Per Anfos Ramon i Garcia
Si no recorde mal, crec que a principis del passat sigle XX aparegué en la prensa francesa un artícul que se titulava "Yo acuse". L´autor, potser també m´equivoque, fon Emili Zola, que abans de morir en 1902 el va escriure i va tindre un èxit clamorós. Yo me he apropiat el títul del famós artícul i també acuse als polítics del actual Govern valencià per sa falta de valenciania.
Com alguns membres del referit Govern perteneixen a l´Obra que fundà Sant Josep Mª Escrivà de Balaguer, l´Opus Dei (Obra de Dios), pareix mentira que no seguixquen o desconeguen alguns populars passages de la vida de Jesucrist. Perque, ¿qui no recorda l´expulsió dels mercaders del Temple per renegar de la seua doctrina? Puix eixe eixemple se pot aplicar a quan en 1982 arribaren els socialistes al poder. ¿I qué feren?: eliminar a tot aquell que volia el Regne de Valéncia, que en bona llei li pertanyia, i no el País Valencià, que acabà en "Comunitat Valenciana". No cal dir que els socialistes feren una neteja absoluta, sobre tot en les escoles, a on desaparegueren els llibres de text en llengua valenciana, que per a primer i segon curs dels chiquets edità la que fon consellera d´Educació, Mª Ampar Cabanes. Pero és que, a banda d´eixa invasió de llibres en català i d´editorials catalanes, els socialistes varen colocar en ajuntaments, institucions, universitats, centres oficials, associacions de veïns, sindicats, etc., etc., a gent "adicta al règim" que començà a fer sa efectiva llabor i aixina anà creixent i creixent el catalanisme intern que ya el poble deplorava. Pero ara ve la segona part: el Partit Popular se fa en el Govern valencià en majoria absoluta. I, com diuen que fer com fan no és pecat, en conte d´imitar als socialistes quan se feren en el poder, no han tingut el valor, el corage i lo que hi ha que tindre, valenciania, per a sanejar, depurar i "jubilar" a tots els "infiltrats" que anà colocant el PSOE, i que encara hui estan en llocs importants de l´Administració i cobrant sous millonaris (vejau l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura o l´Institut Alfons el Magnànim, per citar-ne alguns).
El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d´amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble.