&url=http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1711" title="Ficar com favorit en Delicious" >

El Liber Elegantiarum, de Joan Esteve (I)

Per Josep Maria Guinot i Galan

Recentment ha aparegut en Castello una reproducció en facsimil del "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve, en el que s´arreplega en forma de diccionari "sui generis" el llenguage parlat en Valencia a mitant del sigle XV. El fet de que llibre tan util per a l´estudi de l´historia de la llengua valenciana puga estar a disposicio dels estudiosos, cosa tan dificil anteriorment, constituix un aconteiximent tan important, que be mereix li dediquem un comentari. Esta edicio ha segut possible gracies a l´encomiable iniciativa d´un grup de persones cultes i despresses de nostra ciutat, que han asumit el perill del fracas economic, ya que , segons nostres noticies, el patrocini de la Conselleria, Diputacio i Ajuntament, que se mencionen, s´ha reduit a assegurar la compra d´alguns eixemplars. A qui hem de felicitar, puix, en justicia, és a estos fills de Castelló que baix les sigles de INCULCA nos han proporcionat tan esplendida edicio i al professor romaniste Germa Colon, que s´ha dignat prologar-la en un estudi ben documentat, encara que amicalment tingam que fer-li alguna seria objeccio.

El coneiximent de les obres literaries o cientifiques de nostre patrimoni bibliografic, és interessant per a totes les persones cultes que senten curiositat per coneixer nostra historia i, en general, la produccio cultural que crearen nostres antepassats. Pero té un interes especial per als cultivadors de l´historia literaria, gramatics, filolecs, lingüistes, que per mig d’aquelles obres poden sorprendre l’estat de la llengua en cada moment i la seua constant evolució. Per ad este fi interessen les obres classiques, en primer lloc, pero tambe les preclassiques i les dels periodos de decadencia. Per mig d´elles es pot vore com la llengua valenciana va anar depurant-se i polint-se fins alcançar un grau o marc d’expressio literaria relativament perfecte -lo que ara diem una llengua estandar- que obligà en son temps, als territoris de llengua afina a la nostra, a escriure a l´estil de "valenciana prosa". (Eixa i no atra es la forma en que es pot parlar de "unitat de la llengua": que els atres van deprendre de la nostra). Per mig dels llibres, a pesar de que la produccio escrita és sempre conservadora i arcaisant, es veu que la llengua, es com un organisme viu, que evoluciona, a poc a poc, pero sense parar, introduint al cap del temps noves maneres d´expressió més conformes a les necessitats socials de cada moment, a les quals la llengua té obligació de servir.

D´ahi la necessitat de que es publiquen, no solament les obres classiques de l´epoca d´or de la lliteratura valenciana, sino tambe les anteriors, a partir del sigle XIII, començant per Sant Pasqual, encara inedites, i seguint pels llibres posteriors dignes de figurar en un "Corpus" d´escritors valencians que les continga totes, rescatant les que els catalans inclouen en les seues coleccions de "les millors obres de la literatura catalana", que dona la casualitat que estan escrites en valencià i per valencians, i en les que els autors afirmen rotundament que les escriuen en valencià. En esta colecció haurien de figurar tambe obres didactiques, com el "Liber elegantiarum", del que nos estem ocupant, el "Sinonimia" de Jeronim Amiguet, diccionaris, vocabularis i atres llibres didactics, que els estudiosos tenen tanta dificultat en trobar.

El Liber elegantiarum, era u d´estos fins ara.

Articul publicat en "Castellón Diario", el 18.8.1988.