La continuïtat del titul de "Regne de Valencia" (II)

Per Agusti Galbis

A 19 d´abril de 1238, Zait Abuzeit, dona al bisbe de Sogorb les iglesies d´Alpont, Tuejar, Domenyo i atres (p. 87 de “Segorbe en el siglo XIII” de Garcia Edo) Llegim: “...quod ego Aceyt Abuçeyt, vel potius Vincentius, rex Valentie, nepos Miramamolin, ductus spontanea...”. Lo mateix havia fet el 22 d´abril de 1236, respecte de les iglesies de l’Alt Millars: “...quod nos, Azeyt Abu Zeyt, vel potius Vincentius, rex Valencie, nepos Almiramamolini; attendens...”. (Archiu del Regne de Valencia. Real Justicia. Vol. 806 ff, 18-20v). El 30 de giner de 1232, en Terol, Abuzeit havia renunciat als seus drets sobre la ciutat de Valencia a favor de Jaume I: “...ego, Çeyd Abuçeyd, rex Valentia... domno Jacobo, regi Aragonum...”. De 1225 es escritura 1ª que consta en el “Bullarium ordini Sancti Jacobi”, de la qual es despren l´oferiment de vassallage d´Abuzeit a Fernando III de Castella. “...Zeyt Abuzeyt rex Valentie, accedens ad me apud Moyam, devenit vasallus meus, et osculatus est manus meas".

De 1212 es el document que es troba en la p CIII dels apendixs del llibre “Memorias históricas de la vida y acciones del rey Don Alonso el noble octavo del nombre entre los de Castilla”. Es una carta de “Frater Arnoldus, Dei gratia Narbonensis archiepiscopus” a “Arnoldo abbati cisterciensis”. Tracta de la batalla de les “Navas de Tolosa”: “Fuit autem bellum anno domini MCCXII. Kalend. Augusti, II feria ante Magdalenae, in loco qui dicitur Navas de Tolosa.” Llegim: “Dictum est tunc exercitu, quod Rex Valentiae patruus Miramolini...”. Es tracta de Zayd Abu Abd Al•lah, el pare d´Abuzeit, que fon rei de Valencia de 1190 a 1213.

Roger de Hoveden o Howden (? - 1201), fon un croniste angles del sigle XII. En la seua cronica “Chronica Rogeri de Houedene” (ed. William Stubbs), llegim: “Et in Hispania illa Saracenica sunt quatuor reges principales; quorum unus dicitur rex de Cordres, id est Corduba... Alter rex dicitur Gant ; tertius dicitur rex de Murcia ; quartus dicitur rex de Valencia...Deinde in eadem Hispania Sarracenica incipit terra regis de Valencia, qui est frater predicti Almiramimoli...Deinde incipit Hispania terra regis Arragoniae. In cujus regni principio est Ampost castellum, deinde Turtusa, civitas episcopales”

Ibn Mardanish, el rei Llop, fon rei de Valencia des de l´any 1147 al 1151 i del 1152 al 1172. Entrà sense dubte en el joc de relacions feudals en els atres regnes hispanics. En la p. 191 del t. XLII de “Relaciones topográficas de España: relaciones de pueblos que pertenecen hoy a la provincia de Guadalajara” consta: “Facta carta Çurita VI ydus febroari era MCIXXXIJ quando Imperator habuit ibi colloquium cum rege Valençie Medonis qui idem Lop at eum cum rege Murciae Abenafamusco…” De juny de 1149 es el pacte suscrit en la Republica de Genova, que diu: “Haec es pax et conventio quam fecit Guillelmus Lusius cum rege Valenciae… (tom. XI, p.7 de “Notices et extraits des manus. de la Bib du roy”). De 24 de decembre de 1151 es el document en que es diu: “quando comes Barchinonensis et princeps Aragonensis fuit in hoste et socorro ad Lop, rex Valentie super macmutos.” (Pascual Galdido: Reconstitución del Cartoral del Pilar, en “Universidad”. XI, 1934, p. 605, doc. núm. LXXXII). El papa “Alexander pontifex magnae et almae Romae”, es va dirigir “Ad Lupum regem Valentiae”, diguent-li “glorioso Valentiae regi Lupo, coelestis Creatoris notitiam et bene placitum ei servitum exhibere” (Patrologiae cursus completus…p 936). En bula del Papa Adrià IV de 1158, (Regesta Pontificum Romanorum, nº. 10. 419) consta: “...quod treuga et pax inter eum et Lupum Valentiae Regem dicissa sit et penitus violata…” De 1164 es la “Convenientia pacis et treugae inter Alfonsum II Aragoniae Regem, et Lupus, Regem Valentiae e Murciae. Anno MCLXVIII”. (p.328 de “Viage literario á las Iglesias de España”)

La “Chronica Adefonsi Imperatoris”, relata els fets del regnat d´Alfons VII de Lleo i Castella (1126-1157) i fon escrita per un contemporaneu. Llegim: “Et moventes castra de Corduba...et cum eis Avenganiam, Valentie rex, cum tota sua militia...”. Es referix a Ibn Ganiya, almoravit que en 1134 derrotà a Alfons el Batallador en la batalla de Fraga.

En la “Historia ecclesiastica" de Ordericus Vitalis (n 1075 m aprox 1143), referent a fets que Lacarra data en 1124, llegim: “Tandem, pugnantes contra Amorgan regem Valentiae per Sativam urbem convenerunt...”

L´any 1085, Alfons VI entronisà a Yahya al-Qadir com a rei de Valencia, eixercint un protectorat de fet. Sera rei fins a l´any 1092, en el qual sera assessinat per Ibn-Djahhâf, motivant el siti de la ciutat de Valencia i la posterior conquista del Sit. En la “Historia Roderici” escrita sobre l´any 1.100 segons Menendez Pidal, podem llegir: “Rex Alcadir regnabat tunc in Valentia... Ut autem audivit Alcadir, qui tunc temporis erat Rex Valentiae... sic Regem Valentiae, cum eo amicabiliter pacificaverunt. Simili modo de omnibus castellis, quae erant rebellia Regi Valentiae... quod Alcadir Rex Valentiae pacificaverant cum Roderico...”.

L´historiador Ibn Said (1029-1070), parlà de “Mamlaka Balansiya”, es dir, del regne de Valencia. Per a qui dubte de l´identitat de significats, entre mamlaka i regne, pot ser indicatiu que L´Institut Cervantes publicara l´any 2004 l´obra de José Ramón Trujillo titulada “El Reino / Al Mamlaka”. Pierre Guichard, en la p. 554 de “Al Andalus frente a la conquista cristiana” escriu que en ocasions, els soberans o emirs musulmans de Valencia, “…aparecen calificados como muluk (“reyes”) por los textos árabes”

I simplement sabent llegir ¿Com es pot mantindre l´aberracio de dir que Jaume I fon el primer rei de Valencia i que creà el Regne de Valencia? Hem vist com reis hispanics parlen dels reis musulmans de Valencia i pacten en ells. Tenim referencies de cronistes hispanics i estrangers, de Papes, dels propis reis. ¿Quin interes hi ha en escampar una mentira tan grossa? ¿Seran els catalanistes cristians fonamentalistes que pensen que el regne de Valencia, o era cristià, o no era?

Darrere de la negacio del regne, es troba la negacio de l´existencia d´un territori que tinguera personalitat diferenciada previament a Jaume I. Aixina, Josepa Cortès, en la p. 8 del llibre “Liber privilegiorum civitatis et regni Valencie”, parla de “La creació del regne de València com un nou espai polític, com una entitat autònoma i diferenciada” ¿Sera que els reis dels qui hem vist parlar no ho serien d´un espai politic o d´una entitat autonoma o diferenciada? ¿De que ho serien en cas contrari? ¿D´una massa amorfa indiferenciada? ¿No es aixo lo que pareixen tindre alguns catalanistes en el cap, lo que els fa vore la realitat distorsionada? ¿O els fa no voler vore-la?

Varem vore que la primera volta que es troba documentada la paraula “Catalania” (Catalunya) i “catalanenses” (catalans), es en el “Liber maiorichinus de gestis pisanorum illustribus”, que nos conta fets succeits entre el 1114 i el 1115. En la p. 316 de “Studi francesi” (Università di Torino, Université de Lyon II, U.E.R. d´études françaises – 1957), es diu que el “Liber maiorichinus”, podria haver segut escrit fins al 1175, i la cita no correspon al moment dels fets que es conten sino al moment en que s´escriu el llibre.

Sense dubte les referencies al regne de Valencia son anteriors a les mencions a Catalunya. I engolir-se aixo, pareix massa dur per ad alguns catalanistes. ¡I que anem a fer-li! Els mentirosos son els qui tenen el problema.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari