Yo de voste me quedava en casa

Per Manuel Latorre

Esta volta no m´estic referint al proxim dumenge dia 7 de Juliol, dia de les votades europees (que tambe caldria quedar-se en casa), si no a la noticia apareguda respecte a l´invitacio que la AVLL ha fet al decà (degà li diuen en el LEVANTE) de la RACV, En Vicent Simó Santonja. Invitacio enverinada ho mires com ho mires. Baix l´excusa de que Santonja es un expert en Jaume I (que ningun dubta que ho siga), la AVLL ha convidat al maxim responsable de la RACV a un simposium sobre “El Llibre dels Fets”, dins del calendari d´actes de “l´Escritor de l´Any (Jaume I)”. I lo pijor es que el decà no ha soles ha aceptat, si no que inclus ha dit que “esta encantat d´anar”.

Ya estan els radicals del GAV vegen fantasmes, pensara mes d´un. Lo greu es que esta volta no hem segut mosatros els que hem vist mes llunt de la propia invitacio. El mateix periodiste de LEVANTE, Alfons Garcia, diu que fonts oficials de la AVLL han reconegut que este gest es pot interpretar com una aproximacio entre les dos entitats i que este fet esta dins de la llinea de tendir ponts (per a despres creuar-los com ya varen fer Artur Ahuir, Angel Calpe i companyia, dic yo). El responsable del simposium, el conegut catalanista Albert Hauf, diu que “pot servir per a eliminar tensions”, i deixà clar que totes les ponencies se publicara un llibre fet en la normativa de la AVLL.

¿Aproximacio?. ¿Tendir ponts?. ¿Eliminar tensions?. ¿Pero se pot saber a que estem jugant?. Els unics interessats en donar carta de normalitat en el conflicte llingüistic a lo que mai deuria de ser-ho, son els descabellats que defenen la “Tercera Via”. Els mateixos que veuen normal que el 9 d´Octubre acodixquen a la Provesso Civica els membres del Bloc i que per la vesprada i dins de la manifestacio catalanista se vegen senyeres (en estreles, menys mal). Els mateixos que veuen normal que se creen foros d´opinio a on se pugen assentar junts Hector Villalba i Ramon Lapiedra (per eixemple). Els mateixos que no varen vore res de roïn en la reintroduccio dels accents en Les Normes de El Puig (encara que fonts de la mateixa AVLL reconeixen que esta colaboracio ha segut possible gracies a la reduccio de diferencies haguda entre les dos entitats “especialment despres de l´aceptacio dels accents per part de la RACV). Es a dir. Els mateixos de sempre, els que porten molts anys jugant en els sentiments i en la LLengua del nostre poble, aprofitant-se d´ells per tal de colocar-se a l´ombra del pesebre oficial i als que mai les ha importat de veres el valencianisme.

Contra esta gentola ya fa temps que molts tiraren la tovalla. Despres de les primeres i doloroses decepcions, un se dona conte de que no calia pedre el temps en ells i de que teniem massa coses per les que lluitar com per a fer-mos mala sanc en esta banda de traïdors. Pero de ahí a tindre que vore com el Decà de la RACV (!nostra academia¡) participa “encantat” en un simposium de la AVLL, ni ha un mon. Els que encara creguem en la raó de ser del moviment valencianista mai podrem acceptar este tipo de concessions al catalanisme. Chimo Lanuza esta fart de repetir que quan una llengua (la valenciana) esta en perill de ser absorbida per atra llengua dominant (el catala), lo que te que fer la primera si vol sobreviure es remarcar al maxim les diferencies entre ad dos.

Si reintroduïm els accents, acostan-mos als de la AVLL. Si el diccionari del IEC, accepta cada any mes paraules valencianes, encara que siguen com a segona accepcio. Si els “representants valencianistes” de la AVLL voten a favor de tots els dictamens de manera que estos ixquen sempre per unanimitat. I si ara el Decà-degà de la RACV participa en total normalitat en un simposium a on despres le publicaran la seua ponencia en catala... Estem fent exactament tot lo contrari que recomana la sociollingüistica moderna per a un conflicte com el que estem patint en el Regne de Valencia. Mos estem enganyant de raïl i cal capgirar rapidament l´estrategia, abans de que siga massa tart. A no ser que aixo siga lo que algun esta buscant i no n´haja cap erro en la participacio de Santonja.

Com encara me costa creure´m esta ultima hipotesis. Preferix pensar que la decisio de Simó Santonja ha segut producte de la precipitacio i de les ganes del expert en els Furs, que es, en donar una lliço magistral als incults (tambe en este tema) membres de la AVLL. I que una volta coneguda la roïna valoracio que la seua personal decisio ha provocat en les files valencianistes, rebujara l´invitacio diguen-los allò de: A l´enemic ni aigua”. I es que tal i com li dia al principi: Yo de voste me quedava en casa, sr. Decà.

cites

La lengua valenciana difiere bastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulario propio si sus literatos quisieran construirselos, como lo han hecho los catalanes a la suya (...) En el caso Valencia-Cataluña, lo importante sería no la similitud, sino la diferencia de las lenguas y la conclusión sería, no la similitud sino la diferencia de los pueblos
Salvador de Madariaga