El càncer nomenat Catalunya

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Molt s´ha parlat i escrit en els darrers temps sobre el nou model de finançació per a les comunitats autònomes d´Espanya, una finançació que en un principi no ha agradat a ningú, més que al propi govern i als catalans, principals receptors del total dels diners de la finançació.

És per allò que no vaig a centrar este artícul en la pròpia finançació, puix dir que entre Catalunya i Andalusia se van a dur més del 50% és insolidari, irrisori i casi afegiria inconstitucional, obscé, grosser... puix com actualment Espanya la compon 17 comunitats autònomes mes dos ciutats autònomes, eixe repartiment de finançació deixa patent que entre les 15 comunitats autònomes no privilegiades en este nou model de finançació i les dos ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, se van a dur del pastiç de la cantitat total dels diners ficats damunt la taula per a la dita finançació, menys del 50% de la mateixa... en lo que a tots els adjectius en que he calificat a esta finançació, afegiria els de provocador, bregós i agressiu, com a poc.

Pero com dia, el motiu d´este artícul no va a ser eixe, sino l´utilitat que ad eixos diners li va a donar una de les comunitats autònomes privilegiades en la finançació, Catalunya, puix no pense que siga molt diferent a la que des de fa molts anys li ve donant a tots els diners que reben en les seues arques, i este és un tema, potser més important que la pròpia finançació, i és en este precís moment a on la similitut en un càncer voraç es desdibuixa casi sense voler.

En els diners que rep Catalunya de part del Govern Central d´Espanya, els quals tots contribuïm a pagar, sol fer lo següent:

Implanta d´embaixades de Catalunya en uns atres països.
¿Catalunya no pertany a Espanya, la qual ya dispon d´embaixades en els països a on ella les està obrint?

Obliga a rotular en català multant a qui rotula en espanyol.
La llengua espanyola o castellana, és el major enemic de Catalunya, puix són seguidors acèrrims de la màxima que resa, “Una llengua, un país”, pero ocorre que estan duent a terme l´eliminació de la llengua espanyola en Catalunya, gràcies als diners que reben del govern d´Espanya.

Mantenen càtedres de català en molts països.
En països a on ningú o casi ningú les utilisa, ni coneixen la llengua catalana, estan obrint i mantenint càtedres en les universitats de molts països desijant poder expandir la seua llengua a capa i espasa, mantenint molt alluntat de tot proyecte a la llengua castellana.

Financen premis lliteraris en llengua catalana.
Sense tindre present o en consideració a la llengua espanyola.

Finança a entitats i associacions qui primordial objectiu es defendre a qualsevol preu tot lo català, sense tindre el més mínim mirament a obviar el castellà.

Catalunya, com tot càncer va creixent i omplint de metàstasis llocs que estaven nets de tot mal, va absorbint tot quant pot obtindre del govern central i de tots els governs autonómics, comprant en tot quant calga, les voluntats de persones i entitats per a deixar a tots en la més absoluta de les misèries econòmiques i socials... pero a diferència de la malaltia del càncer, el qual mor quan ho fa l´amfitrió de la malaltia, Catalunya està desijant que el seu amfitrió muiga, per a aixina poder renàixer forta i sana com la nació que mai han segut i en tantes ganes desigen, caiga qui caiga, costen uns vots o unes voluntats.

Per a la malaltia del càncer encara no hi ha un remei satisfactori en tots els sentits, pero per al problema de Catalunya, bastaria en tancar-los l´aixeta de la finançació. Una comunitat falta de recursos no podria expandir els seus deliris de grandea per tot lo món.