La catalanitat del diccionari de la RAE

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

L´atre dia, estava redactant un nou treball i em trobí en la necessitat d´utilisar el terme, "valencianisació", i com a pesar de tots els pesars, encara no tenim un diccionari de valencià en la Ret, sino a soles uns vocabularis-traductors, aní a la plana de la Real Acadèmia Espanyola (http://www.rae.es) per a buscar la definició que ells donen de "valencianisació", (encara que hi ha moltes voltes que les seues definicions deixen molt que desijar. Com eixemple, vore la definició que facen del terme, “valencià”.), i qual fon la meua sorpresa quan en un avís em dien que, "La palabra valencianización no está en el Diccionario." (La paraula valencianisació no està en el Diccionari)... i yo pensí, si eixa paraula la he utilisat un bon grapat de voltes i la he vist escrita en un bon grapat de llocs, ¿Cóm que no existix eixa paraula en el diccionari en llínia de la R.A.E?

Després d´uns segons d´esglai, em diguí, puix yo he escoltat la paraula, "espanyolisació" un fum de voltes en televisió, la busquí en el diccionari en llinia de la R.A.E. i efectivament, ¡Si que es trobava el terme espanyolisació! en la definició de, "Acció i efecte d´espanyolisar".

Ya més mogut pel morbo que pel meu treball o per qualsevol atra cosa, busquí també, "castellanisació" i ¡Fotre! ¡Ahí estava! Pero després busquí, "catalanisació" i també estava... I arribat ad eixe punt em diguí, ¿I perqué es troba el terme, "catalanisació" que es referix a una chicoteta part d´Espanya i no, "valencianisació"? I llavors em diguí, vaig a vore si estan totes les comunitats d´Espanya reflectides en este mateix terme, pero qual fon la meua sorpresa quan poguí vore que no es trobava, "murcianisació", ni, "navarrisació", ni "balearisació", ni "asturianisació"... i segurament, cap atra de les comunitats que ara mateixa conformen l´actual Espanya.

Això em dugué a pensar que el diccionari de la R.A.E. està catalanisat fins a les coradelles, puix li dona ad una comunitat espanyola, més importància que a les atres, quan totes les comunitats es mereixen el mateix tracte.

Del terme, "catalanisació" arreplega la següent definició, "Acció i efecte de catalanisar"

¿Per qué les les demés comunitats no tenen el mateix dret a dir, "Asturianisació; Acció i efecte d´asturianisar" o "Balearisació; Acció i Efecte i balearisar" ¡Quina vergonya! Pareix que l´única comunitat espanyola que, segons el diccionari en llínia de la R.A.E., té la virtut de poder dir que té l´acció i l´efecte de donar el seu caràcter a una cosa o persona, és Catalunya, les demés comunitats com no tenim res que oferir, no podem donar el nostre caràcter a res. Com dia abans, és vergonyosa esta diferenciació i esta discriminació, sobre tot perque de cara a tot lo món que utilise el diccionari en llínia de la R.A.E., Catalunya té el suficient poder i grandea com per a poder transmetre el seu fort caràcter a qui siga, i a lo que siga, pero el restant de comunitats que formem Espanya, no som res.

Pero volgué anar un poquet més llunt, i busquí, "catalanisar", paraula inclosa en l´anterior definició, i ahí estava, en la definició, "Dar carácter catalán" (Donar caràcter català) i també es trobaven els termes, "espanyolisar" i "castellanisar" en la mateixa definició, pero per a esglai meu, tampoc es trobaven els termes, "valencianisar", "navarrisar", "balearisar"... i segurament, cap atre terme que fera referència a cap atra comunitat. En lo que ratifica la meua afirmació de damunt, el restant, o la majoria de les demés comunitats no tenim la categoria per a poder donar el nostre caràcter a res.

Pero aní més llunt encara, puix ara busquí el terme, "catalaniste" i ahí estava, en dos accepcions diferents, "Partidari del catalanisme" i "Pertanyent o relatiu al catalanisme", pero en esta ocasió tampoc estava "valencianiste", o "baleariste", o "murcianiste"... i segurament, no hi ha referència a cap atra comunitat espanyola, com sempre fins ara, a soles fa referència a Catalunya.

O siga que si per eixemple, en Valéncia hi ha un moviment d´amor cap a Valéncia, al que se li podria dir, "valencianisme", que evidentment SI, que lo hi ha, no hi ha cap paraula per a designar a les persones d´eixe moviment, pero en la mateixa situació, Catalunya si que té una paraula pròpia.

Pero clar està, com en esta definició incloïen el terme, "catalanisme" també ho busquí, i ahí estava esperant-me també en dos accepcions, "Locució, gir o modo de parlar propi dels catalans" i "Amor o volença a les coses característiques o típiques de Catalunya", i ¡Cóm no!, també estaven els termes, "castellanisme" i "espanyolisme", pero ara ve una atra situació absurda del diccionari de la R.A.E. "valencianisme" si que existix com paraula en el citat diccionari, pero també els termes, "asturianisme" o "andalucisme".

O siga, segons el diccionari en llínia de la R.A.E. existix un moviment d´amor a les coses característiques o típiques d´Astúries, el "asturianisme", pero no existix la paraula, "asturianiste" que seria la que definiria als membres d´eixe moviment. Si hi ha coses característiques o típiques d´Astúries, és molt possible que eixes característiques se les puga donar a unes atres coses, pero no existix el terme "asturianisar"…

La lluita actual amics meus, no és si a la multicentenaria llengua valenciana se li va a dir, "valencià/català", el problema ya no és llingüístic, sino territorial, el problema i la lluita actual és, dins d´uns anys al territori que ara mateixa és Espanya se dirà, "Espanya" o "Catalunya/Espanya".

cites

Subsistix a Espanya no sols la diversitat de lleis sino tambe d’ idiomes. Es parla encara en gallec, en bable, en vasc, en catala, en mallorqui i en Valencià
Pi i Margall