Per son natural dinamisme -en totes les accepcions que comporta esta paraula: activitat, treball, afany, vivacitat, energia, dedicació…-- i pel seu acérrim alé d´embravit mamprenedor -sempre incansable- en la defensa del valencià, crec que ahir l´ilustríssim Sr. En Vicent Ramon Calatayud va rebre la distinció de ser admés com académic de número en la Real Académia de Cultura Valenciana. El seu discurs d´ingrés versà sobre "Als 30 als anys de Murta". Li va contestar el decà de dita institució -en ben encertades paraules- l´ilustríssim Sr. En Vicent Lluís Simó Santonja.

Si peguem una mera ullada per la llarga biografia del nou académic es troben en que fon cofundador i president d´AELLVA, secretari de Lo Rat Penat, director de la revista "Murta" i del semanari "Som", colaborador lliterari de la revista "Cresol" i de LAS PROVINCIAS, mantenedor dels XXV Jocs Florals de Paterna i dels CXI de la ciutat de Valéncia. També ha publicat els llibres: « Estampes imprescindibles dels anys quaranta », « La caixa de les maravelles », « Volent arribar »i "Veus del meu poble". Ha segut conferenciant de temàtica valenciana i de cultura comercial, premi Vinatea dels Amics de la RACV, i del Fadrí -any 2000- de l´Associació Cardona i Vives de Castelló… I ací, pare ya de copiar currículum perque sino esta columna se quedaria curta només contant-los lo que ha segut i ell ha fet. Crec que és molt més important i esperançador lo que nos pot regalar demà editant el fruit de sa prolífica inspiració.

L´obra sancera i sincera d´este escritor nos diu cóm és l´home lletraferit: simpàtic, sensible i enyoradiç, sempre propens a l´abraç, a l´apretó de mans, fidel raonador de recorts d´antany, eixos que desperten els ulls del llector i obrin l´oït si vos parla. Les frases que ell escriu porten el subtil traç d´un somriure, el calor de la llar casolana i la llum d´esta Valéncia que, per molt que la cantem, encara és més digna de flors i de lloança. Donem-li l´enhorabona ad este escritor amic que treballa en ilusió a tothora, puix crec que pensa que quan se deixen les coses per a després sempre es fa tart.

D´ahí que fa valdre -per sa gran disposició per l´acció- aquell axioma que diu: per a defendre Valéncia, millor hui que demà.