Octubre

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Portant a les nostres terres valencianes una moda que venia des de França, a mijans de la década dels setanta, començaren a vore la llum en Valéncia multituts de centres comercials que compartien tots unes mateixes característiques, espais amples, lluminàries i sobre tot un tracte amable en els clients.

Dins d´este moviment naixqué una empresa que feu del seu edifici tot un símbol dins de les nostres terres valencianes, “El Siglo Valenciano”, centre comercial que ademés tingué l´honor de contar en el primer ascensor que tingué Valéncia. Anar a comprar a “El Siglo Valenciano” era motiu d´orgull i tot un símbol d´aquella época.

Anys més tart, vora trenta anys després, la majoria d´estos centres comercials anaren desapareguent deixant pas a unes atres empreses més modernes i segur que en alguns casos, més competitives, pero lo cert és que anaren tancant, i eixe destí també fon el que compartí “El Siglo Valenciano”.

L´edifici estigué tancat un fum d´anys, dormint el somi dels justs, fins a que ho tragué d´ell una associació que baix la capa del seu nom que arreplega la paraula valencià, amaga un voraç i ferreu catalanisme, ACPV (Acció Cultural del País Valencià) la qual té al seu front a Eliseu Climent, i que junt a IJF (Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster) en 2004 compraren l´edifici davant dels crits dels valencians d´a peu que clamaven al cel en contra d´eixa acció, pero en el Vist i Plau del Govern Valencià que ho veu en bons ulls.

Per fi en 2006, el gran temple a pancatalanisme que constituí OCCC sigles de, “Octubre, Centre de Cultura Contemporànea” obrí les seues portes per a vergonya i escarni de tots els valencians. (No vull deixar passar l´ocasió de comentar la similitut entre les sigles, OCCC i CCCP sigles estes últimes que constituïen en rus el nom de la desapareguda, “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”... igual la coincidència és alguna cosa més que a soles les sigles...)

I fins ací tot lo dit ya està dit d´una manera o d´una atra i el tema ha fet córrer rius de tinta en tots els mijos de comunicació. Lo que ya no ha segut aixina i ha passat i està passant desapercebut, és que eixes mateixes entitats catalanistes, la ACPV i IJF crearen en 2008 una plana en Internet per a oferir a tot lo món de totes les bandes del món, la seua sèu i activitats, pero en la total i cruel desvergonya d´utilisar el .cat per a escampar al món una institució que se diu a sí mateixa ¿valenciana?

La direcció és, http://www.octubre.cat, i en esta acció unixen per a sempre i per a tot lo món el nostre Regne de Valéncia al .cat català, fent que tots tinguen present en la ment que Valéncia és Catalunya.

Diuen que en l´amor i en la guerra, tot val, i estos de ACPV recolzats pels diners de la Generalitat de Catalunya que generosament arreplega de l´estat espanyol, sí d´eixe que volen separar-se i no saber gens d´ell, seguixen fent un implacable catalanisme en el Regne de Valéncia.

El dia que els valencians d´Alacant, Castelló i Valéncia despertem a la nostra realitat i vullgam arborar de manera ferm la bandera de les nostres reivindicacions... tenim moltes coses que fer i moltes coses que agranar. De les nostres terres

cites

La llengua te vida propia independent, lliteratura propia i pot formar la seua historia d’evolució morfológica dende que s’emancipa de sa mare. El dialecte no pot tindre vida independent, ni molt menys lliteratura propia; per lo tant, rigause d’aquells que sostenen que el valenciá es un pur dialecte; eixos no han llegit nostres clássics del sigles XIV, XV, XV, i XVII.
Lluis Fullana i Mira (1916)