Fira del llibre d´ocasió

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Una publicació de lletres, com vol ser esta encara que a soles siga per les rodalies i molt malament, no pot deixar passar dos consideracions que pense com a director de la mateixa, que són de trellat comentar.

En primer lloc, durant les festes falleres en la nostra pàtria, en el Cap i Casal es celebra la Fira del Llibre d´Ocasió, que com en unes atres edicions, també enguany han situat a lo llarc de la Gran Via Marqués del Túria.

La fira que ha estat fins al dia 22 de març, també com sempre ha tingut una molt bona acceptació en públic i en crítica, yo mateix estiguí en ella donant una volteta aprofitant un dels dies que aní al centre de la ciutat a vore falles, mascletaes i castells de fòcs artificials. Darrere de donar la volteta, yo per mi mateix poguí comprovar que realment, sí que es pot comprar casi qualsevol llibre que necessites encara que este estiga descatalogat, puix l´oferta de publicacions sobreïx molt més de les teues necessitats.

Pero no és manco cert que sent una fira ubicada en Valéncia, a la vora del valencianíssim barri de Russafa, l´absència de llibres escrits en valencià, era pràcticament total.

Buscant i buscant, sí que trobí llibres i unes atres coses escrites en valencià, pero la veritat és que en un percentage casi ridícul en respecte a l´oferta oferida.

Eixe extrem em dugué a pensar moltes coses, coses com que no que es publica massa en valencià com per a poder generar llibres d´ocasió, o igual simplement que no es publica massa, lo justet, i com ya he comentat en unes atres ocasions, si no hi ha lliteratura publicada, noveles, ensajos, treballs de qualsevol tipo en la nostra volguda llengua valenciana, és prou difícil poder fomentar la llectura entre els possibles llectors.

És un desig d´esta humil persona, que Deu volent, la publicació de llibres en valencià siga més numerosa, puix no són pocs els autors que m´han confessat i confirmat, que per a poder publicar la seua obra i fer-se un roglet en el món de la lliteratura, han tingut que traduir i publicar la seua obra en castellà.

I no és que això siga roïn, puix el castellà és la meua llengua mare i mai no vaig a renegar d´ella, pero tampoc estaria de més, que els autors que volgueren escriure en valencià, pogueren fer-ho sense cap tipo de trava.

Des d´ací eixa crida a les editorials i un recaet per a tots els autors en llengua valenciana.

cites

"perque yo, a manament de vostra senyoria, ho he tret de lati, en nostra vulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia que altres l´hagen tret en lengua cathalana".
En el prolec de la seua traduccio del "Valeri Maxim"
Antoni Canals (1352-1419)