Entrevista a Carles Bori i Escuriet

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Benvolguts amics i amigues, hui estem al costat d´un home prolífic unit des de sempre al món del valencianisme, al de les falles i a tot lo que faça olor a tradicions i arraïls valencianes, hui amics meus nos complau estar junt a Carles Bori i Escuriet.

Benet: Hola Carles. Un plaer estar hui junt a tu.

Carles: El plaer és meu quan tinc tant prop algú que sé sent tant valencià com yo o més i gràcies per pensar en mi.

Benet: Si et pareix be, anem a començar clavant-nos de ple en farina, des de fa molts anys estàs implicat en el món faller. ¿Qué representen les falles per a tu?

Carles: Són l´essència de lo valencià. A on ha perdurat el valencianisme en una forma peculiar. Sense cap de dubte la millor festa del món sense oblidar-nos de totes les atres del nostre antic Regne, singulars i espectaculars.
Benet: Dins del món de les falles, n´hi ha molts atractius actes que complir. ¿En qual et quedaries? ¿Per qué?

Carles: En la presentació, per que en cap de lloc del món es fa un esforç tan gran i lloable, per part d´un colectiu, per a resaltar una figura femenina i que damunt és sempre un cant a lo valencià en clau teatral. Els apropòsits son una mostra valenciana de la nostra imaginació i lo especials que som.

Benet: Fa molt de temps que que et dediques a realisar llibrets de falla en molt d´èxit, ¿Cóm veus el món de la poesia festiva i dels llibrets en general?

Carles: Yo cada vegada faig més pese a que sòc dels poetes més fluixets i això vol dir que les falles no volen pedre la tradició dels seus llibrets que en molts casos són llibres en molta calitat. Si mires els programes de festes que fan en qualsevol lloc del planeta pots entendre la categoria i la creativitat dels nostres llibrets. La poesia festiva en Valencià té molta més calitat i autors que pugues trobar en qualsevol atre idioma, per tradició i cultura. (Una confessió i no ho digues molt alt, no m´agrada la poesia)

Benet: A banda de la poesia festiva, també existixen molts tipos de poesia, ¿cóm tracta la llengua valenciana als atres tipos de poesia?

Carles: De moment no tenen tanta espenta popular. La poesia valenciana és molt més que la festiva pero no són tan demandats els atres estils. Tenim poetes molt bons que pels anys nostre poble, els farà la justícia que ara els nega. Som aixina de meninfots, tu ya ho saps.

Benet: El teatre és un món que tampoc te és desconegut, puix has escrit obres per ad ell, i guanyat mereixcuts premis. ¿Quina salut li veus al teatre actual?

Carles: El teatre no pot morir mai, estarà més dormit o més actiu segons époques, pero igual es poden representar obres actuals que obres dels nostres clàssics com Virués i seguixen igual de fresques i atractives. El teatre valencià té magia, grans obres teatrals i una producció que mai ha parat, aixina com els sainets i els aproposits que parlen molt be del poble que som. També és cert que si no escrius en el ´Valencià´ de la AVLL estàs fora i escombregat en els concursos i teatres que domina la Generalitat ¿Valenciana?

Benet: Un pardalet nos ha dit que també estàs implicat en un grup de teatre, ¿Conta´ns la teua experiència en el teatre?

Carles: Vaig començar de la mà de Ruiz Negre el qual m´ensenyà a amar cada escenari, cada guió i cada baixada de teló. Vaig ser Cap de Teatre de Lo Rat Penat durant 4 anys i en Enchís Teatre recorreguérem tota la nostra terra durant quatre anys actuant només en llengua valenciana, després continuí en Efecte 2 Teatre i d´ahí a la autoria. El teatre és la meua verdadera passió i hui en dia continuen estrenant-me obres per tota la comunitat i rebent de volta en quan premis lliteraris com be saps tu.

Benet: La llengua valenciana, a la que tant ames i sents, ¿creus que algun dia tornarà a ser una llengua vehicular en tots els àmbits i sentits dins de la nostra Pàtria Valenciana, sent la primera llengua per davant del castellà?

Carles: Ni ho dubte, confie plenament en els valencians i quan se nos passe esta época d´assimilar lo que nos ve del nort, com ya ferem de l´oest en una atra, tornarem a tindre un nou sigle d´or en les nostres lletres. Som tan creatius que les normes se nos queden curtes, sempre estem innovant i reinventant lo nou. No me dona por la situació actual, sòc molt optimiste, confie en el nostre poble i la nostra Llengua Valenciana única i difrenciada de les demés, tornarà a ser la més forta i conrreada en la nostra nació.

Benet: La política és un tema que nos afecta a tots, sigam d´on sigam i nos dediquem a lo que nos dediquem, i això em dona peu per a preguntar-te. ¿Qué opines de l´àmbit polític valencià actual?

Carles: Me dona agonia i no m´identifique políticament cap dels partits que tenen representació en les nostres institucions. Yo crec que no demane tant, ni pense d´una forma tan estranya per a no combregar en cap. Això si, tampoc podem dir que qualsevol d´estos partits puguen cridar-se valencianistes al meu parer. Yo me sent nacionaliste valencià, pero es veu que ací no hi ha lloc per a mi, en uns atres llocs seria molt bem vist, ací sòc poc més que un pensament testimonial.

Benet: Si te pareix be, et vaig a fer una parell de preguntes per a conéixer-te un poc millor, aixina que ací va la primera pregunta. ¿Qué plat de tota la gastronomia mundial és el teu preferit?

Carles: Millor un menú, fet d´ensalada valenciana, arròs en fesols i naps i de postre arnadí (per a pegar-se una fartada)
I vins i caves valencians per a beure, clar.

Benet: Quan veus una dòna, ¿en qué te fixes primer, en la seua part intelectual o en alguna part en concret del seu cos?

Carles: En els ulls, ells me parlen en el seu color, entre les reixes de les pestanyes. Uns ulls mai m´enganyen de la seua primera impressió. Després solc rendir-me al seu intelecte. Tinc la sort que la meua dòna, Germana, té uns ulls preciosos i és molt més sabuda que yo (a cau d´orella també te dic, que sense ella no tindria els més de 50 premis lliteraris que atesore)

Benet: Ara et deixe que digues tot allò que cregues que has de dir i compartir en nostres i no t´haja preguntat.

Carles: No s´estem donant conte pero estem vivint el II Segle d´Or Valencià i nosatres som els protagonistes...Yo sòc sonscient i estic fruint-lo, junt a tota una generació de escritors-amics, que sou uns héroes per lluitar per lo que penseu i no per guanyar fama i diners. El temps farà justicia i crec que nos donarà la raó.

Moltes gràcies Carles per atendre´ns i perdre part del teu valiós temps realisant esta entrevista. De nou moltes Gràcies i quedem a la teua disposició.

cites

diccionari

corrector

LINKS

NAVEGA EN
VALENCIA

Entrar com
a usuari