Cent anys de la gestacio de lhimne de tots els valencians

Cent anys de la gestacio de l´himne de tots els valencians

Per Manuel Latorre

Ara quan se complixen els 100 anys del Himne Regional, molts son els politics i institucions que s´apunten als actes commemoratius. Pero que poquets s´enrecorden de que a l´hora de celebrar el 75 aniversari, en plena “Batalla de Valencia”, ningú volia saber res ni de l´himne, ni del mestre Serrano, ni de l´Exposicio Regional, ni de Maximilano Thous. Uns perque estaven treballant descaradament per a canviar-lo per la Moixaranga, i atres perque tenien por de ser tildats de “blaveros”i que els seus amos de Madrit no contaren en ells. El cas es que una volta mes, tingué que ser el Grup d´Accio Valencianista qui agarrara el bou per les banyes i donara el pas al front per tal de que l´himne de tots els valencians tinguera l´homenage que se mereixia.

Fa 25 anys que la directiva que presidia Pascual Martin Villaba va organisar un magne homenage en la plaça de bous de Valencia. L´acte va ser de tal rellevancia que fins i tot el propi president de la Generalitat, el socialiste Joan Lerma, no tingué mes remei que sumar-se a ultima hora i acodir personalment. Vore tot l´alber de la plaça ple de diferents bandes de musica arribades de tots els racons del Regne, les grades plenes de gom a gom en senyeres i 20.000 goles entonant el nostre himne, tingué que ser un espectacul que al catalanista Joan Lerma li costaria molt oblidar.

No estaria de mes que aprofitant esta efemerides, els valencianistes mos enrecordaren que en plena pre-autonomia, ademes de la Real Senyera, atres simbols dels valencians estigueren tambe apunt de desapareixer. L´Himne Regional va ser u d´ells, i una volta mes no varen ser els politics de llabors, si no el poble, baix les sigles del GAV, el que ho guanya per a l´Estatut i per a les generacions futures. De no haver-se donat els passos necessaris per tal de celebrar aquell 75º aniversari, quasi en tota seguritat, hui no estarien parlant dels 100 anys de l´himne de tots els valencians. Des de les pagines de SOM volem agrair a aquells patriotes el seu esforç desinteressat, en la seguritat de que, de no haver-ho fet ells, ningú ho haguera fet.

Per atra banda, no podem deixar de recordar que la persecucio politico-judicial continua colpejant-nos a diari. Crida especialment l´atencio la celeritat que se donen els juges a l´hora de jugar qualsevol acte en el que hagen estat, presuntament, implicats jovens valencianistes. En mig d´una Administracio de Justicia quasi paralisada, a on els casos s´eternisen en els jugats corresponents, els temes que tenen que vore en mosatros queden llistes per a sentencia rapidament. Sueca, Gandia, ACPV, Mislata... Tot aço sense que ningu mos done cap explicacio de les demandes presentades pel GAV i CV contra els terroristes que el passat 9 d´Octubre desplegaren una bandera de Terra Lliure en mig de la provessó civica, per eixemple. Ademes del sospitos fet de que la mateixa abocada que porta l´acusacio del Bloc en Gandia, s´encarregue de la demanda de ACPV o del juí de Sueca.

Moltes causalitats sospitoses com per a no tindre la mosca darrere de l´orella. Pareix com si la pressio politica de les continues reunions del Bloc en el Delegat del Govern i de ERC en el ministre Rubalcava (¿Pero no havien quedat que el Bloc ya era valencianiste i no volia saber res de CIU, ni de ERC?), han conseguit “agilisar” els procediments i passar-los per davant d´atres mes antics i greus, pero en los que el GAV no te res que vore. Lo que si que podem dir-les des d´aci es que si pensen que criminilazant-mos en els mijos de comunicacio, van a conseguir callar-nos. Estan molt equivocats. Portem massa anys duguen a l´esquena eixa creu i podeu estar segurs de que per Valencia, continuarem fent-lo el temps que siga necessari.

Tots els que formem part de la familia del GAV som conscients de que el nostre paper no es gens facil. Mai ho es quan u es dedica a deixar als que manen en les vergonyes a l´aire. Sempre corres el risc de que te marginen quan te dediques a denunciar publicament als que mos governen i no acceptes passar per la finestra de les subvencions. Pero mosatros mai hem seguts politicament correctes, ni hem tingut un preu de compra-venda (com atres entitats centenaries que se diuen a si mateixa valencianistes), ni hem pensat mai en atra cosa que no fora en defendre els interessos del nostre poble. Mosatros som i serem diferents a tots, perque mosatros som del GAV.

cites

No es el catala una llengua romanica que sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la llengua provençal, i nomes des de fa relativament poc, ha mereixcut la categoria de llengua neollatina independent
A. Badia Margarit