¡Eixe intermig!
Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares
Estava un dia veent eixe programa que solen fer en totes les cadenes de televisió quan després d´estar vint minuts veent-lo, ¡Va i m´ho tallen a miges! ¡Noooo! Em tallaren un anunci a miges, be igual ya havia acabat, pero després de vint minuts d´estar veent el sabó que neteja més blanc i el coche que emet manco co2, va i comencen a posar una atra cosa que no arribí a entendre.
De colp i barrada, darrere d´una introducció en la que un lleó chillà dins d´un rogle, començaren a ´ballar´ per la pantalla uns ninots que no entenia lo que estaven fent.
No estaven intentant de vendre´m cap cosa, no estaven intentant de dir que el seu producte feya açò o allò, a soles estaven fent ´pallassades´ per la pantalla... pallassades que no arribava a entendre.
¡Quina sòrt! Darrere d´uns dèu minuts escassos, llevaren ´això´ i tornaren als anuncis una atra volta... ¡Ah! ¡Allò era una atra cosa!
No m´interessava cap cosa de les que anunciaven, ni molt manco pensava en comprar-les, pero era un espai alucinant, de vint en vint segons et clavaven en mons que a soles podia arribar a vore... ¡Imaginar! En els meus somis... ¡O que bonicos són...!
Havia començat de nou a sumir-me dins del alucinogen món dels anuncis quan una atra volta, ¡I sense previ avís! Darrere de vint minuts, començaren de nou a ´ballar´ uns personages per la pantalla plasmant una irreal vida que era del tot increible. ¡M´indigní!
M´alcí de la cadira i tirant foc per la boca, agarrí el teléfon disposts a tocar a l´emissora de televisió, ¡Cóm se permetien tallar-me cada vint minuts la sessió d´anuncis per a posar-me uns trossets d´unes vides irreals i incoherents...! La meua dòna em parà la mà sugerint-me que em calmara, eixos trossets d´eixes vides irreals passarien, ¡Això sí! tardaria un poquet, puix eren dos hores tallades en trossos de dèu minuts fent d´intermig entre els anuncis, pero que esperara tranquilament botant-me els trossets d´eixes vides, fent uns atres coses com llegir, anar a pixar, o baixar al gos al carrer...
¡No se si m´he explicat!
cites
La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.Lluis Fullana i Mira (1916)
diccionari
corrector
LINKS
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
NAVEGA EN
VALENCIA
