Govern presidencialiste

Per Joan Benet Rodriguez i Manzanares

Hi ha voltes que u a soles pot parlar de lo que escolta en la televisió, puix per a be o per a mal, és una bona font d´informació per a enterar-se de coses que igual mai no sabries.

Este és el cas d´este chicotet artícul, que més que un artícul com cal, podria ser que fòra a soles una reflexió en veu alta.

L´atre dia a través de la TDT, escoltant un programa de Libertad Digital, puix abans de tindre la TDT no sintonisava esta emissora, escoltí que el president Zapatero cada volta contava menys en el seu govern per a prendre decisions de qualsevol tipo, i ell era al final qui decidia lo que s´anava a fer sense tindre molt en conte les recomanacions dels seus propis ministres i persones que deurien ser de confiança. Dies més tart també en unes atres emissores com Antena 3 també digueren una cosa pareguda.

I sent aixina, o totes les emissores s´han unit en un complot en contra de la figura de Zapatero, o cap d´elles estarà molt llunt de la veritat al comentar eixa tendència de so Zapatero a ser, “So ordene i mane”, i el fet de que no han d´estar molt llunt de la veritat pot tindre el seu indicador en el fet de que la seua pròpia gent se li està anant del seu costat i estan deixant-lo a soles, obligant al president ´ordene i mane´ a jugar no en els jugadors de la plantilla titular, sino en els jugadors que eren els reserves dels reserves, pero una empresa com és Espanya ha d´estar dirigida pels millors.

Pero igual això era lo que buscava, governar no en els millors sino en gent que ell poguera manejar al seu alegre albir.

Ara be, quan un president d´un govern qualsevol i d´onsevol deixa de tindre en conte les veus del seu govern i ell s´encapçala en amo i senyor del mateix fent tots lo que ell diu i a soles per que ell ho ha dit, sense més, passa de ser un president d´un govern democràtic a ser un president d´un govern presidencialiste, (yo ordene i mane)... i la figura d´una persona que encapçala el manament d´un país i este fa lo que ell diu perque ell ordena i mana sense cap tipo de discussió, a mi sempre m´ha recordat als dictadors i als governs dictatorials.

La meua reflexió és la següent, si és veritat que estem baix un govern presidencialiste, i a mi em sembla que govern presidencialiste és lo mateix que un govern dictatorial o a lo manco les tres quartes parts d´ell, ¿estem vivint en un país que té instaurada una democràcia i es respecta per tots, sobre tots pels seus governants?, ¿o estem vivint en un país que té instaurada una democràcia pero encobertament estem patint una férrea dictadura?

Siga lo que siga, és este un tema per a reflexionar molt tranquilament i quan aplegue el moment de depositar els vots en les urnes, saber triar a quí votem, puix si este govern o els socialistes actuals que estan en el poder no saben cóm o qué fer en cap dels sentits, hi ha més opcions polítiques que deuríem tindre en conte.

cites

Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión
Gregori Mayans i Ciscar