Rabo de gat i olivarda

Per Manuel Casaña Taroncher

Encara tinc sort -ixcà siga per molt de temps- que estes dos herbes -catalogades com plantes medicinals-, créixquen per voluntat natural en el meu secà. I ho dic perque elles broten sense haver-les plantat, com tampoc les regue mai, ni quan el sol calfa que és per l´estiu de tot any. Allí, en la meua llometa de Nàquera, les tinc, junt el romarí i el timó, que m´aparéixen per qualsevol racó.

Per lo tant, crec que endevinen que me´agrada vore el secà sec, lloc de chonetes i de diacrans, i no transformat en un camp d´herba vert, que damunt de que ho voria estrany, tragaria més aïgua que les collites de l´horta de baix. Pero, desgraciadament, ya queden poques vinyes, garroferes, figueres i oliveres. Ni cap yayo que pague per ser amo d´elles només que la contribució i els canalons.

Ara se paga per l´aigua -que ahir la poaves de l´aljup-, pel teléfon, el gas i... la llum, eixa que, adés, la tenies debades gràcies a la lluna i al sol. Estar en el secà era una delectació. Per als pulmons, per l´aire pur, i per l´estòmec que agraïa les bones paelles fetes sobre quatre pedres, a l´ombra de la garrofera. Al voltant, la família charrant en santa armonia: les dones fent de cuineres i els hòmens jugant a les cartes o al dominó.

Propet de tots ells tenies chiquets i pinsans, el rabo de gat i la olivarda. Esta de tacte apegalós i olorosa que bollida servia com antiséptic comú i que afavoria la cicatrisació de les ferides infectades. Segons dien els antics era inclús capaç d´embeure´s la sanc d´una moradura.

El rabo de gat és una boja olorosa, llenyosa, de rametes grogues i grises -flors disposades en rodalets- que bollida servix per a curar lo mateix unflors per colps que llagues. Neutralisa els àcits gàstrics i és espasmolítica. L´aprofitaven també, com l´àloe, per a tindre la pell sempre jove i ben fina.

Plantes, les dos, d´ahir que entraven en casa com medicina. Si no les tenia la mare, les tenia la veïna.