan contra él(s) que mataren totz ensems una ludria en lo riu de Cocentània. Es dir, que chiquets cristians i musulmans, juguen o van de cacera junts (a matar una lludria). Carmel Ferragud Domingo en "El naixement d´una vila rural valenciana", posa de manifest l´importancia de la cita, “pel fet idiomàtic, és a dir, havien d´entendre´s per jugar plegats” (que no vol dir que jugaven doblegats, sino que jugaven junts).

Del mateix any consta (p. 62) que “…fo demanat R. de Canet…si ho pot provar que él begués vin de dia en taverna. Dix que sí e vana provar per moros e per xp[crist]ians. E dix que ho provará per Bernat de Bas e per sa muler e per [Guillem] de Caztayla e per Mohamat al Homeni e per altres dels quals no sab lurs noms.” De lo qual es despren, que moros i cristians compartien taverna, citant inclus a moros, com a testics per a la seua defensa.

De l´any 1277 (p. 140) es el document en el qual consta que P. Ximénez, “Fo demanat él que oy a Mahomat Alhomemi dir que•l rey d´Aragon que faya tracion de talar Montesa pus que LX milia sols n´avia presos. E encara oy dir al dit Mahomat que•1 rey que faya tracion, que tenia el girman de Abdulmomi pus que él avia pagada sa reemçó. E el testimoni dix-li que mala parlava tant e que mala avia begut tant vin. Fo demanat el dit testimoni si el dit Mahomat era embriach. Dix que sí, segons son vijayre. Fo demanat de loch. Dix que denanl l´obrador que fo d´en Bernat Çabater. De temps dix que quan el rey amena, la regina axanca.” Un atre testic, Domingo Perivaynes, “Dix que él que viu e present fo que•1 dit Mahomat parlava ab P. Ximénez …E encara oy-li dir que-1 rey d´Aragon no mereyxia per a rey”. Assistim a una conversacio entre Ximenez i Mahomat, segons la qual Ximenez “oí dir” a Mahomat i ell “dix-li”. Un atre testic confirma que “Mahomat parlava ab P. Ximénez”, declarant que ell també “oy-li dir”, al tal Mahomat. Per a fer-ho mes dificil, resulta que Mahomat estava bufat “era embriach”. Ponsoda afirma que “resultaria totalment versemblant” que la locucio “quan el rey amena, la regina axanca”, l´haguera pronunciat el moro, donat que malparlava de que el “rey d´Aragon”, “faya traycio” i “no merexia per a rey”. Havent consultat el significat de l´expressio a “persones ja majors”, diu Ponsoda que, “la majoria” li digueren: “que quan el pare arriba content, tothom reacciona positivament, la burra perquè beurà i menjarà i la dona perquè espera les festes del marit” I resulta que nos informa Ponsoda de que, en Benimantell, encara es conserva l´expressio “quan ton pare pixa ta mare s´aixanca”. Vegem, que un musulmà parla en valencia inclus estant bufat, i insulta en valencià, dominant frases fetes.

En el llibre de Cort de Justicia, consta la reproduccio d´un contracte, subscrit entre Alí Allobadí i Ramón de Canet, que, escrit en romanç valencià, es data com “...la primer rahbe en l´an de [...]dC [L?]XX ...». Ponsoda afirma que “aquest possible 670 correspondria al nostre 1270-71 segons les taules de A. Capelli”. Intervenen com a testics quatre persones en noms arabisats i tres en nom cristians La llogica pareix apuntar a que si la forma de datar es arap, la redaccio estiga feta per un musulma i no per un cristia, de lo que es despendria ¡que els natius escrivien en romanç valencià!

Del llibre "El naixement d´una vila rural valenciana" de Carmel Ferragud Domingo, referit a Cocentaina, extraguem que en 1269, Astruga Busqueta ven a Abdurahmen la ferreria. Consta que “Abdurahmen es el ferrer i mestre de Bernat Busquet, fill d´Astruga”. En eixe mateix any, el monopoli de l´almodi, s´adjudica per subasta a Abdulhuaheb. En 1276, l´obrador del sabó s´adjudica a Hamet Alcaina, i la tintoreria fon arrendada a Diud. En 1304, Esteban de Mora era pastor d´Alí Pescunyal. Vegem que persones en noms musulmans fan de mestres a persones en noms cristians, que monopolis que s´adjudicaven per subasta, acaben en mans de persones en noms musulmans (lo que no tindria sentit de no ser posible una comunicacio fluida), inclus persones en noms cristians, al servici d´uns atres en noms musulmans.

Per la ponencia d´Isabel O´connor. “Les activitats economiques dels mudéjars de Cocentaina a finals del segle XIII” (XVIII Congrés d´història de la Corona d´Aragó), coneguem, que en contra de la idea d´uns natius somesos i desubicats davant d´una nova civilisacio, resulta que “…en les activitats comercials, tampoc era estrany el veure a cristians i mudéjars com a socis”. Estudiant la documentació dels anys 1293 i 1294 troba que “set fan referència a diners que alguns cristians de Cocentaina i la seua contornada devien als mudéjars de la mateixa zona, i “vuit casos en els quals els mudéjars de Cocentaina i de la seua contornada devien diners a algun cristià.” Quantificant els deutes aplega a la conclusio de que “…no n´hi havia gran diferència entre la quantitat de deutes que tenien mudéjars i cristians.” Estudiant les zones d´els moviments comercials de mudejars i cristians, veu que “El paregut confirma el fet de que els mudéjars estaven plenament integrats en l´economia de la zona.” I que esta coincidia en “l´unitat administrativa de la qual Cocentaina era la capital a l´època musulmana”

Comprovem com la famosa muralla, es presenta, en tots els aspectes de la vida, com a un monumental invent, per inexistent. I el problema, radica en el plantejament de Burns, quan diu, “…que els dos pobles no s´entenien”. ¿Per que dos pobles? -moros i cristians- ¿I si eren tres?- moros, hispanorromans valencians (de relligio cristiana o islamica) i cristians nouvinguts. En articuls precedents, hem vist, als cristians valencians i hem comprovat la gran varietat de “germans en l´islam”. Pot ser acabem de descriure la vida de la part d´estos ultims descendents dels hispanorromans valencians, que conservaren una llengua romanica, i que s´integraren en els cristians valencians i les minories vingudes, donant lloc a la cultura valenciana, diferent i diferenciada de qualsevol atra del seu entorn.

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)