Acaba de cumplir 100 anys i està ben templat. Clar que, ara, està mudet -al mig del poble de Moncada-, quan moltíssimes voltes l´he creuat sorollós, ple de món paisà i de Carpesa, Alfara, Massarrojos, Benifaraig, Vinalesa... puix ad ell, tots els dillunsos, s´acostava. Punt de cita de jocs de menuts, de corregudes, d´entreteniment, en general, quan la menudalla eixia de l´escola, o venia de l´horta i, en aplegar allí, ya no pareixia cansada. Hi acodien chiquets del carrer Sant Roc, Malis, Negre, Corbella... Pel matí, charrador per la presència de dones; rialler, per les vesprades i nit, pels chiquets.

Mercat bonico, centre neuràlgic de comunicació -a cau d´orella-, ben propici per a pensar i comprar allò que, després, tenia l´ama de casa que ficar dins dels perols o la casola. Veïes verdures que duyen encara la llàgrima matinera de la rosada, i fruites fresques -sense passar ans per la nevera, eixa que hui te les gela i les lleva la seua dolçor primera-. Allí estaven, feya poquet collides de l´horta, tan reboniques com quan colgaven penjades de l´arbre. Hui, les que compres no saps quànt de temps porten collides. D´ahí que, al comprar-les, tens que demanar-te sort. Les d´ací, que les coneixes, son viage fon curt; les atres, venen de llunt. A més quilómetros, més colps poden dur damunt. I que siguen només colps, també algunes solen arrivar, de tant de suar pel viage, que ya ni tenen suc. Eixe és el mercat que recorde. Ple de colors; eixos que el llaurador sentint-se pintor va posar pel camp i la seua dona els portà dins del cabaç per a vendre. Este mercat ya s´ha fet vell. No ven només que recorts als que hem vixcut prop d´ell. Com a pocs passos de les parades tenies les drogueries de Pepico i de Vicent, les tendes del Roco o de la Ventureta, carniceries de Rafel, Lleonor, Farretes i Sidreta, la vaqueria dels Barra, ca´ la tia Salvaora, el tonyiner, l´espardenyer, la botiga de teles de Bonet, barberies de Tomàs i Toni, farmàcies d´Alcanyiz, don Agustí, i Fortea, que lo mateix feyen un aixarop que te venien una botella d´oli de ricí per a curar-te la pancha. Allí, roçant la gent, passava l´autobús de Broseta ya content de vore´s chafant adoquinat i no pols de la carretera.

Este mercat està enclavat en lo que hui és la plaça del Mestre Manuel Palau, gran compositor, fill d´Alfara del Patricarca, pero benvolgut en Moncada, pel seu gran saber i noble bondat.