Ni debades se llig

Per Manuel Casaña Taroncher

L’atre dia, enrecordant-me lo que se llegia quan u podia i lo poc que se sol fer hui per no voler, notava les diferències que el temps nos regala. Mirava yo TBOS – heretats dels meus tios – que encara tinc per calaixons, les fulles – com se fa la cera pels anys si no se les mengen les rates que les agrada el paper – plenes de grogor. Pero aixina i tot yo els mire, com ara, i veig el seu preu: ‘Pulgarcitos’ del 1921 a 5 céntims – una aguileta – i ‘Pinochos’ del 1925 a quinzet el número. Com també per allí apareixia més d’un ‘Miau’ dels anys 30 que és venia a chavo. Chavo que no era fàcil tindre-lo en la mà tots els dumenges de la preguerra. Dic tot açò perque entre lo que s’ha imprés i desijat tindre un llibre en les mans des del temps de Joan Gensfleisch Gutenberg i el poc de cas que se li fa hui ya és una barbaritat.

Els faig este raonament perque acabe d’enterar-me que pronte la Direcció General del Llibre i Biblioteques va a encetar una campanya de llectura, en colaboració en els Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. I açò resultarà més barat encara que comprar el diari en un quiosc i te regalen una pintura o un collar, un mocadoret, un número de loteria, o per pocs diners i cupó tens l’entrada al cine o barat u DVD i pots vore’l en casa sentat en el teu silló. Tot, com els he dit i ho saben vostés, se fa per a vore si la gent llig més, puix encara que llibres els hi ha, a manta, casi el 50% d’espanyols – segons la Federació de Gremis d’Editors – confesa que mai ha llegit un llibre. I que també entre els universitaris la sifra de llectors ha baixat un 4%. No sé si serà perque ya tenen enfitada la ment per tanta llectura obligada que no els apetix llegir per por a empachar-se més. D’ahí que me parega bé i desige – confesse ser de familia impressora -, que esta idea tinga èxit. Pensen regalar una selecció de les “Novelas Ejemplares”, de Cervantes, i una atra dels capítuls de “Tirant lo Blanch”, de Joanot Martorell, en tirades de 15.000 eixemplars. En ells abastiran, dins de poc, les estacions de Xàtiva, Colón, Benimaclet, Facultats, Seminari-Ceu i el del Campus de Burjassot. A vore si hi ha sort, i ara debades, i después, comprant-ne, se lligen més llibres. I espere que mai se diga lo que escric en el títul: ni debades llig la gent.

Manuel Casaña.
Articul publicat en la seccio “Racó Valencià” del periodic “Diario de Valencia”, el 4.5.2004.