La Valéncia Muda (Repoblar és tornar a poblar)

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Llengua i repoblació estan íntimament units en la conquista de Valéncia per part de Jaume I, sobre tot quan esta part de l´historia la conta quí no està al costat de la veritat, dient a soles que el rei Jaume I en diners i tropes catalanes conquistà Mallorca i després en 1238 conquistà Valéncia, repoblant-la en catalans i portant-nos estos a seua llengua i cultura.

Pero eixa falàcia està molt llunt de ser veritat, puix no importa quí finançara la lluita, sino qué parlaven les persones que es quedaren a viure ací en Valéncia darrere de la conquista i quantes eren. Ademés Catalunya en eixe moment històric no existia ni com a ent jurídic, ni com a districte territorial, ni com a figura política, ni com a res, és més, encara deuria de passar vora de mig sigle per a que eixe terme apareguera unit a una idea territorial, per lo tant en les tropes que acompanyaren a Jaume I en la conquista de Valéncia, ni podien haver catalans ni portar-nos estos una llengua que evidentment, no existia. Ademés en eixa zona de la península ibèrica, a soles existien alguns comtats i la majoria d´ells formaven part del Regne d´Aragó o eren feudataris del mateix. Pero anem a de fer un poquet d´història.

En 138 a.C., el cònsul romà Dècim Junio Bruto Galaico, llicencia i recompensa a part de les seues tropes concedint-los en el llevant hispà unes terres que formaven una illa fluvial molt a prop de la desembocadura del riu Tyris, (l´actual riu Túria). A la ciutat que allí fundaren la nomenaren Valentia Edetanorum, portant-nos els soldats fundadors el baix llatí que era la llengua que parlaven.

Mentres i durant molts anys, les terres al nort dels Pirineus, foren conquistades per pobles com els gals, francs o romans i en el pas dels sigles i prenent com a base el llatí, floriren noves llengües sent l´occità una de les que tingueren més èxit en els sigles XI, XII i XIII al sur i migdia de l´actual França, convertint-se en una de les primeres llengües que substituí per sancer al llatí en un territori.
D´una atra banda, en Hispània Carlomagno per a defendre les seues conquistes de les mans dels musulmans, crea al sur dels Pirineus la Marca Hispànica, sent esta una frontera formada per díhuit comtats com el de Pallars, Ribagorça o Aragó.

L´emirat de Córdova arribà fins ad eixa frontera regnant pràcticament en tota la península i les illes balears, reduint als pobladors no conquistats en el noroest de la península, creant-se allí el primer regne cristià d´eixa época, el regne d´Astúries.

Darrere de moltes conquistes cristianes, en 1035 naix el regne d´Aragó a l´unir-se els comtats d´Aragó, Sobrarbe i Ribagorça, sent el seu primer rei, Ramir I.

D´una atra banda, Rodrigo Díaz de Vivar, El Sit Campeador, naix en el regne de Castella conquistant Valéncia als musulmans en 1094 a on vixqué fins a que morí en 1099, i Ximena, la seua dòna, ho feu fins a 1102 en que degué d´anar-se´n i Valéncia tornà a ser un regne taifa a mans del rei musulmà Yusuf ibn Tashfin.

Al rei Ramir I li succeïx Sancho Ramírez el qual se casà en Isabel d´Urgel passant este comtat a formar part del regne d´Aragó. A Ramir I ho succeí Pere I, Alfons I i Ramir II, i ad este sa filla Petronila, firmant Ramir II a l´any de nàixer sa filla, la seua boda en Ramon Berenguer IV comte de Barcelona, que contava 21 anys. Frut d´eixa unió el comtat de Barcelona passà a formar part del regne d´Aragó, facilitant-li en això una eixida pròpia a la mar.

A Petronila la succeí el seu fill Alfons II i ad este Pere II, el qual se casà en Maria de Montpellier, aportant esta com a dote el senyoriu del mateix nom, el qual passà a pertànyer al regne d´Aragó. D´este matrimoni naix en Montpellier en 1208, Jaume I.

Pere II feu un pacte en Simó, senyor de Monfort per a casar a Jaume en Amícia, que era la seua filla i com aval li entregà a Jaume en guarda, devent de viure este en el Castell de Carcasona fins als 18 anys. Pero no aplegà a ser aixina, puix als 5 anys es queda orfe i ho enviaren de nou a Aragó, confiant-lo a l´Orde del Temple i vivint en el castell de Monsó durant la seua minoria d´edat.

Cal remarcar ací que tant Montpellier com Carcasona estan situades en la zona de parla occitana, sent de trellat pensar que Jaume I parlaria occità i en arribar a terres aragoneses és llògic pensar que li ensenyarien el romanç propi d´Aragó.

Aixina tenim que en el regne taifa de Valéncia regna el rei Ali ibn Yusuf, a on junt a la llengua bereber, llengua oficial de les classes dirigents, com nos conta Antonio Ubieto Arteta en "Los almorávides, el idioma romance y los valencianos", comença a parlar-se un romaç propi, cresol de totes les llengües que havien aportat tots els seus conquistadors, i al que sense por de res podríem calificar com ´Valencià Migeval´, puix aixina ho fa també l´Universitat de Valéncia en un llibre editat a Màxim Carrascosa al voltant de la toponímia i l´onomàstica en el full 556.

El regne d´Aragó en decembre de 1228 decidix conquistar Mallorca, que en eixe moment estava en mans musulmanes.

Michael Braveheart, en “Nacionalismo catalán, una gran farsa” nos comenta que per a acometre la conquista de Mallorca el rei aragonés contà, segons ell mateix dictà en la seua autobiografia que és, el “Llibre dels feyts del rei en Jacme”, una dotació humana, que segons podem vore en la pantalla, (En pantalla es veu una diapositiva en els càlculs que fa el llibre “Nacionalismo Catalán, una gran farsa” de Michael Braveheart, per a saber qual fon el total de cavallers que anaren en Jaume I a la conquista de Mallorca) fon de 1449 cavallers, d´entre els quals a soles 345 eren de terres que molts anys després constituïren Catalunya, sent un 23,8% del total dels cavallers, pero no hem d´oblidar que els comtats de Barcelona i Urgel eren part del regne d´Aragó i que comtats com el de Roselló, Cerdanya, Bearne, Nimes, Carcasona, Bezier, Foix Bigorre, Provenza, Caral, Tolosa o el vescomtat de Fenollades i senyoriu de Montpellier, formaven part del regne d´Aragó o eren feudataris d´ell.

Bernardí Gómez Miedes en “La historia del muy alto einvencible rey don Jaime de Aragón, primero deste nombre llamado el conquistador.”, foli 105, llibre sext, capítul I, nos relata la cantitat i diferents barcos que acompanyaren al rei en la conquista de Mallorca i Michael Braveheart de nou en el seu llibre, “Nacionalismo catalán, una gran farsa” en la pàgina 94, com podem vore de nou en la pantalla, (En pantalla es podia vore una diapositiva en els càlculs que fa Michael Braveheart en el seu llibre “Nacionalismo catalán, una gran farsa”, segons els dictats que fa Bernardí Gómez Miedes en respecte als barcos que acompanyaren a Jaume I en la seua conquista de Mallorca), nos diu que consultades diferents obres sobre barcos de l´época els soldats que formaven el contingent humà de les tropes de Jaume I serien d´uns 29.700 hòmens, i si d´ells llevem els 1449 cavallers nos queda un total de 28.251 hòmens, i si realisem en estos els mateixos càlculs que hem fet en els cavallers, obtenim que a soles 6724 soldats no pertanyien al regne d´Aragó, pero hem de tindre en conte que no tots venien dels comtats del sur dels Pirineus, sino també del nort d´estos, aixina que hem de dividir els soldats en dos grups i quedar-nos a soles en el grup que representaria als comtats del sur dels Pirineus i que no formaven part del regne d´Aragó. Aixina fent estos càlculs nos quedem en 3362 soldats.

No hem de perdre de vista la cantitat de 345 cavallers i 3362 soldats, puix d´elles a partir d´ara aniré descontant un 19,1% que serien les baixes d´estos hòmens en les diferents batalles de les conquistes parcials dels territoris. Este percentage ha segut tret de fer la mija aritmètica del percentage de morts en diferents guerres, com podem vore en la pantalla. (En pantalla es podia vore una diapositiva en els càlculs que fa l´Enciclopèdia de la Primera Guerra Mundial de ´Spartacus Educacional´ en respecte a les estadístiques de baixes i morts en la Primera Guerra Mundial, i les aportacions que fa Julio Gil Pecharromán en respecte a senyes de població de la Guerra Civil Espanola. Ademés, també es podien vore estadístiques que donen les relacions de morts i baixes en combat, ya siguen en una sola batalla o en una guerra sancera, i aixina obtindre el percentage de morts en cada lluita).

Aixina tenim que el 5 de setembre 1229 patiren dels ports de Tarragona, Salou i Cambrils a conquistar Mallorca al rei musulmà Abu Yahya, desembarcant en Santa Ponsa i Palomera entre el 8 i el 9 de setembre. Josep Maria Miró Llul, en, “La conquista de Mallorca supuso un drama humano”, nos diu que el, “Llibre dels feyts del rei en Jacme” arreplega moltes senyes en quant a la cantitat de musulmans que poblaven Mallorca en eixe moment, estimant que serien uns 30.000 o 35.000.

Un incís. Les illes balears foren conquistades per romans, fenicis i grecs entre atres, ademés de ser lloc de pas de pirates i comerciants de moltíssimes nacions i de llengües molt diverses, aportant cadascú influències de la seua parla, aixina podem dir que en les illes balears es parlava una llengua formada per l´aportament de totes eixes influències i en una forta base llatina, i basant-nos en una màxima de la sociollingüística que diu,
“En un lloc aïllat els parlants d´una llengua prendran formes, girs i matisos diferents als dels restant de parlants de la mateixa”.

Tenim que les illes balears estaven suficientment aïllades de totes les terres i illes veïnes, com per a poder afirmar sense por de res, que la seua parla constituïa una parla diferent i diferenciada de la que es parlava en Aragó o Valéncia, per eixemple, sent esta la llengua pròpia de les illes balears, encara que en cada illa prenguera uns matisos diferents, donant lloc al mallorquí, menorquí, eivissenc...

Ara reprenem el fill de la conquista de Mallorca, i tenim que el 31 de decembre de 1229 els cristians conquisten Medina Mayurka (l´actual Palma de Mallorca), i capital de l´illa també en aquell llavors, realisant una impressionant matança de musulmans darrere de la qual no pogueren enterrar a tots els cadàvers, provocant açò una gran epidèmia de pesta que matà a més cristians que la pròpia lluita. Descontant de les nostres cantitats de soldats i cavallers els que moriren en les primeres lluites i en l´epidèmia de pesta, nos queden 2078 soldats i 204 cavallers.

Ad esta cantitat també hem de descontar com ocorre en totes les guerres, els desertors, els que es queden a viure en les terres conquistades i els que després de rebre el seu botí se´n van a sa casa sense voler saber res més, aixina que descontant eixe 10%, nos queden 1870 soldats i 184 cavallers.
Tot seguit nos trobem que els cavallers cristians no volien repartir en els seus soldats el botí de la conquista, fent que estos protagonisaren una revolta en contra dels seus propis cavallers, els quals a la fi claudicaren. D´esta lluita interna no vaig a descontar cap soldat ni cavaller, puix la seua incidència seria mínima. Pero mentres lluitaven internament els cristians, els musulmans que sobrevixqueren de les primeres lluites se refugiaren en les montanyes del nort, se reorganisaren i lluitaren durant 2 anys més, arribant en això a la mitat 1232.

Ací hem de tirar un poquet arrere, per a comentar un acontenyiment importantíssim segons els historiadors, i aixina ho diu un treball realisat per Maria Dolors Monfort, Rafael Tena i Mercé Pitarch en l´Universitat de Castelló. Eixe acontenyiment fa referència a que el rei Jaume I comprova que les seues tropes s´havien debilitat moltíssim, aplegant esta notícia també al rei musulmà valencià, Zayyan ibn Mardanish, aixina que este decidix aprofitar la situació i estendre els seus dominis cap a Tortosa i Ulldecona, i això no ho podia consentir el rei cristià. Aixina que tornà a la península i es reuní en Alcanyís en Blasco d´Alagó i en el Mestre de l´Orde dels hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem), Hugo Forcalguer, a on decidiren l´estratègia a prendre per a conquistar Valéncia. I és estant en eixa mateixa reunió quan Jaume I rep la notícia de que Menorca capitulà en Capdepera el 17 de juny de 1231. Nos queden del nostre conte, 1513 soldats i 149 cavallers.

Com nos conta José Hinojosa Montalvo, acadèmic de la Real Acadèmia d´Història, en “Los reinos cristianos medievales”, l´almogàver Blasco d´Alagó en l´ajuda de la noblea aragonesa, reuní uns 25.000 infants i uns 2000 ginets que provenien eminentment de les terres aragoneses, i a final de 1232 conquista Morella. En 1233 conquista Borriana. El Mestre de l´Orde del Temple. Ramon Patet, conquista el castell d´Alcalà de Chivert. El Mestre de l´Orde de l´Hospital, Hugo Forcalquer, Cervera i la Jana. Guillem Ramon el castell de Vilafamés i alguns més. Comprovant en això que en les primeres conquistes dels nobles aragonesos en terres valencianes, no participaren els soldats que anaren a la conquista de Mallorca, puix encara estaven lluitant en ella, recordem que Eivissa fon conquistada en 1235. Nos queden 1224 soldats i 121 cavallers.

Dels musulmans que sobrevixqueren a la conquista de Mallorca, nos conta Josep Maria Miró Llul en “La conquista de Mallorca supuso un drama humano”, que Jaume I feu tres grups, el primer i poc numerós ho formaven el walí Abu Yahya, la seua família i unes poques persones influents. Un segon grup ho formaven unes 5000 persones, a les que dotà de terres per a que repoblaren l´illa, en la condició de sometre´s al seu vassallage. I un tercer grup d´uns 10.000 musulmans als que feu presoners i esclaus.

Els soldats de Jaume I que sobrevixqueren a la conquista de Mallorca, que com ya he dit, foren molts poquets, s´uniren a les tropes en la conquista de Valéncia, quedant en Mallorca a soles la tercera part del 10% dit adés i que constituïen els que es quedaren a viure en les terres conquistades, a penes uns 69 soldats i 7 cavallers, un total de 76 hòmens que podrien haver dut a les illes balears una llengua i cultura que no existia, front als 5000 lugarenys que es quedaren en l´illa per a repoblar-la.

Ací cal recordar la definició que la Real Acadèmia Espanyola, dona del terme, repoblar: Repoblar: “Poblar els llocs dels que s´han expulsat als pobladors anteriors, o que han segut abandonats.”

Aixina que segons lo vist fins ací, no es possible de cap de les maneres eixa repoblació de Mallorca per part de catalans com nos tenen aveats a dir. Puix en primer lloc hi hagué un contingent de 5000 persones autòctones que es quedaren a viure en l´illa per a repoblar-la, tenint en això, que no s´expulsaren als pobladors de l´illa, ni tampoc fon esta abandonà pels seus pobladors autòctons. I en segon lloc eixa mínima cantitat de 76 estrangers no podrien canviar ni la llengua, ni les costums ni les arraïls a 5000 lugarenys.

Ara tenim que les tropes cristianes ya estaven lluitant tres anys en la conquista dels territoris del regne de Valéncia, i encara que les cròniques l´época diuen que les tropes de Blasco d´Alagó eren eminentment aragoneses, anem a supondre entre eixes tropes a lo manco la mitat dels hòmens que anaren a Mallorca dels comtats del sur dels Pirineus i que no pertanyien al regne d´Aragó, aixina que tenim que dels 27.000 soldats que reclutà Blasco d´Alagó i després de les lluites que ya havien acomés, tindríem una cantitat de 1548 soldats i 153 cavallers que sumats als que vingueren de Mallorca sumen un total de 2772 soldats i 274 cavallers.

Seguint el fil de la conquista de Valéncia, com podem vore en l´image, (En la diapositiva podem vore les conquistes que les tropes de Blasco d´Alagó en nom del Rei Jaume I fa en el territori del regne taifa de Valéncia, des de que començà 1236 fins a 1253 que acabà la mateixa), nos trobem que Cullera, Moncada o El Puig sucumbiren en 1236. Almenara, Nules o Paterna en 1237.

En 1238 arriben al Grau i poc després a Russafa que en eixe llavors era un poblat extramurs de la ciutat, assentant allí el seu quarter general i controlant la Porta de la Botella. Jaume I entra victoriós en Valéncia el 9 d´octubre de 1238. Després d´estes batalles queden del nostre conte, 1469 soldats i 146 cavallers.

Pero la conquista del regne taifa de Valéncia no acaba ací i darrere de conquistar la vila de Valéncia seguiren les batalles cap al sur, conquistant Alzira i Xàtiva en 1248. Nos queden 1188 soldats i 118 cavallers. La conquista total del regne taifa de Valéncia als musulmans conclou en 1253 conquistant Gandia, Alcoy, Dénia i uns atres pobles. Queden 961 soldats i 95 cavallers dels que supostament nos repoblaren i nos portaren la seua llengua, i arraïls.

El rei Jaume I repartix el botí de la conquista de Valéncia entre els seus seguidors, arreplegat este fet en el llibre nomenat, “Llibre del repartiment” i ho fa d´una manera clara i meticulosa en uns 3200 registres.

Segons lo calculat fins ací, el número de cavallers que podrien portar-nos la parla de la discòrdia és d´un 2,97% dels registres del “Llibre del repartiment”, uns atres autors com per eixemple l´eminent Antonio Ubieto Arteta, diuen que no arribaria ni al 2%. Ara be, una cosa són les persones que reberen terres o cases i una atra molt diferent quines es quedaren a viure en elles, puix és molt usual en cert tipo de guerres com els mercenaris, vendre o consumir el seu botí i abandonar les terres conquistades, recordem eixe terç del 10% citat adés que supon el continguen dels conquistadors que es queden a viure en les terres conquistades, aixina que si dividim en tres la suma total dels soldats i cavallers que podrien haver-nos portat la cultura i llengua de la discòrdia, no aplegarien ni a 400, i això queda patent en el “Llibre dels aveïnaments” de la ciutat de Valéncia, el qual arreplega realment les persones que s´assentaren a viure en les terres conquistades, en Valéncia, i en el que es pot comprovar molt clarament, com ho fan alguns historiadors a partir dels llinages, que no aplegaren ni al 2% de la població total del regne.

Cal recordar que quan capitulà el rei Zayyan, segons l´historiador Hussein Mones de l´Universitat d´El Cairo, catedràtic en temes hispànics, en el regne de Valéncia vivien 120.000 musulmans, 65.000 cristians i 2000 judeus, sent unes 15.000 d´estes persones les que poblaven la ciutat de Valéncia, en lo qual apleguem a l´indiscutible conclusió de que eixos escassos 400 hòmens que deurien haver-nos portat la seua llengua i cultura, no pogueren repoblar de cap de les maneres una ciutat que tenia 15.000 habitants o d´un regne que tenia 187.000 pobladors abans de la lluita per la conquista, ni canviar lo més mínim les costums o les arraïls d´un regne en molts sigles de tradició i que baix el domini musulmà ya parlava i tenia molt arraïlat el seu ´valencià migeval´.

Ademés també hem de tindre en conte que en eixa época, solia ser l´home qui eixia fòra de casa a treballar i guanyar el pa per a la família, sent la dòna qui prenia el rol de l´ensenyança dels fills transmetent oralment ad estos la llengua, tradicions i arraïls d´a on vivien, i evidentment en Valéncia, eren la llengua valenciana i les seues pròpies tradicions i arraïls, puix les dònes en les que es casaren els pocs guerrers que es quedaren a viure en les terres conquistades eren dònes valencianes, per lo tant els fills d´estos guerres creixerien en les costums, tradicions i arraïls valencianes i no en cap suposta cultura o llengua importada de cap lloc.

Com a colofó a soles recordar que quan Jaume I conquistà el regne taifa de Valéncia, este ya parlava la seua pròpia llengua romanç, el ´Valencià Migeval´, ratificant-lo Jaume I quan més de 20 anys després de la conquista, digué que els Furs que li havia concedit a Valéncia, s´escrigueren en la llengua que parlava el poble, per a que foren entesos per este.

Llengua Valenciana, Patrimoni de l´Humanitat

Joan Benet

Nota: Les acotacions entre paréntesis per a explicar lo que s´estava veent en pantalla, no s´incloïen en la llectura original de la conferència pel motiu de que en viu i en directe, qui l´estigueren escoltant estaven veent en pantalla directament lo que he intentat explicar en dos paraules, entre les dites acotacions.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari