Primer encontre de entitats NHC (No Hablamos Catalan)

Primer encontre de entitats NHC (No Hablamos Catalaní)

Per María Teresa Puerto Ferre

El passat fi de semana , 7 de setembre, va tindre lloc la celebració del I Encontre d´Entitats NHC (No Hablamos Catalaní, /ni dialecte barceloní) en eixe preciós enclavament de naturalea com es el poble de Tuéjar, en el Racó d´Ademuz.

L´Animat I Encontre NHC va contemplar l´assistencia de colectius rebels del Regne d´Aragó, Mallorca i València, que no es pleguen als interessos espuris de polítics domesticats, ni a les desmesurades ambicions del neofeixisme català que nos vol negar el nostre dret a ser LO QUE SEMPRE HEM SEGUT: pobles lliures, regnes autonoms e independents, amos del nostre propi senyoriu i de les nostres propies decisions, com nos ensenya la Història i com mana la DEMOCRÀCIA.

Colectius REBELS en CAUSA, que alcen la seua veu en defensa de les nostres identitats historiques, de les nostres llengües genuïnes, amenaçades per la totalitaria bota dels senyors feudals catalans, en les seues despotes hosts, en la seua feixista imposició de l´indigest “infame i infecte dialecte barceloní” en Mallorca, en València, i , ara també, en Aragó.

Tota una maniobra embolicadora la d´este delirant Projecte d´Enginyeria Social , programat a llarga distancia d´espai i temps, gota a gota , que va afonant les seues denigrants sarpes en les comunitats veïnes i del qual l´únic objectiu és anular-les com a poble i convertir-les en vassalles esclaves dels seus deliris economic. Ni els despotes del Segle XX, en el més algit dels seus “delirium-tremens” expansionistes, varen arribar a aconseguir les cotes del despotisme analfabet que estem soportant des de la timo-Grand-Catalonia dels Montilla, dels Carot , dels Zps, i en la traïció colaboracionista dels nostres propis polítics valencians, mallorquins i aragonesos...

Es queixen els nobles ARAGONESOS de la traïció que els preparava el seu socialista “President Marcelí” intentant imposar el “infame i infecte dialecte barceloní” com “llengua propia d´Aragó” (vaja barbarisme històric!) en la nova Llei de Llengüesd´Aragó. De moment, no ho ha conseguit pero .... , avís a navegants, ho tornarà a intentar i, en els doblegats vímens que hi ha en el sanedrí aragonés ... , ho conseguiran més tart.

Es queixen els nobles MALLORQUINS de la traïció d´aquell perogrullo de “cunsellé” Conrado de Villalonga , que , en un atac de “analfebetismus-tremens”i, després d´una nit de mal-somi, (“me´n vaig anar dos dies a Menorca , a un hotel, i vaig prendre la decisió que s´havia de denominar la llengua (de Balears) com a catalana”-E.M.deB. 19.05.2002) ) ... el susdit “cunsellé” es va passar el Regne de Mallorca per els “fondillos” de l´ història i va imposar, per la bóta dels seus cataplins , el domini de “l´infame i infecte dialecte barceloní” per a les Balears. Tot un model de sabiduria filològica....

Nos queixem els rebels-en-causa VALENCIANS, de la infame traïció que ha patit el “anestesiat” Poble Valencià pels seus polítics infames, d´esquerres i de dretes , que han fet entrega desvergonyida, per llei traïdora, del domini de la nostra llengua i de la nostra cultura a la catalanufa Acadèmia Valenciana de la Llengua panolla. Ella s´està encarregant, per la bóta de la SEUA infamant Llei , de l´extermini de l´histórica Llengua Valenciana i de l´ imposició del “infecte dialecte barceloní” .

Un ventaja tenim els valencians respecte a aragonesos i mallorquins en esta endurida lluita : l´existencia d´uns nucleus durs de resistencia intelectual , liderats per la nostra quasi centenaria Real Acadèmia de Cultura Valenciana, atestada de dotzenes de catedràtics e intelectuals de campanetes que no van (anem) a engolir ni a doblegar-nos davant de la bota de la ignomínia NAZI_catalana i que s´han convertit en el fortí de resistencia que impedirà el GENOCIDI CULTURAL dissenyat per al Regne de Valéncia , a pesar de polítics analfabets i traïdors als que caldria recordar les famoses paraules del recordat Manuel Broseta (3.03.1982) d´Aliança Popular davant de la Comissió Constitucional del Senat i que, a diferència del “perogrullo cunsellé mallorquí” van garantir l´existència de la nostra històrica Llengua Valenciana:

“Neguem que la Llengua Valenciana siga català . Neguem el concepte d´unitat de la llengua . Neguem i nos oposem al monolitisme científic . Es evident que entre l´idioma català i l´idioma valencià hi ha elements profunts comuns, pero es evident que a la Comunitat Valenciana correspon el dret a arreplegar del poble i conformar la seua propia llengua . Em permet aconsellar la lectura atenta de les Normes de Castelló , que es reconeixen, així mateix, com provisionals en el seu contingut . D´elles s´han separat institucions culturals lingüístiques , científiques de Catalunya i Valéncia, i es perfectament política i científicament admissible , que una comunitat intente adequar la seua ortografia i la seua fonètica” .

Manuel Broseta tan sols es va equivocar en dos coses : dir “idioma català” quan hauria d´haver parlat de “dialecte barceloní” i parlar de “Normes de Castelló” quan , en realitat només varen ser unes simples “Bases de Castelló” . Però la grandea de la seua intervenció parlamentària va impedir la barbàrie lingüística per a València i es molt d´agrair.

A pesar de tot, ara els actuals presuntes-fora-de-la-llei, per incupliment del nostre nou Estatut, son els akadémiks-perogrullo de la AVL , que no complixen, per a res, la missió per a la que varen ser nomenats. I son traïdors també a les paraules de Broseta.

I eixa es, certament, la nostra pijor desventaja com a valencians: la seua deslleal traició a la nostra CARTA MAGNA.

Mª TERESA PUERTO. Catedrática de Lengua Inglesa