La Fira de Juliol

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Junt a la Fira de Nadal son les dos fires que assíduament venen a Valéncia per a goig de chiquets, i no tan chiquets.

La Fira de Juliol començà en juliol de l’any 1871, ya fa 136 anys, que és diu pronte.
La fira començà ficant-se en el Passeig de l´Albereda, evidentment no era com ara mateix la coneixem, i des de llavors ha conegut un bon grapat de llocs a on s’ha emplaçat, sent alguns del més actuals, en la capçalera de riu Túria, a on es va a inaugurar dins de poc el nou Zoo de Valéncia,. Junt a la Ciutat de les ciències i la ciutat de la Justícia. En un solar junt a l´avinguda de les Corts Valencianes, etc.

Enguany la típica Fira de Juliol, la qual finalisà a principis d’agost, tornà al Passeig de d´Albereda, pero no sobre ell, sino en el llit del riu Túria, el qual acompanya a dit passeig pel seu traçat. La fira estigué situada entre els ponts de Calatrava i el pont de Les Flors, ¡Quina Pena!

Perqué diem això, puix molt senzill, ha tornat junt al típic Passeig de l’Albereda que la veu començar, pero en restriccions de sò que pengen d’ella com una espasa de Damócles, a més, la tramada que hi ha entre abdós ponts es molt chicoteta per a l’espai que haguera necessitat una fira com toca.

La fira és veu chicoteta i falta de… no sé, igual falta d’alegria, de tota manera en ella trobem els clàssics de tota la vida com, “La Nòria”, o el “Tren de la bruixa”, que després canvià el seu nom pel de “Tren de l’alegria”, els coches de choc, algun que atre lloc per a comprar una llanda de beguda i alguna cosa de menjar, tómboles, cavallets per als més chicotets, en fi, s’ha omplit tot lo que l’espai que tenia li ha deixat ficar.

Ara be, els més majors, els que ya pentinem canes, nos recordem d’una Fira de Juliol molt més bonica, en més alegria, i sobre tot en més participació…

¿Qué ha segut d’aquells Pavellons de la Fira de Juliol a on cantaven els cantants i grups musicals de moda, com, Els 5 Chics, Juan Bau, Juan Camacho…?

En això no vullc dir que qualsevol temps passat siga millor que l’actual, pero si pense que la Fira de Juliol ha baixat moltíssim des dels seus millors dies.

Igual caldria reviscolar-la de nou, deixar-la en un emplaçament fix per a tots els anys, tornar a realisar actuacions musicals, si no en pavellons, puix sense ells, i en cantants i grups de moda, per a que la gent jove es sentira de nou atreta per la Fira de Juliol, puix pot arribar a donar-se el cas de que siga com allò de que, “És com el lluç que és menja la cua”, hi ha manco gent, hi ha manco atraccions, hi ha manco atraccions i per lo tant manco gent, i per eixe camí, dins de molts pocs anys, una fira centenària com és la nostra Fira de Juliol, s’anirà a pastar fanc.

¡Seria una pena!

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)