¿Parlen valencià en l´escola?

Per Manuel Casaña Taroncher

Pense que no, perque no sé, si per culpa dels mestres, dels pares o de qui mana -i mana poc o nos enganya- pareix que a la fi, en raó o sense ella, se parlarà -passat un temps- eixa llengua estranya que s´ensenya en l´escola. La que proclamen ensenyants catalanistes i la que parla la gent, ara, per Valéncia no importe gens ni miqueta.
 
Puix, ni cas que fan a lo que pugam opinar nosatres sobre l´intromissió del català ací, encara que portem a l´esquena una bona garbera d´anys i pel seu pes se nos corba aquella.
 
Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlarem en el carrer sent chiquets i després en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l´esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l´escoltaren, segur que dirien: "éstos són forasters; no vos fieu molt d´ells". I és perque dins de l´escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador.
 
De menut, vaig anar al colege i tot lo món parlava en valencià, manco el mestre, qui sabent-lo, ho feya en castellà, puix calia adeprendre l´idioma patri, ric i conegut internacionalment. Erem nosatros feliços parlant estos dos idiomes. El valencià, adés, en l´escola no s´ensenyava i tot lo món el parlava. Molt més que ara quan els mestres estan obligats a ensenyar-lo (sense ni saber-lo ells).
 
Això fa que els menuts no tinguen ganes de parlar-lo com els manen i d´escriure-lo, menys. Tant és el rebuig que senten per esta matèria que els forcen a estudiar, que qui pot parla en eixir al carrer en castellà i qui no, senzillament s´oblida del català de l´aula i seguix expressant-se com sos pares i yayos, planerament, que de vocabulari valencià ne saben de sobra ells. I és que, com diu un refrà: "lo millor, hui i demà, és lo que a u li agrà."

cites

Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma, y despierta el ingenio a vivos primores, donde le resulta un muy esclarecido lustre.” “Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese.
Rafael Martin de Viciana

diccionari

corrector

LINKS

Per un domini punt val
junts front a la AVL
El teu nom en valencia
Associacio d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA)
Mosseguello

NAVEGA EN
VALENCIA

 

Entrar com
a usuari

Nom d'usuari:
Contrasenya: