Per Josep Maria Guinot i Galan
Un senyor, membre numerari de la Real Academia de Cultura Valenciana va publicar fa poc, el dia 31 de maig, en un diari local, un articul baix el titul de "La bruixola perduda de l´Academia", en el que atacava despiadadament als dirigents de la docta corporacio, a la qual dit respectable senyor pertany. L’assunt era que dit senyor va perdre la votacio que es verificà democraticament el dia 19 de decembre de 1980, en la qual l´Academia, en molt bon sentit, ratificava l´acta de la sessio anterior en la que, a proposta de la seccio de llengua i lliteratura, ben assessorada pels seriosos estudis del seus competents colaboradors, adoptava l´ortografia ara vigent.
El fet de la discrepancia no té res de particular, ya que no sempre plou a gust de tots. Mes oposicio va haver en Catalunya, quan Pompeu Fabra, per cert, sense cap titulacio academica en llengua i lliteratura, va normalisar l´ortografia catalana. La diferencia entre aquella normalisacio i la nostra està en que els nostres veïns estimen lo seu, son mes patriotes i mes disciplinats, mentres nosatros els valencians, com els espanyols en general, creem que tot lo que ve de fora es millor, i no som tan disciplinats.
Ya sabem que ninguna ortografia es perfecta. Podriem senyalar greus defectes, incongruencies i errors, per eixemple, en el catala o en el frances. En les "Bases d´ortografia valenciana" conegudes com a "normes de Castello del 32", se reconeix humilment, pels firmants, esta possibilitat, i se deixa per a futures "novelles generacions" el perfeccionament de les mateixes normes ortografiques. Pero eixes imperfeccions no impedixen que s´impose la disciplina ortografica a les ordens de l´autoritat academica. En major rao en el cas nostre, perque la normativa renovada conserva tot lo que tenien de bo les conegudes "normes de Castello", llevant-li incongruencies (distint tractament de les oclusives finals), erros fonetics (com el confus sistema de les consonants palatals), desfent injustificats nucs de dos i tres consonants (plens de tes que no pronuncia ningu), i recuperant les valencianissimes consonants Y grega i Che palatal, la desaparicio de les quals no mai s´havia d´haver consentit en el nostre sistema ortografic.
L´Academia no ha fet més que recuperar l´ortografia tradicional i cumplir l´encarrec que va fer el preambul de les "Normes de Castello" a les "novelles generacions". En conseqüencia, la normativa ortografica de l´Academia, en conte de ser una "antinorma absurda" i "la perdua de la bruixola" de l´Academia, com diu el docte academic, es la "supernorma racional" i "la recuperacio de la bruixola", perduda durant cinquanta anys en mans dels numantins partidaris de les normes de Castello, a pesar de la bona fe d´alguns d´ells, que tampoc les practiquen exactament.
Comprenc que a l´ilustre academic i als respectables octogenaris que "diuen" que encara escriuen en les "normes de Castello" s´els ha de fer dur baixar d´un burro en el que han cavalcat tants anys, pero, per tots els sants, no facen una questio personal, d´un problema que no mes deu ventilar-se en termens de conveniencia objectiva, en raons, i no juins de valor sobre les persones. L´Academia vol pau i no guerra, i no es gens convenient sembrar cogula entre els seus membres. Per aixo, estan de sobra totes les descalificacions personals, maxime quan tots tenen del senyor academic de referencia, la major estima i consideracio. Les normes de Castello no son un dogma de fe, i un dia o atre s´havien de reformar, perque no son bones. El senyor Colon se va riure d´elles en l´Universitat de Barcelona, ab motiu del seu cinquantenari. Segons ell, els qui les patrocinaren no tenien "esment" -excepte el senyor Revest- de lo que estaven fent. Per atra part, es evident que dites "normes" han servit per a arraconar el valencià i entronisar la barcelonisacio de la llengua, que aquells signants no volien. La verdadera perdua de la bruixola ha segut la postergacio del valencià i l´introduccio de la normativa fabriana, eixa desorientacio és la que ha segut la causa de la manipulacio, politisacio i divisio entre valencians, que l´ilustre academic fa recaure precisament sobre els academics que defenen la nostra llengua contra el desplaçament per una atra llengua estrangera.
Per a acabar: per favor, senyor academic, no escriga mes "exigeix, altres, personatges, homes, joves i empenta". Aixo no ho diu ningu en el seu "Pais", i no va contra les normes de Castello.
Articul publicat en "Las Provincias", el 14.6.1991.