La continuïtat del titul de "Regne de Valencia" (I)

Per Agusti Galbis

“Crear” vol dir “establir, fundar o introduir per primera volta”. Convindrem en que tot lo que existix, o ha segut creat, o es producte de l´evolucio. Nomes els falsaris darrere d´algun vergonyos interes, poden mantindre que es crea lo que ya existix.

Els catalanistes, han mantés que Jaume I fon el “creador” o “fundador” del Regne de Valencia. Vejam uns eixemples: Enric Guinot Rodríguez, en la p. 240 de “Els fundadors del Regne de Valencia I” escriu sobre “...el fet que Jaume I, en aquest cas, va crear un nou regne: el Regne de Valencia”. Rosa Enguix Alemany i Joaquim Seró Dobón escriuen en “Història d´Espanya: què ensenyar?”, que “…la resta del curs la dedicàvem al programa d´Història d´Espanya i alguns temes del País Valencià com la fundació del regne de València…”. Juan Vicente García Marsilla en la p. 164 de “Història de L´art Medieval?”, nos diu que “…el procés de creació del regne no va ser gens fácil.”. No acaben de posar-se d´acort en el moment de la presunta “fundacio”. Si Guinot, en la p. 14 del llibre citat parla de la “creació del Regne de Valencia l´any 1240”, en la p. 33 del llibre “Temps de rebel•lió: 25 d´abril dia commemoratiu a la Universitat de València”, distints professors universitaris mantenen “...la creació del Regne el 9 d´octubre de 1238...”. Ho presenten com un acte d´arbitrarietat i de demostracio del poder de Jaume I. Aixina, Antoni Furió, en la p. 20 de “Història del País Valencià?” diu que “Tampoc la conquesta cristiana no comportava necessàriament la creació del regne de València…”, i Enric Guinot, en la p. 121 de “Les senyories medievals: una visió sobre les formes del poder feudal” escriu que“Al capdavall, la mateixa creació del regne de València, en comptes d´incorporar directament les terres valencianes a l´Aragó o de fraccionar-les entre Aragó i Catalunya, no havia estat sinó un acte d´afirmació del poder reial”.

Anem a vore com les afirmacions anteriors, en persones no ignorants, no es poden entendre mes que des d´una proyeccio d´actituts personals. Els qui son arbitraris, inventen i abusen del seu poder, es pensen que aixo es lo normal. Per sort, Jaume I, era d´una atra raça i sabia que havia de respectar i en tot cas reformar, tot allo que ya existia. Per aixo, Mateu i Llopis, en “Consideraciones sobre nuestra reconquista” destaca de Jaume I: “...su respeto al “reino moro”, sin incorporaciones o anexionismos”.

Estudiem en primer lloc, lo que pensa, el presunt “creador” o “fundador”, respecte del tema que nos ocupa. I comprovem que Jaume I en el “Libre dels feyts”, diu que “…Deus volia que nos fossem rey del regne de Valencia”. Nos conta que “… fo nostre acort que aguessem tregua ab Seyt Abuzeit qui era lavos Rey de Valencia, e quens donas la quinta de Valencia… de les rendes que el hauia”, en relacio a lo que escriu que Zayyan li digue “…que mentre les quintes prenguem nos, no era ell senyor del regne de Valencia, que Zait Abuzeit ne era rey”. Es dir, que nos diu que Deu volia que ell fora el rei d´un Regne, del qual coneixia a dos reis, Zayyan i Zait Abuzeit. Explicant-nos la progressio de la conquista nos diu que “…nos hauem la major partida del regne de Valencia, e Xatiua es del regne”, diguent del castell de Xativa que “…era clau del altre regne de Valencia…”

Pot ser que els acatalanats de sempre, deixen caure que el “Libre dels feyts” no es mes que un llibre d´histories, que fon escrit posteriorment a la “creacio” i que en la narracio, la mencio al regne de Valencia, previament a la conquista, no es mes que un anacronisme. Vejam per tant documents anteriors.

Dos anys abans de la reconquista cristiana de Valencia, el 28 d´octubre de 1236, en Lleida, Jaume I parla de “expugnandum regnum Valencie pro exaltacione fidei christiane...quod si Deus civitatem et regnum Valencie nobis dederit adquirendum” (Liber Instrumentorum, ff. 1r-2r). El 30 de setembre de 1236, en Taraçona, escriu Jaume I: “nos Don Jayme por la gracia de Deus rey Daragon et de Mayorchas et de Valencia, comte de Barçalona et de Urgel et señor de Montpeller”, (Itinerari p.124). A 23 de juliol de 1231, es referix el document que es troba en el “Llibre de Privilegis i Franqueses” de l´Archiu del Regne de Mallorca en el qual es llig: “Signum + Jacobi, Dei gratia regis Aragonum, et regni Maioricarum, et Valencie, comite Barchinone et domini Montispesulani.” El 2 de juliol de 1227, en Almudévar, Jaume I establix unes constitucions de pau i treua per al regne d´Arago. Llegim: “Nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valentie, comes Barchinone et Urgelli ac dominus Montispesulani. Paci et tregue totius nostri regni”

Encara que puga estranyar que Jaume I es declare rei de Valencia, sense haver-la conquistada, hem de saber que en les relacions feudals de vassallage, el rei ho era dels seus vassalls i Zait Abuzeit era vassall de Jaume I, rao per la qual li havia pagat “les quintes”, es dir, la quinta part dels diners que recaptava. No obstant la senzilla explicacio, els catalanistes desvarien i diuen que les cites no son mes que l´expressio d´un desig de Jaume I de ser el rei d´un futur regne de Valencia.

Pero tirant arrere, en el document 4, de la “Colección diplomática de Jaime I el Conquistador” de 13 d´octubre de 1217 (Archiu Municipal de Lleida. Reg. 1372, f. 123), llegim: “Sit notum cunctis, presentibus atque futuris, quod nos Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani…”. Si Jaume I, naixque en 1208, l´any 1217 tenia 9 anys. ¿Ensomiava en 9 anys en ser rei d´un futur regne que crearia? Es interessant coneixer que son pare havia mort en 1213 i no fon declarat major d´edat fins a setembre de 1218.

Retrocedim encara mes en el temps. Alfons VIII de Castella i Alfons II d´Aragó, subscriuen el 20 de març de 1179, el tractat de Cazola. Diuen: “…et in perpetuum possideant libere, solide, et absolute, non interveniente aliqua contraria ab uno ab alterum, Valenciam et totum regnum Valencie, cum omnibus suis pertinenciis, heremis et populatis, que sibi [pertinent] et pertinere debent. ”. En la p. 19 del “Cartulari de Poblet” trobem el document de “Donació de Cebolla per Anfós I” de febrer de 1176: “…cum tanto etiam terre in convenienti loco et obtimo domui vestre ibi construendam, videlicet in regno Valentie…” ¿Tan tararots serien els reis de Castella i Arago de parlar d´un ent inexistent? ¿Sera un cas de premonicio del futur que deu passar a l´historia de lo paranormal? ¿O sera que ya existia el regne de Valencia, mes que els pese als nostres catalanistes?

I els “regnes”, tenen “reis”, independentment de la religio que professen. En la “Primera Cronica General de España”, Rodrigo Ximenez de Rada, diferencia al rei musulmà del cristià, senyalant que el primer no porta corona, sino que es cobrix “con un sombrero de tela, que puede arrojarlo al suelo en sus momentos de cólera para que los suyos entiendan que ha despertado su ira” (p 231 de “El enemigo en el espejo” de Ron Barkai)

En la p. 104 de “Histoire d´Espagne depuis le premiers temps jusqu´à nos jours”, parlant d´un rei musulma que es titula rei de Valencia, llegim: “Le titre de roi de Valence, qui lui est donné dans cette pièce, est donc conforme à la vérité historique... ”. I es que per desgracia, la veritat historica els importa molt poc als catalanistes valencians, que s´enrossinen en amagar-la i deformar-la “ad maiorem gloriam” dels seus amos catalans. Per a tots aquells que no tenim, ni volem tindre, amos estranys o forasters, continuarém repassant un poc mes d´eixa veritat historica, constatant com l´historia conegue a molts reis de Valencia anteriors a Jaume I. I els reis, ho son d´un regne.