Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Ya són molts anys els que estem escoltant lo de la pirateria informàtica i les diverses descàrregues a través d´Internet en lo que allò implica, i que la majoria de les persones, han o hem fet alguna que atra volta, pero lo que vaig a expondre ací, és una atra cosa, és el furt de les idees per part de qui tu en un moment donat de ta vida l´has dit amic, o has cregut que ho era, i això és lo que vullc denunciar des d´estes senzilles paraules.
Hi ha voltes que ad eixes persones que les califiques en el guardó sagrat de “amic”, no s´ho mereixen del tot, puix en quan te dones la volta, te claven un gavinet en l´esquena que et fa més mal que una patada en el ous, puix tots coincidirem que fa més mal que un amic te furte un cèntim a que tu te descarregues una... (lo que siga)
Sobre tot, quan ademés de furtar-te les teues idees, el teu treball, li donen l´idea a un atre per a que la desenrolle com a pròpia aportant ell el seu granet d´arena per a poder figurar també com coautor en els títuls de crèdit, i endur-se sobre els muscles la glòria que en un principi no deuria de ser seua.
Sent lo més roïn del cas, quan li comentes que eixa idea és teua i sense més te diu que sí, pero ¡Qué se va a fer, la vida és aixina!
Pense des de la meua postura, igual un tant panoli o infantil, que quan u ten manca d´idees i veu alguna que és bona i que pot traure´s molt de suc d´ella, demanar treballar en ella junt a l´autor de la mateixa o solicitar que l´amo de l´idea treballe en ella i la desenrolle patrocinant ell eixe desenroll.
Tot lo que no siga aixina, és tacar eixa paraula que sempre deuria estar neta com una patena, “AMIC”.
I qui no sàpia ser amic dels seus amics, que pel cul li claven un dit.