Algunes comparacions aclaridores

Per Vicente L. Simó Santonja

Pot ser estiga patint un “síndrome-malaltia”, que yo definiria com “malaltia neuronal de no entendre lo que atres pontifiquen”.

Pompeu Fabra no necessita cap presentació. En “Converses Filològiques” deixà escrit: “Nosaltres, catalans no desitjariem altra cosa sinó que emprenguésiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals”.

Comentari d’urgència. Fabra escriu “vostre idioma” (que si no és el seu, és el “nostre” valencià); no considera necessari “acostar-se al nostre català”; i sobretot, descastellanisant-lo hi ha que “procurar acostar-lo al valencià dels nostres grans escritors”. ¿En quin moment canvia este pensament fabrià?.¿si no el canvia ell, ¿qui el canvià?.

¿Cóm és possible que la política tinga tant de poder, més que el propi poble, per a fer-nos passar baix de les forques caudines de la llengua catalana? ¿Qué vol dir que segons la Gramàtica de l’AVLl devem caminar a “la convergència” de l’unitat del sistema català? ¿Es que desconeixen les idees de Pompeu Fabra, que digué, segons lo transcrit, tot lo contrari?. ¡No respecten ni les seues converses!. En conte de no preocupar-se d’acostar-se al català, a través de la “convergència” s’acosten, i per lo tant no l’enriquixen, “el valencià” dels “nostres” grans escritors migevals del Segle d’Or. ¡¡Clar, que eixos grans escritors nostres, feta la furta manta, ya són catalans que escrivien en català!!. Estan orats.

Als que pensen aixina ya els va deixar crucificats, per ‘in saecula saecularum’ un tal Onofre Almudéver (segle XVI), autor i reeditor d’obres en llengua valenciana. En sa introducció a “Lo proces de les olives” apareixen estes paraules sugeridores:

“…Si no fosseu ingrats a la llet que aveu mamat y a la patria hon sou nats, no dormirieu ab tan gran descuit: ans uberts els ulls de la consideracio veuriem com sens van perdent les perles e margaritas que ab continues vigilies los nostres passats adquiriren y apres vos les dexaren; majorment que per aço redunde en deshonra vostra, vist que los estranys…encara les apliquen…y aço que es veritat, provas entre los altres ab les obres d’aquell vostre excelentissim poeta y estrenu cavaller Mossen Ausias March, que essent natural valencià, los cathalans lo san volgut aplicar…per hon vos exhorte y tant quan dech encarregue, que torneu sobre vosaltres y respongau per la vostra honra en no dexar perdre les obres de tan autors, sino que renovantles, mostreu a les nacions estranyes la capacitat de les persones, la facundia de la llengua y les coses altes que en ella estan escrites…”.

No deixa de ser clarificador que dos autors XVI/XX, un valencià i un català coincidixquen plenament en tant que la llengua valenciana deu acostar-se als seus clàssics. ¿Quí s’ha inventat la “convergència”? I ¿quina finalitat té tal convergència? ¿L’unitat de la llengua catalana, l’unitat de la cultura catalana, la desaparició de la pàtria valenciana? ¿seria massa demanar als acadèmics de l’AVLl que explicaren al poble pla i sà el canvi de pensament, per qué abandonen els consells de Fabra, per qué s’obliden d’haver mamat la llengua valenciana, i de ser “nacionals” de la pàtria valenciana?.

De moment demane respostes. Les responsabilitats polítiques i científiques arribaran quan calga, perque enganyar al poble en paraules enganyoses; i pijor encara, vendre’l a un atre sistema llingüístic és mostra i demostració de poca formalitat. La democràcia sempre tindrà el llímit de no passar-se de la ralla, inclús la geogràfica.