Nos n´anem tan minsets. Tampoc és això, lo de minsets dic, perque quan per enèsima te reballen un puntelló a la canella, que a més de la blaüra t´indigna... Pero sí, massa minsos anem a la roba, apretant el botó i prenent un llibre, eixint a la fresca a guipar les estreles, o canviant de canal, en vore el poc respecte que com a valencians i pagans nos tenen, certa i santificadora (en j, clar) mafieta. Els de la quadratura del 9 ya no poden estar més guiats i vençuts idiomàticament cap a l´anexionisme servil. I si no t´apanya estan en Punt, dos o els que facen falta. Che, l´atre dia, per allò de que m´interessava una película antiga, se me va ocórrer donar-li i ni més ni manco que el doblage estava fet per catalinos de les rambles, sense subtítuls ni res. Sempre tenen "el que passa" en la boca i tu, clar, sempre veus que eixe que al qui precisament li amorren la carchofa és un catalino que passa com encant per allí (ne deuen de tindre més de quatre, preparats i en nòmina), perque no és el mateix, pero llarga igual com els de més amunt de l´Ebre, tant si li pregunten per naps o cols. ¡Che com li rota! Quina casualitat tan causal. Que conste que yo els entenc, perque són cinquanta anys de relació i de gojar d´amics que em respecten. Pero per ad açò algú té pressa. Es tracta d´arrematar en la faena d´assimilar-nos, utilisant els mijos valencians que tants diners nos consten (ara diuen que ne van a donar més i la crisis com si res) per a machacar-nos les orelles i anar canviant-nos a poc a poc el parlar, duent-nos al seu empobriment idiomàtic, dirigit, sense concessions. Per mig de la llengua reclamaran tot el patrimoni cultural, de lo qual ya estan ocupant-se: entrant en els archius, canviant la documentació que faça falta, falsejant l´història i aprofitant tots els badalls que el poder els deixe. Com un gram que s´escampa i arraïla, intentant un ensomi independent que mai quallà i que faria riure, si no fora pels cent anys que no han deixat de ficar-nos la banya a nosatros. La tàctica és clara: quan no se pot més se silencia o minimisa el nostre nom i si a mà ve se barata pel seu a pèl. Aixina Sorolla ya no és valencià, ni la Llonja o el Micalet, que qualsevol dia per l´internent ballen sardana. La bona expressió valenciana, si no és igual a la seua, se canvia. I com ací ya s´ha donat el vist i plau a la convergència, qui més corre premi.

"No, no tinc ganes de fer mala sanc...", diu la bona gent em vore cóm de coent parlen els de l´alqueria, tan preocupats "pel que passa" al mig del camp, quan no hi ha ningú (torna-li la trompa al chic), com si aguaitaren a la Gran Via. Que no tenen riu, toca, pero com si sempre tingueren que anar a peixcar "am, am, am". Sèt paraules, quatre "am" que alguns a força de practicar ya han conseguit omplir i diuen "amb" Ara, tots de la ONCE, no s´hi veu ningú, tots van a "veure" i clar que algú se´n bufa i acaba gat. I l´audiència cada dia més llunt i el deute, com això sí que és valencià, molt més llunt..., lluntíssim..., a fer...

És una verdadera llàstima que els moments de plenitut d´image que estem alcançant queden sempre entelats per la bava viscosa que nos atrapa; que la definició que tan clara i valenciana deixà Joanot i que enfilà poèticament Ausias, els servixca de repeu i nos subordine; que quan algú intente saber més de nosatros es topete en un mapeta allargassat que nos engloba. Perque ells han treballat cent anys creant un enfilat d´interessos i fidelitats pagades, fent falca de la mateixa fusta, tan rebé que ya se retroalimenten.

I açò, tan miops estan tots els polítics per a consentir-ho o tan poquiu pesen..., atents a lo que diga Madrit, sempre tapant-li la bocota a Barcelona a les nostres esquenes. Ajuntar-se en qui siga per a reclamar lo que se nos deu val, pero netejar la brutea també i corregir l´apropiació indeguda ya. Llevar-se la càguila del Preu de Venda de trenta anys, per a recuperar la dignitat de ser socialistes valencians, sense dubtes, pero aclarir-nos des d´ací i no en la mà llarga del centre o la divisa escarrancida dels qui anaren a Prades i no se la lleven del llom, que setembre està damunt.